Sònia m’aboca una confessió terrible. Té 36 anys i acaba de saber que el seu pare de 64 pateix una malaltia incurable i molt penosa de suportar. El panorama que s’albira per al malalt i la família és terrible. La Sònia se sent desbordada i no creu que pugui ser-li de gran ajuda. Això l’està
Un dia, un gos, reputat en el món dels gossos per la seva gran saviesa, va passar per un lloc on s’hi celebrava una assemblea de gats. Estaven tan ocupats a escoltar religiosament a un dels seus que ni es van assabentar de la seva presència. Així és que es va poder aturar per escoltar
“La relació amb el fill s’enverina cada cop més. La feina no acaba de rutllar. Em fa l’efecte que enredo tot el que toco. Les coses no surten com voldria i quan vull redreçar la situació no encerto la manera. Alguna cosa m’està impedint reflexionar serenament, noto un bloqueig interior que no em deixa prendre
“El globus Pretòria es comença a desinflar. Un informe pericial d’Hisenda no troba delicte contractual en les operacions urbanístiques Els advocats són citats a Madrid en el primer aniversari del cas.” (AVUI-El Punt: dimecres 27 d’octubre) “Fa un any del cas que va fer trontollar la política catalana. El jutge del cas Pretòria manté
Un riu era tan ample que no tenia pont per travessar-lo. Per això, a les seves ribes s’hi va instal.lar un barquer. A canvi d’unes miserables monedes, feia passar els viatgers d’una banda a l’altra. Un dia s’hi va presentar un lletrat amb una gran quantitat de llibres i diccionaris, i va demanar els seus
2. Fer un tracte amb ell a començament de curs Ara, mesos d’octubre i novembre, és el moment. Situem el noi: somia a emprendre el vol i només aspira a desfer-se de le obligacions escolars i familiars. Bon senyal. Però no cal anar tan de pressa com ell desitja. Aquestes obligacions encara són vigents. Dos menes de
A la turbolència adolescent s’hi afegeix el neguit pel seu futur; la societat li demana que es defineixi. Per tant urgeix que el motivem de nou, aquesta vegada per a un projecte personal de vida, perquè imagini el seu més enllà del batxillerat. Ens ha de trobar al seu costat a l’hora de concretar el
No és poca cosa que algú vegi canviada, en cosa de pocs mesos, la percepció de si mateix i el quadre de les seves relacions. Un xoc per a l’adolescent incipient, que el desastabilitza i el fa menys disposat a aprendre. El centre d’interès es gira cap a la seva pròpia persona com no podria ser altrament.
Desenvolupar quatre formes de confiança en ell mateix Aprendre és també arriscar la confiança en un mateix: els fracassos, la confrontació amb l’èxit dels companys, ser el blanc de les seves burles… Hi ha quatre formes de confiança en un mateix que el nen ha de desenvolupar. Als pares els toca fixar-se quina està més consolidada i a partir d’aquesta
Els anys d’Infantil i Primària són els anys de construcció de l’autonomia personal. Això comporta seguiment i orientació, per una banda, i potenciació de la iniciativa, per l’altra. Un obstacle: la presència abassegadora de pantalles que afavoreixen la passivitat. Construir ponts entre l’escola i casa el fa sentir segur. La causa inicial de desmotivació del nen és
Què ens ve al cap quan sentim la paraula motivar? ¿Que els xiquets, noiets, noietes, estudiïn a gust? ¿Que s’entusiasmin davant d’un llibre d’escola? (Perdó, davant d’un ordinador amb textos escolars!) ¿Que es posin a fer els deures amb tanta naturalitat que no ens veiem obligats a intervenir? ¿Que es mostrin encuriosits per nous coneixements?
A prop d’un poble de la Índia vivia una serp enorme que atemoria el veïnat amb les seves picades mortals quan la gent passava per aquells paratges. Extenuats, els vilatans van enviar una delegació a visitar un savi per a queixar-se de la maldat del monstre. El savi, per la seva banda, va anar també
No vull aixecar falses esperances. Ja des d’ara aviso que en aquest article no respondré directament a la pregunta inicial. Més important que això és, per a mi, determinar l’actitud mental amb què hem d’enfocar un tema tan decisiu. Comprovo que en la nostra societat catalana partim d’unes bases incorrectes que vicien el tema. Veieu. Fa
Era un dia fred de l’hivern. Dos porcs espins es van estrènyer un amb l’altre per escalfar-se. Però ben aviat, de tant acostar-se sentiren la coïssor que els causaven les seves llargues espines. Decidiren separar-se. El fred, però, no trigà a fer-se sentir un altre cop i, emportats per l’instint, s’estrenyeren una altra vegada… Novament
– Et felicito per la teva puntualitat. Feia quatre minuts tard a la reunió i, francament, d’entrada em vaig quedar desconcertat. Però em vaig recuperar: – Vols dir que he arribat a l’ hora? – Bé, m’hagués agradat més que haguessis arribat a l’hora en punt. – Un altre dia calcularé millor el temps. Espero que