El passat mes de juliol vaig tenir la grata sorpresa de rebre un comentari en el blog que considere valuós i amplia dades amb detalls de la vida de Higinio Martínez.
Ara vos deixe el comentari com a post perquè el considere important i per tal de deixar clar la gran persona que era.
Aquest comentari em motiva per treballar per la recuperació dels nostres personatges oblidats. El meu agraïment més sincer a Manuel Bolinches.
La foto me l’ha passada l’amic Toni Cucarella.
Comentari de Manuel López Bolinches
Cal precisar que Higinio Martinez González estava casat amb Amparo Bolinches Sanchis, tia meva, i com io nascuda a la Llosa de Ranes. De eixe matrimoni tingueren dues filles que moriren molt xicotetes, menys de 5 anys.
Acabada la Guerra Civil, a pesar del risc que suposava romandre a València (donat que s’havia publicat el decret franquista de “Responsabilidades Politicas”, refusá el exili després de parlar amb Julián Besteiro, amb les consequencies que es coneixen per a aquest darrer.
Higinio Martinez es va amagar a la finca “La Argoletja” que tenía el seu cunyat y oncle meu Vicent Bolinches. De allí va aconseguir arribar a San Sebastian (Donosti), on va se detingut per la policia quan preparava la seu fugida a França. Traslladat a València, “jutjat” i comdemnat, a ser internat a la presó Modelo, on va estar 7 anys. Cal afegir que no va ser comdenat a mort per intervenció del seu cunyat Emili Bolinches, molt amic de Adolfo Ricón de Arellano y secretari d’ell, quan ocupava les funcions de Gobernador Civil de València. També intervingueren en la seua defensa alguns capellans amics de la familia.
En circumpstancies molt dures, fou “extrañado” a Barcelona durant uns anys, on va continuan la seua acció al sí de PSOE. Torná a Valencia, on fou de nou detingut y empresonat a primers del anys 50. En eixir de la presó va viure entre València i La Llosa (carrer Sant Cristófol, 6).
De nou va ser detingut i empresonat sense judici al 1957. en una redada per la visita de Franco aquell any. Eixa va ser la darrera vegada que va estar a la presó. Des de aquell any, tot i que continuá la seua activitat politica al seu partit, residía a València (tots els díes tenía tertulia al Ateneu Mercantil) i passava temporades de primavera i estiu a la Llosa, fins que cap al 1960, torná amb la seua dona a la Llosa, on morí al Maig de 1970, als 82 anys.
Recorde que l’estiu de 1959, com que io m’en anava a fer els meus estudis de Ciències Politiques a Paris, em va entregar uns documents del partit que els fera arribar al que llavors era Secretari General el alacantí Rodolfo Llopis, instalat a Toulouse.
Acabada la Guerra Civil, a pesar del risc que suposava romandre a València (donat que s’havia publicat el decret franquista de “Responsabilidades Politicas”, refusá el exili després de parlar amb Julián Besteiro, amb les consequencies que es coneixen per a aquest darrer.
Higinio Martinez es va amagar a la finca “La Argoletja” que tenía el seu cunyat y oncle meu Vicent Bolinches. De allí va aconseguir arribar a San Sebastian (Donosti), on va se detingut per la policia quan preparava la seu fugida a França. Traslladat a València, “jutjat” i comdemnat, a ser internat a la presó Modelo, on va estar 7 anys. Cal afegir que no va ser comdenat a mort per intervenció del seu cunyat Emili Bolinches, molt amic de Adolfo Ricón de Arellano y secretari d’ell, quan ocupava les funcions de Gobernador Civil de València. També intervingueren en la seua defensa alguns capellans amics de la familia.
En circumpstancies molt dures, fou “extrañado” a Barcelona durant uns anys, on va continuan la seua acció al sí de PSOE. Torná a Valencia, on fou de nou detingut y empresonat a primers del anys 50. En eixir de la presó va viure entre València i La Llosa (carrer Sant Cristófol, 6).
De nou va ser detingut i empresonat sense judici al 1957. en una redada per la visita de Franco aquell any. Eixa va ser la darrera vegada que va estar a la presó. Des de aquell any, tot i que continuá la seua activitat politica al seu partit, residía a València (tots els díes tenía tertulia al Ateneu Mercantil) i passava temporades de primavera i estiu a la Llosa, fins que cap al 1960, torná amb la seua dona a la Llosa, on morí al Maig de 1970, als 82 anys.
Recorde que l’estiu de 1959, com que io m’en anava a fer els meus estudis de Ciències Politiques a Paris, em va entregar uns documents del partit que els fera arribar al que llavors era Secretari General el alacantí Rodolfo Llopis, instalat a Toulouse.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!