Voluntat de resolució del conflicte polític.Voluntat de trascendir d'un marc de baix nivell democràtic, premeditadament oligàrquic, a un marc social basat en la democràcia participativa, el respecte i la justícia social.
Video resum moments claus
   |
  |
|
|
No venç el temps la voluntat...
|
|
Voluntat de resolució del conflicte polític. Voluntat de trascendir d'un marc de baix nivell democràtic, premeditadament oligàrquic, a un marc social basat en la democràcia participativa, el respecte i la justícia social. Video resum moments claus  Una gran persona. Una persona congruent. Una congruència compromesa i activa. Una actitud social permanent. Avui ha mort. Seguirà, però, entre nosaltres.Agur eta ohore, kamarada! + Gara 2009-01-07 + Gara 2008-12-19  Així resava Iquer Casillas (compte amb la "k", que pot sonar a basc i no ho és; i si ho fós, compte que seria susceptible de ser considerat demoníac).
¡ Ya era hora, joder ! 65 hores laborals /setmana. Finalment, s'aconsegueix un pas de gegant en el terrorisme del capital. L'esclavisme a semi-finals. Marca una fita històrica, el xut de Cesc Fàbregas (Zesk? Sesc? Fàbregues?). Francisco Fábregas. Punt. Llei de la Vergonya contra els il.legals. 65 hores laborals. Perdoneu, no es pot barrejar esport i política... si no es tracta d'ennaltir el espíritu nacional. No ens enganyem. Per política es proscriuen les seleccions nacionals a favor de les Estatals. I la rojigualda a tort i a dret. Cadascú es posiciona si es vol. Els catalans del ¡ podemos! també. No ens enganyem. A mi m'explota el terrorisme del capital (sí, m'aterroritzen les 65 hores que ja pateixo) per dur un plat a taula. Al Francisco Fábregas, també? Atado y bien atado. SuperHerois. StupidMen. Per a tirar coets... + La nostra des de Vic + Amanyagament  No poques vegades m'he referit en aquest bloc als personajillos que han convertit el periodisme en el gran negoci de mentir. Se m'havia escapat llegir-lo, però la regular visita a Generació... m'ha plantat davant d'unes lletres d'en Muntanyà: La mort del periodisme (Mail Obert). Fi, molt fi, cruament fi. Que trist, però... Tant de bo arribem a canviar-ho... o puguem ajudar a rebel.lar-se davant la repugnant manca d'ètica.  Se m'acut un paral.lelisme simple. La indústria d'automoció, amb les seves "marques" (electorals) i les empreses auxiliars, amb les seves globalitzacions i les seves deslocalitzacions. Un petit exemple: Jaguar i Rover passen de les mans de Ford a Tata de la Índia. Al 2014, diuen, tindrem referèndum. Diuen. Autodeterminació, diuen. Molts escarafalls, el "Pla Ibarretxe". Secessionista. Separatista, reblen alguns. Coses de la globalització i la deslocalització político-institucional. Molt de soroll per un referèndum, a l'octubre, en unes provincias vascongadas. Però si España diu que no, és que no. Punt. El contingut de tot plegat, farfatalla. El conte de l'enfadós. "Mira cap allà que aquí tinc el sarró que haig d'omplir". Una manera de fer política ben "moderna". Com en la indústria d'automoció, en aquesta democràcia els contractes amb la societat civil es fan per ETT. I es desfan a plaer. Precarització laboral. I institucional. I de l'ètica social. Ja ho té, això, la globalització. ...+... Ibarretxe (Urkullu dixit) acatarà.  Que el traïdor general republicà, el generalísimo Franco, ho va deixar tot atado y bien atado és d'una obvietat gairebé insultant; com les motos que ens ven la classe política institucionalista, la classe política que ha bastit el seu adinerament en la reforma de la forma institucional franquista, dictatorial. Poc els ha costat adoptar mesures de dret contra l'amenaça terrorista omnipresent. Setanta anys enrere el dimoni era rojo, masón y separatista. Avui, qualsevol pot ser un terrorista. Qualsevol que no pensi (i actuï) com ells. Essencialment (i formalment) no trobo les diferències que separen els para-militars que van acompanyar Franco durant quaranta anys, els que van acompanyar Arias Navarro-Suárez-Calvo Sotelo (Triple A, Cristo Rey, BVE,...), els que van acompanyar Felipe González-Señor X (GAL) i els que acompanyen el duet PP-PsoE d'aquesta última dècada. Sí, amb el pas dels anys la metodologia se sofistica; però això, només el mètode. La resta de partits netament institucionalistes es mostren clarament com a simples lobbies fent el joc a un Alzamiento Nazional que encara no s'ha enderrocat. Quotidianitats: A Osona (que podria ser a qualsevol part del territori català) el PsoE-CiU-ERC-PxC homenatgen amb una gran rebuda (sopar inclòs) als Borbón que van jurar fidelitat al Movimiento. Una bona colla de catalans, no fa pas tant de temps, van ser perseguits per cremar-ne unes fotos. En Franki de Terrassa és a la presó. La conculcació de drets civils i polítics, la tortura i la coacció a la llibertat d'expressió és una pràctica accentuada a España tal i com denuncien, també, diferents organismes internacionals i organitzacions independents i prestigiades. Ynestrillas, Amedo, Domínguez,... tenen el relleu en Garzón, Grande-Marlaska,... ...