Avui fa un any que no vas tornar. Ens en recordem. Clar que sí.
  |
  |
|
|
No venç el temps la voluntat...
|
|
RACÓ DE LLETRES Avui fa un any que no vas tornar. Ens en recordem. Clar que sí.  Demà serà un bon dia per a treure el cap a Torrelavit. En Cesk Freixas hi presenta el seu darrer treball discogràfic, en companyia amb els altres bandais. Salut i sort, company! Amb el teu record, amb tendresa. Assentiré de grat, car només
se’m donà
Si podien, però, durar
Voltats de por, enmig del glaç
de la barca, de l’home, del seu pas. L’estrany drapaire omplia el sac de retalls de records i se’n va, sota la fosca pluja, torb enllà, pels llargs camins que s’esborren a mar. El llibre de sinera, XV Salvador Espriu Negra pau Defensin vostès eixe repòs seu sembrat de blancs coloms de bitllets de banc i armament pesat. Defensin la seva negra llibertat de fer treballar veure esport i resar. Defensin la negra casa dels seus pares per a no perdre's ni una telenovel.la. Defensin el seu negre dormir per a què els seus dolços somnis engendrin dolços somnis. Defensin l'assossegament dels seus cors aromatitzats fins a l'esgotament i el seu cap de setmana. Defensin la seva negríssima pau i el seu rellotge d'única agulla: som fills d'alguna obscura lloba. Ja és l'hora que ens assenyalin amb el seu dit índex per a què els seus policies disparin contra nosaltres. Sarri(Traducció lliure al català. Perdonin les molèsties)  Un poema d'en Joseba Sarrionandia que m'he permès traduir al català. La vigència al 2007 de la saviesa expressada, un poema de Pere Quart des de 1969 per avui. Un poema de François Villon, traduït per l'honorable Feliu Formosa. D'"EL TESTAMENT" (XVII-XVIII) Al temps que Alexandre regnà, un home que es deia Diomedes, davant seu va ser conduït, encadenat de mans i peus com un bandit, perquè era un lladre d'aquells que assalten els vaixells, i al gran cabdill fou presentat perquè el jutgés i el condemnés. L'emperador li demanà: "Per què ets pirata de la mar?" L'altre resposta li donà: "Per què de lladre em dónes nom? Només perquè m'han vist robar menant un feble galió? Si jo com tu em pogués armar, com tu seria emperador. Avui que també fa una agradable pluja -però encara no ens hem oblidat de l'omnipresent Sol. Un poema de Màrius Torres (1910-1942) : Del carrer estant veig el resum de l'espectacle, galdós i costumista, d'uns titellaires. Asseguts, ells, en còmodes poltrones. Farcits, ells, d'aparent integritat realment desintegradora. I, a temps perdut, recordaré el Clint Eastwood: el Guapo, el Lleig i el Brut. I m'omplirà, entristidor però digne i combatiu el poema d'en Brossa:
Enceto aquest racó de lletres amb un poema d'en Salvador Espriu. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosA CASA !
BLOCS AMICS
COMUNICACIÓ
L'ALTRA CARA DE LA LLUNA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats 
|