I un proper any 2013…
qué? qué ens desitja per al proper any? no ho acaba de dir. Això sí: jo, alcalde-president de l’ajuntament de la Llosa de Ranes (i els altres) vos desitge (no diu vos desitgem).
“La potestat de permetre que es graven els plenos o no, es de l’alcalde”.
Aquesta perla la va soltar en sessió plenària el passat dia 31 de maig de 2012.
Igual podia haver dit: “Ací mane jo, i queda clar que la llei m’ho permet”. És veritat que la llei que regula el funcionament dels ajuntaments (Llei 7/1985 de 2 de abril) permet a un alcalde ser i comportar-se com un gran demòcrata, però també com un alcalde bananer.
Aquesta frase és com un mirall on veiem reflexat el concepte tan abstracte que alcaldes abstractes tenen de coses tan abstractes com: llibertat d’informació, transparència, drets dels ciutadans, drets de l’oposició, i és clar que, amb l’art hom interpreta les obres a la seua manera, que pot ser diferent a la dels crítics i no passa res, però en política “la llei és interpretable”, i sabeu quina interpretació és la valida, la que prevaleix? la del alcalde. I si no als tribunals allí ens espera el “tasazo” de Gallardón.
Però tornem a la frase. No la diu pensant en si és positiu per la salut de la democràcia del nostre poble, no ho diu pensant en les persones que poden estar interessades en allò que passa a l’Ajuntament i que, per diferents circumstàncies no volen personar-se, no ho diu pensant en la transparència de la seua gestió. Més bé pense que ho fa amb una sola intenció, i és la de mantenir al poble en la inòpia, en la ignorància. De la mateixa manera que el tabac provoca càncer, la informació municipal pot provocar crispació i crítiques dels veïns, i d’això cal fugir. Front això cal filtrar la informació, i qué millor filtració que donar-la ell? Quan ell ho considera oportú el director de la ràdio municipal li realitza una entrevista que després repeteix a diferents hores, i ja tenim tota la informació que necessitem!
Els documents municipals que per llei cal exposar-los al públic, continuen fora dels punts d’informació, no estan al carrer. Potser que aquest costum siga normal en molts pobles però no m’agrada eixa postura de posar difícil la informació als veïns.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!