+...  Vaig sentir parlar del Comandante Tirofijo-Manuel Marulanda a principis de la dècada dels vuitanta. Jo encetava l'adol.lescència. Els meus primers concerts, el "Rock anti-mili" i el "Nicaragua Rock". A la carpeta d'estudis duia la foto dels dos atletes Panteres Negres pujats al podi olímpic de Mèxic, puny alçat amb guant negre. D'aleshores ençà s'han caminat molts camins. I se n'han sentit a dir moltes de bestieses. Ens menteixen en la realitat propera, imagina't quan la realitat travessa un oceà! James Petras perfila amb rigor històric, honest, la vida de Tirofijo en la seva mort. ¡ Hasta siempre tocayo ! (...+...)  A escena! Hi ha fotògrafs! Fan pinya a l'hora de conculcar drets civils, socials, polítics. "Mocions ètiques". Policies que reparteixen estopa s'intercanvien uniformes. Homenatge institucional als Tricornis, l'Ibarretxe solidari. España mana: de tortura, ni hablar. España mata, Ibarretxe solidari. Españoles todos! Arriba España! (...+...)  Askatasuna! Llibertat! Solidaritat. Per als espanyols això és delicte. Silenci corrupte als mitjans de comunicació demòcrates (el No-Do d'avui). Un finlandès, Relator Internacional per als Drets Humans de l'ONU recrimina novament España: l'existència d'un tribunal especial (Audiencia Nacional) que empara i vehicula la conculcació de drets civils i polítics, la persecució ideològica, la violència terrorífca de l'Estat, la tortura. Silenci! Juristes internacionals alcen la veu solidària per a la llibertat. Silenci! Silenci, tortura, judici-farsa, presó, dispersió, patiment. Veus al carrer, solidaritat, anhel de llibertat, drets civils i polítics, democràcia participativa, dret adecidir, dret a l'Estat de dret (territorialitat, independència, justícia social).  "¡Que se callen, coño!"
Si Tejero hagués registrat aquestes glorioses melodies a l'SGAE, ara viuria encara més a cos de rei (Borbó, és clar!). No hi ha dret en aquest Estat -diuen- de dret. I els espanyols s'omplen la boca contra Cuba, Veneçuela, Equador i Kösove. Parlen de llibertats retallades, de repressió de la dissidència, de terrorisme local i global, de l'eix del mal, de mocions ètiques. L'Estat de dret: repressió - 746 pres@s polítics bascos (a qui no es reconeix l'status polític, malgrat estar empresonats per la seva actuació política). La xifra més alta en els darrers 40 anys. I la xifra creix dia a dia. - 7.000 casos de tortures i maltractaments denunciats en els darrers 25 anys, infligits (i condecorats) pels "Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado" (de dret, és clar!)- Il.legalitzacions de partits polítics i organitzacions socials. Privació de la llibertat d'expressió i d'ideologia (conculcació de drets civils i polítics) sota persecució policial-judicial-políticoinstitucional amb penes de presó i extermini. Perpetuació de l'execrable tribunal especial TOP/Audiencia Nazional. - Aplicació de facto de la cadena perpètua a pres@s polítics. Règim d'aïllament penitenciari aplicat arbitràriament. Política de dispersió penitenciària que condemna doblement (i maltracta i mata) als pres@s i als seus familiars i amics. - Protecció imperialista de la "sagrada e indisoluble unidad de la patria España y sus símbolos": estrafolària limitació del seu propi règim autonomista (estatuts i competències assignades), persecució jurídico-policial de suposats casos d'ultratge a la simbologia (fotografies de la monarquia espanyola, despenjada d'estanqueres -LLIBERTAT FRANKI de Terrassa!!-),... . Oligarquia feudal - Precarització de les condicions laborals i econòmiques en els sectors industrial, agrari i de serveis. Més de 2.000 víctimes mortals a l'any en accidents de treball. ( I segons el CIS la principal preocupació dels espanyols segueix sent l'actuació d'ETA !! I quin pressupost destina l'Estat -de dret- a la lluita contra els drets civils i polítics!?). - Foment de grans infraestructures (TAV-AVE, transvasaments made in Agbar-laCaixa, Circuits urbans de F1 i Ports esportius,...) en detriment de les infraestructures d'ús social majoritari. - Escanyamenta dels petits agricultors i la qualitat/preu dels productes alimentaris de primer ordre. Foment dels transgènics i de les pràctiques agrícoles devastadores (no als biocombustibles de l'especulació agroalimentària!) - Per més que s'omplen la boca de