Es podrà estar o no d’acord amb la manera de fer del President Mas.
Amb la seua proposta de convocar unes plebiscitàries netes com a eina per fer sentir la veu dels catalans.
Amb el seu full de ruta cap a la independència.
Ja ho va dir, era una proposta exclusivament personal, no com a cap de govern ni tan sols com a cap del seu partit. Potser ningú del seu partit la coneixia de manera sencera.
I per suposat, de segur n’hi han d’altres que poden ser tan vàlides com la seua. Però al meu parer, la de Mas ahir ha sigut una proposta seriosa i valenta, inèdita i encoratjadora, que pot il.lusionar i aplegar al poble català.
I sobretot, el més important per mi, una proposta radicalment democràtica, perquè proposa votar tres, o potser quatre voltes en a penes any i mig: una primera en plebiscitàries, una segona en un referèndum (ara sí legal i amb plenes garanties) per la indepèndencia, i si aquesta ix que SÍ, una tercera en format clàssic per formar el parlament d’un nou estat sobirà. I probablement una quarta volta per ratificar una nova constitució, el marc legislatiu d’un nou país, d’un nou (ara sí) estat europeu.
Quatre votacions per bastir, i mai millor dir, una nova República catalana i un procés constituent.
Qui podrà dir que aquest procés no serà radicalment democràtic?
Per suposat Espanya. El seu govern i alguns partits de l’oposició política, i els seus mitjans de comunicació al seu servei. El seu regim PPsoE, al que sembla que ara caldria afegir-hi una nova força emergent, Podemos.
Però tant se val. Amb quatre votacions en un curt espai de temps, totes elles ratificant el naixement i la constitució d’un nou estat plenament democràtic al sud de la vella Europa, la comunitat internacional ho tindrà molt difícil per no acceptar allò sorgit de quatre processos electorals consecutius amb majories ciutadanes que haurien expressat nítidament el seu desig inequívoc de constituir i viure en una nova república europea independent.
Potser, fins i tot, podria arribar a succeir l’efecte Baker. El que va esdevenir en la guerra dels Balcans quan James Baker, aleshores secretari d’estat d’EUA, va negar tota possibilitat de reconeixement internacional d’Eslovènia com a nou estat independent de Iugoslàvia. Però els fets consumats van fer que Eslovènia comptara finalment amb el reconeixement de les Nacions Unides, de nombrosos estats del tot el món i fins i tot d’EUA pocs mesos desprès de fer-se les declaracions de Baker. Els esdeveniments de la història no les poden frenar les declaracions de ningú.
Hui Mas, potser en el seu discurs més decisiu i clarificador, ha engegat definitivament la desconnexió política d’Espanya. Diguem-ne, la desconnESPxió.
Els esdeveniments dels pròxims dies, setmanes i mesos seran decisius per confirmar-ho. Ara sí, definitivament.
Patraix, València, a 26 de novembre de 2014.
Home, lo de radicalment democràtic,….
1) si ja comença ell per imposar el seu criteri: aquesta és la meva proposta, i ho l’accepteu, com us la venc, o jo ja no convoco eleccions…. en fi, com ho diria, jo no li’n veig pas gaire.
2) Continuem per un partit que ja posar traves i vol evitar compareixences de la seva gent a la Comissió d’investigació del cas de la família Pujol.
Molt democràtic no sembla.
3) De temes socials (ni de control de corrupció), ni de que no es faran més retallades, ni un esment, ni una referència!
Molt democràtic, a mi no m’ho sembla.
Corol·lari: ells com sempre, voldran continuar tenint la paella pel mànec, que per alguna cosa són la burgesia catalana i l’alta societat, i per a això, han de mirar de mantenir el control del tempo, tota l’estona. I d’això es tracta, proposar un procés tant llarg i esgotador d’any i mig!!! I de cercar la via més llarga i complicada.
Ja sap bé el què fa el Sr Mas ja… el vol deixar el pati aplanat als del seu partit = la seva classe.
Que ens els temes socials, perdoneu, però no hi he sabut pas gaires diferències amb l’acció de govern de Madrid. I jo sóc professor i ho estic patint en primera línia.