6 de gener de 2010
0 comentaris

Tirorí, tirorí

Tots hem sigut xiquets,

 
Afortunadament tots hem passat per ahí. Tots hem sigut xiquets,

La il·lusió de rebre a la porta de casa al senyor rei acompanyat pel seu patge, que arriben carregats de regals, és una experiència que els xiquets no obliden en sa vida. Eixa il·lusió es transforma en por, nervis, tremolor i de vegades pànic, quan veuen que s’acosta a sa casa, un cavall molt gran, amb un senyor rei que sembla molt alt, que té els cabells i la barba llargs, amb capa i roba de colors cridaners i lluents.

A totes aquestes sensacions rebudes en qüestió de segons els xiquets, cal afegir el temor a enganyar-se, quan han de complir un requisit necessari per a poder rebre els regals que prèviament ells han demanat. Consisteix en recitar un vers curt. Els menuts saben que desprès de dir-li el verset al senyor rei, li besaran la ma, i rebran els regals.

El vers que les xiquetes i els xiquets necessàriament han de recitar per rebre els regals es:

Tirorí, tirorí

senyor rei, ja estic ací

la palla i les garrofes

per al seu rossí

i les coses bones

per a mi.

Cal dir que està permès que algun familiar faça d’apuntador del vers per compensar els nervis i facilitar aquest requisit indispensable.

Des de fa uns anys com és normal, les costums van evolucionant i ara no és difícil trobar, que a les sensacions ja descrites dels xiquets, cal afegir la sorpresa acompanyada de vergonya, d’algunes persones ja eixides de quintes, quan escolten el seu nom de la boca del rei, que també té un regal per a ell o per a ella, i com és normal ha de complir i recitar el verset entre les rises i la alegria dels familiars, ja sabeu: Tirorí, Tirorí…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!