canvis climàtics, reducció de les emissions de CO2,... garanteixen (o gairebé) la impunitat dels delictes ecològics, quan no els fomenten. Potencien els desequilibris territorials i ho emmascaren amb almoines. No als transvasaments (ni cap al sud, ni cap al nord); no a la MAT; no als transgènics; no al TAV ni al 4rt cinturó ni al CIM. - Pateixen la banca i el ram de la construcció la desacceleració econòmica i se'ls ha d'ajudar (amb esforç públic i social). Mentre, l'immigrant (o no) que feia de paleta i ara no té un sou per malviure: que es foti! I es desorbiten els tipus d'interès de qui paga la hipoteca, garantia d'un habitatge digne que no tothom es pot permetre. - ... (segueix tu, si vols, si et toca viure-la, la llarga llista que deixo incompleta). Cal que visquem en/amb aquestes condicions? Calia aquesta penitència social? Cal protestar, encara que no serveixi de res (M. de Pedrolo) Cal seguir en lluita, perquè arribarà el matí que el plor serà d'alegria (Ovidi Montllor) Per petita que sigui, qualsevol acció que ens aproximi progressivament (o de l'estrebada!) a un marc socialment just, igualitari,sa i respectuós... val la pena! Cal fer per a poder ser. No som res... només som els néts d'aquells que van perdre la Guerra Civil (la Guerra Contra el feixisme), d'aquells que un dia van somniar fer per a poder ser. I nosaltres serem avis que morirem en pau... o en peu! I els nostres néts veuran un plor, de matí, que serà d'alegria. Com si aquests mots fóssin una dedicatòria, com un bes a unes persones (entre tantes que també) que, per a mi, valen la pena: mon pare (el Jordi de Ca l'Esteve Barber) ma filla (la Laia "Aranya Negra", guardameta infal.lible) l'amiga de l'amic (la Lola, amiga del "Monti")  Comunicat de RESCAT:
En motiu del 17 d’abril, dia internacional de suport als presos i preses polítiques, l’esquerra independentista ha organitzat diversos actes a Vilafranca pel reconeixement de l’estatus de presos i preses polítiques catalanes i d’arreu seguint la convocatòria de l’organització de suport als presos i preses polítiques catalanes Rescat. El dijous 17 d’abril es farà una concentració per l’amnistia a les 8 del vespre a la plaça de la vila. El dissabte 19 d’abril tindrà lloc al Casal Popular Okupat ‘El Taller’ (Avda. Barcelona, 113) una xerrada a partir de les 8 del vespre amb membres del col·lectiu Rescat, seguidament es farà un sopar popular i una festa amb punxadiscs. Els diners que es facin s’entregaran íntegrament a Rescat. L’existència al món de presos i preses polítiques és un fet innegable tot i els esforços dels diferents Estats del planeta per fer-los invisibles per a la resta de la societat.Als EEUU, a Palestina, a Mèxic, a Turquia també al Marroc a Colòmbia o al Perú ; hi ha gairebé tants exemples com països existeixen al planeta. A tots ells hi ha presos i preses polítiques que mantenen la seva lluita tot i les limitacions a les que són sotmeses en presons d’extermini d’arreu del Món.I no cal anar tant lluny per trobar exemples de presos i preses polítiques; a Europa també n’hi ha; comunistes a Itàlia o Alemanya, anarquistes a Grècia o Holanda, independentistes bascos, catalans o gallecs a l’estat espanyol i francès que de fet són qui aglutinen el nombre més alt de presos i preses polítiques d’Europa.Als Països Catalans tenim els casos del Zigor, la Laura, el Diego, la Lola, i la Marina , presos i preses polítiques catalanes que ja fa temps que van ser empresonades i dispersades en presons de l’Estat espanyol i francès pel seu compromís i solidaritat. A tots i totes elles tampoc se’ls reconeix l’estatus de presos i preses polítiques tot i ser tractades per les Institucions Penitenciàries com a preses “d’especial seguiment” i patir un règim penitenciari molt més restrictiu i punitiu. Intenten amb això desestructurar el col·lectiu i invisibilitzar-lo de cara a l’exterior intentant invisibilitzar també el conflicte polític que els ha dut a la presó. És per això que des de l’esquerra independentista volem aprofitar aquest proper 17 d’abril per donar veu als presos i preses polítiques catalanes i reivindicar l’estatus de pres i presa política per a tots i totes les companyes que a hores d’ara compleixen condemnes imposades per tribunals i jutges al servei del capital, aquí i arreu del Món. + Rècords penitenciaris a la España de las libertades  Txerra (RIP), Evaristo (La Polla), Iñaki Ortiz (Betagarri)... "Contra la imposició,la repressió i l'intent de fer-nos callar. Guk ere independentzia (nosaltres també per a la independència)". + Demà pots ser tu La semblança no és casual: Euskal Herria i els Països Catalans sota el mateix jou. ABSTENCIÓ ACTIVA! 
