La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

La realitat social del País Valencià: un país “en off”.

Dimarts passat Unicef presentava al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València un informe sobre la situació de la infància al País Valencià.

Les dades aportades en ell només poden ser qualificades de esgarrifoses: la taxa de risc de pobresa i exclusió entre la població infantil valenciana arriba al 36,6%, la taxa de fracàs escolar és del 30,4% (9 punts per sobre de la mitjana espanyola) i la d’abandonament escolar de un 26,9% (2 punts per sobre de la mitjana estatal i 14 sobre la mitjana europea).

Feia només tres setmanes que la Fundació FOESA i Càritas havien presentat a València un altre informe sobre exclusió i desenvolupament social al País Valencià, en el qual les dades no eren socialment menys demolidores que els aportades per Unicef: la taxa de pobresa i exclusió entre la població valenciana era del 31,7%, mentre que la desigualtat en el nostre territori havia crescut només en 4 anys un 10,1%, concretament entre 2008 i 2012.

Però aquest informe aportava altres dades no menys reveladores: el 49,5% de la població valenciana pateix l’exclusió de l’ocupació, una de cada tres persones està afectada per factors d’exclusió residencial (accessibilitat, adequació, habitabilitat i estabilitat de l’habitatge) i un 19% dels valencians es troba afectat per l’exclusió de la salut, reflectint-se fonamentalment en situacions de privació i de dependència. El 16% de les llars valencianes té problemes seriosos per seguir els tractaments mèdics, i un 13% els té per assegurar-se una alimentació suficient i equilibrada en termes nutricionals.

El passat mes de maig l’Institut Nacional d’Estadística ens complementava aquest panorama en publicar els resultats de la seua Enquesta de Condicions de Vida corresponents a l’any 2013. Segons el document elaborat per l’INE, el 50,8% de les llars valencianes no podia permetre’s anar de vacances fora de casa ni una setmana a l’any, el 41,6% no tenia capacitat per afrontar despeses imprevistes, el 11,6% patia retards en els pagaments relacionats amb el seu habitatge, mentre que un 19,9% tenia molta dificultat per arribar a final de mes (3 punts per sobre de la mitjana espanyola).

Què mostren aquestes dades?

Mostren un país en situació de fallida social. Un país amb una realitat que el Partit Popular instaurat al poder ha volgut en tot moment ignorar i amagar amb un discurs mentider, triomfalista i fal·laç (“la Comunitat Valenciana està liderant la eixida de la crisi a Espanya”, apuntava el president Fabra).

El País Valencià es troba cronificat en la marginació, l’exclusió social, la desigualtat i la pobresa infantil, tot després de haver sigut arrasat per unes polítiques socials i econòmiques dutes a terme en les últimes dues dècades per uns governants necis i sense escrúpols, corruptes i insensibles a la realitat que els envolta.

Un país afonat financierament, en fallida social i econòmica degut a l’espoli estructural, al saqueig de les arques públiques i al balafiament produït per una banda organitzada de polítics mafiosos i corruptes que s’han passat dues dècades ofrenant noves glòries a Espanya mentre feien taula rasa del territori valencià.

Patraix, València, a 20 de novembre de 2014.



