Ara que es parla en termes de "Kyoto" en l'àmbit polític, no cal oblidar qui és aquest espanyol. D'entrada cal recordar-li que va formar part del govern terrorista de Felipe González (PSOE) a la dècada dels vuitanta. La dècada dels GAL, l'inici de la dispersió dels presos polítics, de les detencions en massa i les tortures a comissaria, d'assassinats a les presons espanyoles (7 assassinats mentre ell era ministre de justícia). Ell és el "Defensor del Pueblo" espanyol. Amb tanta contaminació, què en pot esperar el poble català? Un lladre més que entra per Almansa. Que ens deixin en pau! Que se'n vagin!
Qui fou el Cap del Gabinet GAL.làctic es desplaça a les terres ocupades d'Euskal Herria a fer campanya pel partit del seu deixeble ZP. Cal recordar el paper que aquest "demòcrata" ha jugat en la història política recent. De ben segur, la seva presència serà benerada (ni que sigui en silenci, per allò dels vots a rapinyar) pels "demòcrates" del Partit del Negoci Basc i d'Una Patria Nazi. (...)
Feia un cop d'ull a e-criteri i m'ha cridat l'atenció el seu semàfor periscopial. Feia referència a la històrica i multitudinària manifestació de València (Ja n'hi ha prou!). Incidia en l'absència i, per tant en la manca de suport explícit, d'algunes cares que per congruència haurien d'haver-s'hi vist. O no, que és la reflexió que jo faig. (...)
Als comtats del nord d'irlanda, fins ara sota domini polític i militar britànic, s'ha constituït un nou govern que suposa un pas endavant en molts sentits. Un trascendent pas cap a la resolució d'un massa llarg conflicte social, polític i militar. Un pas endavant cap al respecte de la voluntat de la societat civil. No ha estat, ni és, ni serà un camí fàcil. Però és un camí, és un seguit de passos endavant. Algú també va dir que la utopia és una realitat construïda a base de congruència, dedicació, esforç, voluntat, sentiment, seny i, sobretot, anhel de justícia. (...)
El juliol del 2000 en Barnils publicava a El Temps (núm.841) l'article que us adjunto. Coses de Castella que ens arriben a les nostres costelles. I amb tot el respecte als dignes castellans (Izquierda Castellana, endavant!). (...)
En Jordi Salvia, que sempre està al cas de tot allò que passa on sigui que l'inconformisme revolucionari es bellugui, ens ha penjat al seu bloc l'enllaç a un vídeo molt recomenable. És un fragment de la intervenció de l'Arnaldo Otegi dissabte passat a l'acte polític de l'independentisme socialista basc. Otegi, per variar, diu clar i net les coses pel seu nom. Allò que "la gent del carrer" sabem que és inqüestionable. La lectura, des d'aquí, a part de la sensació d'agermanament que puguem tenir, és que en aquest Món Global allò que sembla llunyà és molt proper. Això, endavant! I potser ja n'hi ha prou de pillatge, no?
Si dormiu poques hores i, entre d'altres coses a fer, us ve de gust llegir un troç de Chomsky passeu per aquí i us trobareu unes "Notes sobre el problema d'Orwell o com ens enganyen tan fàcilment", publicat el 1986. Sí, fa vint anys i pico... però potser manté una certa vigència. Ben cert. Salut!
Fa uns dies vaig encetar una vessant "recicladora" en aquest bloc. Un petit exercici de memòria històrica a través dels articles d'en Barnils. Mira, just m'ha vingut com anell al dit un sobre el dret a l'autodeterminació! Està datat a primers d'abril del 1990... fa disset anys. El podeu trobar a l'encara consultable pàgina de Contrastant Per estalviar feina us el copio aquí, tot seguit. Bon profit!
I la terminologia no va referida específicament al filòsof grec, Sòcrates. Penso més, en aquests termes, en els dirigents a sou dels partits "polítics" institucionals i institucionalistes. Els del negoci de la mentida pública i de la democràcia fal.laç. El llistat de noms propis i fets concrets dóna per a molts capítols. Paciència. "LaCaixa" no es va fer en dos dies. Perdó, Roma no es va fer en dos dies. (...seguiu, seguiu...)
M'agraden els animals. Els gossos també. Gens ni mica els gossos de dues cames: aquells que, per Estat de Dret, drets, torturen i assassinen. I en fan una festa. Gossos guardians del "orden y la ley". Assassins a sou. Abús del Poder. El poder del Poder. Avui La Vanguardia s'ha lluït en la seva contra-portada, la contra. Una entrevista a Rafael Vera, ex-secretari d'Estat per a la seguretat (!) en l'època del PSOE GAL.làctic (sí, el PSOE, el del "nuevo talante"; el mateix del Marcel Esteve &Cia, alcalde de Vilafranca del Penedès, al qual li costa donar suport a una moció en favor de la Núria Pòrtulas). Quin contrast amb l'Iñaki De Juana ! Quin contrast el d'en Rafa Vera, José Amedo, Michel Domínguez, Rodriguez-Galindo,.... Al carrer es guanyen prou bé la vida (p.ex. als mitjans de comunicació, que fan proselitisme del seu "savoir faire"). Per si us fa mandra enllaçar amb LVdigital, us en copio l'entrevista tot seguit. No us la perdeu. Un botó de mostra: Le pido alguna confidencia: "La CIA se portó bien. ¡Y me impuso una medalla! En secreto, eso sí".
Enceto aquesta (dis)secció d'anàlisi històrica. Una simple i ximple esbudellada del cos de la memòria. Per a pensar, sí. Per a riure o gitar, també. En Marx deia allò de: "analitzant la història, canviarem la història"? El meu oncle, anarquista, deia: "canviarem la història, l'ANALitzarem i, llavors, farem història". Això de les Reformes no li encaixaven gaire; i si analitzes bé la història... molt desencaminat no anava! Bé, avui caic en la temptació de fer una "anàlisi barnilista de la història". Preneu nota de dos articles ben actualitzables d'en Ramon Barnils. Només haureu de fer uns petits canvis onomàstics. Curiós. Gent no acostumada a construir
Una imatge val per mil paraules... (gràcies Tasio)
