La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Metròpolis, colònies, mili obligatòria i els valors castrenses espanyols en ple segle XXI.

Ahir es complien 39 anys de la mort de Francisco Franco, cabdill i cap dels exèrcits d’Espanya.

Coincidint gairebé amb aquest aniversari, el passat dimecres el cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de Terra, el general Jaime Domínguez Buj, va fer unes declaracions sobre la situació que es viu a Catalunya mentre participava a Madrid en un esmorzar informatiu. El militar va venir a dir que “quan la metròpoli es fa feble” és quan “es produeix la caiguda”, i que “processos” com el que s’està produint a Catalunya es produeixen “quan el poder central és feble”, com va passar quan Espanya va perdre les seues últimes colònies el 1898.

Ahir mateix un altre alt comandament de l’exèrcit espanyol, el tinent general en cap de la caserna general terrestre d’alta disponibilitat de l’OTAN a Bétera, Rafael Comas, feia altres declaracions en què demanava que es recuperara el servei militar obligatori, per tal de formar la joventut en valors que s’estaven perdent, i també perquè els joves convisqueren amb uns altres d’altres parts d’Espanya.

Trenta-nou anys poden semblar molts, però no semblen ser-ho per a un exèrcit, els alts comandaments del qual segueixen fent gala d’una escala de valors sustentada en idees com la metròpoli i les colònies, el poder central i els valors castrenses com a necessaris per a la formació moral la joventut.

L’España-una-grande-i-libre segueix present en la política espanyola i en el corpus ideològic-mental del seu exèrcit. Una cosa que tots bé sabem, però que determinats alts càrrecs de l’exèrcit espanyol s’entesten a recordar-nos de manera poc casual en les proximitats d’una data tan significativa com és el 20-N, i davant el envit que representa per a la preservació del seu estatus-quo la revolució pacífica i democràtica que està esdevenint a Catalunya. Una cosa, repetisc, gens casual al meu parer.

Patraix, València, a 21 de novembre de 2014.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent