La paella mecànica

El graffiti va nàixer a la ciutat nord-americana de Filadèlfia l’any 1969, i a l’any següent va arribar a Nova York on es va estendre com una expressió visual del moviment Hip-Hop sorgit dins d’una subcultura marginal en els barris de Bronx i Harlem entre joves llatins i afroamericans. El que actualment coneixem com Street Art o Post-graffiti constitueix una evolució del grafitti cap a formes més artístiques i expressives.

Aquest moviment va arribar a la ciutat de València a finals de la dècada de 1980, on amb el pas dels anys es va anar afermant a la calor d’una certa permissivitat de les autoritats municipals que va servir de reclam perquè nombrosos artistes d’altres parts del món vingueren a València a exhibir les seues creacions en els nombrosos murs i parets del deteriorat centre històric de la ciutat, un dels més grans d’Europa. Tot un torrent d’art i d’expressivitat que ha acabat per col·locar a la ciutat en el mapa de l’Art urbà com una referència a nivell fins i tot internacional.

Fa unes poques setmanes els amics de CaminArt, una cooperativa de joves llicenciats en Belles Arts que organitza rutes per la ciutat per fomentar entre la ciutadania el seu coneixement històric, cultural, urbanístic i artístic des d’un punt de vista crític i allunyat dels tòpics habituals, va organitzar per primera vegada una ruta pionera d’Street Art per alguns dels barris de Ciutat Vella, concretament pels del Mercat i el Carme, acompanyats per l’especialista en aquest tema Belén García Pardo, col·laboradora de la Universitat de València que està preparant la seua tesi doctoral sobre el món del grafitti i dels post-grafitti. Al llarg del recorregut vam poder escoltar les seues interessantíssimes explicacions i veure i fotografiar quilòmetres de parets i murs amb les més variades mostres i estils d’Art urbà de molts artistes, alguns d’ells ja consolidats fins i tot a nivell internacional (alguns valencians), com Escif, Vinz, Fasim, Blu, Fatal Maris, Erica il Cane, Deih, Guerrilla Spam, Hyuro, Julieta, etc …

Éssers híbrids amb cos humà i cap d’au, insiders, éssers misterioros en escenes que denuncien la societat consumista actual o els abusos del capitalisme i del poder, animals gegantins que ocupen façanes senceres d’edificis, xiquetes de trets orientals de grans ulls tancats amb grans colorits i sovint amb missatges ecològics, llimons, botifarres gegants vivents … Tot un torrent de vida, de colorit, de formes geomètriques, d’art, d’expressivitat i de creativitat que al llarg de més de dues hores vaig recollir amb la meua càmera i que ara mostre en part en aquest apunt del bloc.

Gaudiu de l’Art urbà dels carrers de València.

València, a 2 de maig de 2015.