La intensitat repressiva que viu Euskal Herria, sota l'estat d'excepció aplicat pels dominants franco-espanyols, no la vivim als Països Catalans en aquest moment històric. A banda del fet identitari, segurament és l'única diferència entre ambdues nacions. Les opcions alternatives són les mateixes, car el problema és el mateix. 
L'abstenció activa es perfila com a l'opció de major pes democràtic, en el sentit estricte del terme, enfront la dinàmica de l'Estat espanyol. Ja és hora que ens plantem i fem ús del tant anomenat "seny català", del sentit comú més noble (que és contrari a allò que es propugna massa vegades de manera falaç, interessada i demagògica), de la voluntat necessària de construir un marc de democràcia social plenament participativa i decisiva; basada en la llibertat individual i col.lectiva, en la justícia social. L'actual Règim es l'hereu directe (signifiqueu la terminologia "transició" i "reforma" enfront de "ruptura") del règim feixista de Franco (que va morir de vell al seu llit comfortable). Ja n'hi ha prou, no? 
M'alegro que vilaweb hagi fet un bon ressò del nou llibre del professor Eudald Carbonell , La consciència que crema. Cal una revolució d'espècie, afirma i fonamenta.
"Com s’ha format la nostra consciència i de quina manera podrem entendre la socialització per intervenir decisivament en la construcció d’una nova espècie amb el coneixement empíric, l’autocrítica, la raó, i la lògica és l’eix central". +Institut català de Paleontologia Humana i Evolució Social
+IPHES al youtube 
No puc evitar el sarcasme. Aviat no caldrà concebre l'independentisme en clau d'alliberament nacional i social; serà (ho és ja) difícil d'evitar el considerar-se independentista per un simple sentit del ridícul (vergüenza ajena, que diuen en castellà). Dime con quién andas y te diré quién eres. Les raons de pes cada volta són més òbvies (negació de drets civils i polítics, rècords repressius -més de 200 ciutadans empresonats en 8 mesos-, foment dels mètodes de tortura, foment del pensament únic i substitució del periodisme informatiu pel No-Do propagandístic i creador d'opinió, negació autàrquica del dret a l'autodeterminació -reconegut i fomentat internacionalment (clic 1)(clic 2)-, etc.). Allò que més m'encabrona són aquestes altres situacions de ridícul sufocant. Us en poso un petit exemple (i perquè conec prou bé el poblet referit). Un exemple i prou. Dos seria corferidor. (segueix) 
La memòria històrica "potser" em falla. Fa uns quinze anys enrere el radical independentsta Josep Lluís Carod-Rovira va fer pública una afirmació: "Tot allò que està a l'esquerra d'ERC és assumpte de la Guardia Civil". Corregiu-me, si cal. Llegeixo en Fede de los Ríos que diu, avui: "Com que uns no condemnen la violència, han de patir-la. Com que d'altres la condemnen, poden aplicar-la. Curiós." (...) 
Euskal Preso Politiko Kolektiboa, el col.lectiu de presos/es politics/ques bascos, ha fet públic un comunicat on analitza alguns punts de la situació política a Euskal Herria. "Euskal Herria ha de superar els límits legals, polítics, econòmics i repressius d'Espanya i França". (...) |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosA CASA !
BLOCS AMICS
COMUNICACIÓ
L'ALTRA CARA DE LA LLUNA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats 
|
Avui entra en vigor.
