L'estimada Sílvia m'ha enviat un correu electrònic... curiós. Va d'espanyols i catalans. No és un acudit, més aviat és una seriosa constatació sòcio-lingüística.
Qüestió de llengües i d'actituds.
(segueix)
Em prenc la llibertat d'amanir-ho amb un poema cantat pel sempre viu Ovidi (com no!).
Després de 3 mesos d'absència, torno a ser aquí.
Ei ! Ja ho he enyorat força!
Em vaig desconnectar temporalment de la xarxa i... ara hi torno!
Han estat tres mesos intensos, per altra banda. Si us ho expliqués ! (No us feu il.lusions!). Ja aniran sortint cosetes.
M'alegro de retrobar-me al món blocaire.
Ja ho sé, broma fàcil. Entre el debat parlamentari i la criminalització que han fet els criminals borbònics de la cremà de fotos del "Jefe del Estado Mayor del Ejército Español" (amb "juramento de lealtad y fidelidad a los mandatos del Glorioso Movimiento Nazional")... entre això i els de l'Sting que surten (i sortiran) a les planes dels diaris.... la connexió humorística era inevitable. Més encara si tenim en compte l'actuació dels Gossos d'en Saura en defensa dels "drets" monàrquics espanyols.
Per diverses raons he estat absent del meu bloc des del 26 de juny. Han passat força coses; i me n'han passat unes quantes més. Bé, torno a estar aquí i aprofito per a fer recompte. Des del 14 de febrer fins ara el bloc ha rebut 11.735 visites i dels 189 posts en destaquen els següents:
El propòsit d'obrir el meu bloc va ser compartir amb qui ho vulgués una manera, possiblement minoritzada, de percebre alguns aspectes de les nostres vides; de la meva vida, almenys, i del meu entorn més immediat (emocionalment, socialment, políticament,...). Us agraeixo el diàleg que, a voltes, es pot obrir a través dels vostres comentaris. Desitjo també que els posts que incorporo us arribin amb complicitat recíproca i, si més no, us aportin alguna cosa que trenqui la indiferència omnipresent. Gràcies, salut i endavant!
Com que no tot és política, en aquesta vida... I a més m'he passat el cap de setmana, entre d'altres moltes coses, fent "dissabte"... Vull començar la setmana amb una "nota pràctica i enginyosa"... Què millor per a començar un dilluns!?
Quins temps aquests! Se'ns pixen a la cara i diuen que plou. En Tasio fa un bon paral.lelisme al Gara. Recordem les celebracions del solstici d'hivern. Les tradicions populars (paganes) són desplaçades per la fal.lera consumista: carrers comercials ben engalanats, símbols estrangers i religiosos que s'imposen a cop de caixa registradora. (...)
És cert el vincle personal (político-social i emocional) que m'enllaça particularment a mi amb Euskal Herria; d'aquí la presència d'aquesta nació en aquest bloc català. És igual de cert, o més encara, que un camp de visió ampli pot afavorir la visió concreta. I a la inversa. I que en aquest Tot, en aquesta Pangea, les interconnexions concretes i globals són realitats inequívoques. També, però sobretot, més enllà de la denúncia, la solidaritat, la transmissió d'informació i, a vegades, el renec, tenim sobre la taula ( a través del teclat i la pantalla) un mecanisme de reflexió i enriquiment multilateral. Quin invent, això dels blocs! I, a més, a través d'aquest canal. Quina Gràcia! Com deia en Quecu-Maragall: Visca els Països Valencians!
Per alguns la poesia només és tendresa. Altres dubten de si s'han de partir en dos. Més encara, "és quan dormo que hi veig clar". Avui veig clares unes coses. Podia haver enllaçat amb mil poemes, d'aquells que fa molts anys que recorren la vida amb mi. Molts poemes. Avui la tendresa em porta als murs de l'Estat de Dret, a qui dedico el poema musicat d'en Silvio Rodríguez. I al TOP-Audiencia Nazional, a la Ley Anti?Terrorista, al Rafita Vera & Cia, a la dispersió dels pre@s polítics... Perquè, amb tendresa, penso en la Nuri, la Lola, l'Iñaki, el Zigor,... Avui, encara més, una abraçada, companyes, companys...
primavera... i Special K. Ah! I l'heroi de l'esport el.litista, l'espanyol Pau Gasol, re-educant les ments de les nostres filles... publicitant jocs de guerra, és clar! Apologia del terrorisme?
No en discutiré l'eficàcia tant remarcada institucionalment. Almenys, tècnicament. Èticament, com tothom; perquè és més que qüestionable la justificació de l'ús de radars (fixos i/o mòbils) per a controlar els límits de velocitat dels vehicles que circulen per les nostres carreteres. Tampoc parlaré dels no pocs punts negres de les nostres carreteres (que els ho diguin als motoristes!). Avui només ironitzaré. (:::)
En Xavier Montanyà ens ha posat al plat del Mail Obert una caldereta exquisida. Us recomano que hi fiqueu el nas i l'ensumeu bé. Per llepar-se els dits! Us n'avanço un tastet: "El senyor Alavedra fa, també, un apassionat elogi de la transició i del
paper 'molt important' del seu partit aleshores, per 'l'esperit de
reconciliació de les dues Espanyes que va representar'. Em sembla que
les dues Espanyes a què fa referència ja eren reconciliades: era
l'Espanya de Fraga i l'Espanya de Fraga. Amb la variant que, en la
segona Espanya de Fraga, el vell ministre de Franco va deixar-hi
participar uns quants més, inclosos els perifèrics, va acceptar
eleccions, i entre tots van fer l'Espanya del Borbó, operació per la
qual no van haver de trencar-se gaire les banyes perquè el 'Caudillo'
els havia deixat un sobret amb les instruccions ben clares."
Alguns volen implantar-nos una hora més a les escoles de la "minoritzada" llengua espanyola (que no és la mateixa que parlen els castellans de nació expoliada)...
Avui he llegit la notícia a Vilaweb. En no haver-hi mutu acord entre els progenitors i donar-se les condicions racionals (especialment la voluntat dels fills), el jutge que instruïa el cas ha dictaminat que les condicions adequades són les derivades de compartir la custòdia dels fills. Me n'alegro. I molt; especialment per ser el primer cas i ser un bon precedent. Però no deixa de ser surrealista.
Una imatge val per mil paraules. Una "estadística" representativa. La manifestació dels de l'AVT (el Alzamiento Vive Todavía) i les garrotades del seu braç armat contra els ciutadans bascos.