  1. on día ! valencians desperteu ! jo us recomano des-de casa germans, no defalliu, penseu que voleu??, quin país voleu??, quins son els vostres exemples com a millor país i començeu a imitar als millors políticament, teniu un munt d’alternatives, no hi ha blanc ni negre, no hi ha un tercer sense un segon….jo aniría cap al pol Nord, no aniría cap a Venezuela, para nada amig@s ! hay muchos caminos, yo me quedo con el norte me inspira muchísima seguridad me aporta mucha identidad y no me siento perdida, veo un futuro muy claro sin salir de mi casa, pero tomando total libertad para mí, mi familia y el porvenir social, nadie tiene el derecho de confundir ni atacar, nosotros (no nos separamos) si no que no abogo por quien culturas identitarias quiere separar, que es muy distinto y a día de hoy se las pasa por el forro, tod@s prometen sacarnos de la crisis, pero yo soy más exigente, vamos mucho más allá, no me quedo en la desesperación, me quedo en la frialdad cuando de política y de personas se trata, es que a caso nos merecemos menos? yo miando al norte, otros mirando al oeste, y otros mirando a la capital… a mi me inspira el ejemplo nórdico xecs ! nos están dando 3 caminos a seguir a todos y por lo que germans respecta, tenemos 3 caminos a elegir, pues una vez desprendidos del miedo sabiendo la fuerza que tiene el pueblo, solo hay que escuchar el corazón, ver tu ilusión y donde se dirigen tus pies y tu fuerza de saber que es posible la belleza y la libertad de los países mas lindos del mundo ! para que aspirar a media luna si la luna en realidad está entera? solo hay que saber verla y destapar la mitad que queda ! a buenos entendedores..pocas palabras bastan ! abrazooooos ! yo me quedo con quien nos estima tal qual som i defensa la meva casa a capa i espasa perquè es la senyal irrefutable que ens estima de veritat i s’estima de veritat, i hi ha que obrir els camins a qui ens estima amb l’ànima i no amb la butxaca i les comecocos incompletes i a cegues, portam la veritat sota el braç i parlem València, som amb valtros ! un bon germà mai abandona, encara que el germà estigui emprenyat, això no vol dir que l’estima no existeixi, i aseguro valencians que us estimem força força a valtros i als nostres germans petits, els 4 petits nostres, la Mallorqueta, la Menorqueta, la Eivissa la més bella dels germans..i en Formentera, el nostre reiet més petitó

  2. Valencians desperteu ! jo us recomano des-de casa germans, no defalliu, penseu que voleu??, quin país voleu??, quins son els vostres exemples com a millor país i començeu a imitar als millors políticament, teniu un munt d’alternatives, no hi ha blanc ni negre, no hi ha un tercer sense un segon….jo aniría cap al pol Nord, no aniría cap a Venezuela, para nada amig@s ! hay muchos caminos, yo me quedo con el norte me inspira muchísima seguridad me aporta mucha identidad y no me siento perdida, veo un futuro muy claro sin salir de mi casa, pero tomando total libertad para mí, mi familia y el porvenir social, nadie tiene el derecho de confundir ni atacar, nosotros (no nos separamos) si no que no abogo por quien culturas identitarias quiere separar, que es muy distinto y a día de hoy se las pasa por el forro, tod@s prometen sacarnos de la crisis, pero yo soy más exigente, vamos mucho más allá, no me quedo en la desesperación, me quedo en la frialdad cuando de política y de personas se trata, es que a caso nos merecemos menos? yo miando al norte, otros mirando al oeste, y otros mirando a la capital… a mi me inspira el ejemplo nórdico xecs ! nos están dando 3 caminos a seguir a todos y por lo que germans respecta, tenemos 3 caminos a elegir, pues una vez desprendidos del miedo sabiendo la fuerza que tiene el pueblo, solo hay que escuchar el corazón, ver tu ilusión y donde se dirigen tus pies y tu fuerza de saber que es posible la belleza y la libertad de los países mas lindos del mundo ! para que aspirar a media luna si la luna en realidad está entera? solo hay que saber verla y destapar la mitad que queda ! a buenos entendedores..pocas palabras bastan ! abrazooooos ! yo me quedo con quien nos estima tal qual som i defensa la meva casa a capa i espasa perquè es la senyal irrefutable que ens estima de veritat i s’estima de veritat, i hi ha que obrir els camins a qui ens estima amb l’ànima i no amb la butxaca i les comecocos incompletes i a cegues, portam la veritat sota el braç i parlem València, som amb valtros ! un bon germà mai abandona, encara que el germà estigui emprenyat, això no vol dir que l’estima no existeixi, i aseguro valencians que us estimem força força a valtros i als nostres germans petits, els 4 petits nostres, la Mallorqueta, la Menorqueta, la Eivissa la més bella dels germans..i en Formentera, el nostre reiet més petitó

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent