7 de juny de 2011
0 comentaris

Quatre anys de faena és el tracte

 

Este escrit el vaig publicar a la revista El Brancalet l ‘any 2005 amb la intenció de motivar als socis d’El Rastell per a que treballaren per l’associació però no ho varem aconseguir. No sóc dels que els agrada “arreglar” el món des del bar i amb un café o cervesa davant, és per això que a partir del dissabte comença una nova etapa, quatre anys de faena és el tracte que hem fet.

 

Associacions n’hi ha de molts tipus, i per a tots els gustos però, si vos pareix podem diferenciar-les o separar-les en dos grups:
     Per una banda estan els socis que, compromesos amb unes idees o principis i concienciats per determinat problema, volen posar el seu gra de sorra per ajudar a resoldre o, reduir els efectes d’aquest problema (ecologistes, metges sense fronteres, defensa de l’ecologia, drets humans, patrimoni, etc. etc.) Cal dir que els membres d’aquestes associacions no tenen cap problema en defensar les seues idees i la seua militància (queda bé allò de … sóc soci de Greenpeace).
    Per l’altra banda podem dir que estan les associacions de caràcter lúdic (mestresses de casa, pensionistes, caçadors, pescadors, etc.). L’objectiu de les persones que sol·liciten l’ingrés en estes associacions és, gaudir d’allò que més els agrada fer en el teu temps d’oci. També podem assegurar que els seus membres estan contents de ser i pertànyer als caçadors, mestresses, etc.
     Sempre s’ha dit que en qüestió d’associacions, confraries, festes de carrer, etc. hi ha unes persones que es deixen portar i altres que fan la faena.Tot açò pot estar bé si tots estan d’acord, sempre i quant ningú sobrepasse unes normes mínimes de convivència i alternança en els càrrecs.

     El 22 de setembre varen ser convocats els socis a una reunió amb la finalitat de renovar la Junta Rectora la nostra associació. Acudirem sis socis, dels quals quatre érem membres de anterior Junta. Davant l’escàs nombre de socis que varen acudir a l’Assemblea, tan sols es va poder acordar el tornar a convocar una segona reunió, però aquesta vegada pensarem que era important informar als socis que: el Rastell com associació cultural pot arribar a desaparèixer per culpa de l’apatia, desídia i /o l’escàs interés dels socis per tot allò que es refereix al funcionament de l’associació, açò ho diem basant-nos en que els socis no demostren cap inquietud o preocupació pel canvi de la Junta Rectora de la seua associació (?), o el que és el mateix, passen olímpicament de l’associació, de pagar quotes, de col·laborar en els actes que s’organitzen, de donar suport a la Junta pels seus treballs…

El Rastell ha sigut acusat de ser, catalanista, socialista, esquerrà, i per últim, hem sigut acusats de ser el mateix que el Bloc Nacionalista. Seria molt curiós que el que no han aconseguit les diferents crítiques rebudes al llarg dels anys, ara ho puga provocar la indiferència dels socis.
     Diu el diccionari que una oligarquia és: “ Govern en què el poder és en mans de pocs individus”. Sempre hem criticat el fet que les associacions tinguen una junta rectora que dura i dura… durant anys i anys. Amb aquesta reflexió estic segur que vos vindrà a la ment el nom d’alguna. Ara estem passant per allò que no considerem saludable per a una associació, i és el fet que “sempre manen els mateixos”.

Front a aquesta situació, què podem fer, les poques persones que estem treballant per El Rastell i que creem en allò de defensa del patrimoni, unitat i defensa de la nostra llengua i de l’ecologia?

 Clar, clar, el que es diu clar, no ho tenim però, sabem que hem de seguir treballant. A partir d’ara anem a “soltar lastre” és a dir, ja no ens interessa la quantitat de socis sinó la qualitat o el que és el mateix: els socis que no paguen la quota anual seran donats de baixa. Passarem a ser menys de la meitat.

Amb això reduirem despeses en l’enviament de cartes i en el repartiment de revistes, i el que és més important, tindrem com a socis a persones que tenen clares les idees. No ens calen socis que s’apunten per “a veure que me donen” sinó per a veure en què puc ajudar. Torne a repetir: ecologia, llengua i patrimoni.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!