BioSofia

Cercant la saviesa de l'art de viure

Filosofia i societat

Salvar Europa de l’Islam

28 de juliol de 2011

No queda més remei que entendre’ns. O ofegar-nos en la guerra. Decididament estic, com la majoria, a favor de l’entesa i el diàleg. En un món globalitzat, amb les fronteres poroses, siguin polítiques, econòmiques, laborals, culturals o religioses, no ens queda més remei que entendre’ns. No hi ha reconquesta possible. Ni enemic a la vista;

Llegir més

Des de Noruega amb tristor i perplexitat

26 de juliol de 2011

Anem i tornem. Les notícies ens transporten constantment a Noruega i en tornem amb l’ànim inquiet a la recerca d’una explicació balsàmica i prou creïble. La immensitat del drama, les seves irracionals circumstàncies, aparentment si més no, urgeixen una reflexió. El dolor no desapareixerà, la consternació encara niarà un temps, però la serenor s’imposarà més

Llegir més

García-Bragado ens hi embolica a tots

22 de juny de 2010

Manel Fuentes pregunta al senyor  García-Bragado sobre les seves presumptes responsabilitats en l’afer de l’Hotel del Palau. La resposta del Tinent d’alcalde d’urbanisme és que Millet ens ha enganyat a tots. Home, sí i no. Ens ha enganyat a tots però no a tots de la mateixa manera. Ras i curt, un regidor d’urbanisme no

Llegir més

Els sacerdots de l’espai aeri

20 d'abril de 2010

Com riuria Nietzsche! O potser no, potser es posaria a plorar veient que no hem estat prou valents per atendre als ensenyaments de Zaratustra. Veient el ramat amuntegat en la cleda dels aeroports, ramat d’ eunucs, amb la potència crítica cauteritzada i el ventre botit de tanta por amb què els Grans Sacerdots no han

Llegir més

Elogi del viure

28 de març de 2010

Us vaig explicar la meva aventura de la cerca del “poema” de Joan Maragall, aquell que s’esmenta en el famós anunci on es destaquen les qualitats del Barça i el poble català. El final va ser doblement feliç. A més de trobar la font del “poema”, vaig poder gaudir de l’aigua que en rajava. Saborosa.

Llegir més

Un temporal no gens excepcional

19 de març de 2010

El Sr. Montilla va afirmar a la Terribas que el temporal de neu va ser excepcional. Vaig quedar d’una peça. Mai no havia vist que la part perjudicada fornís d’arguments en contra seva a qui l’ha perjudicat. O potser Montilla no se sent perjudicat? És que Montilla no sent igual com la gent del seu

Llegir més

La núvia del mort – Contes savis 6

6 de març de 2010

Hi havia una vegada una noia del poble Rom  anomenada Yagwali – “ulls bonics”- perquè tenia una mirada brillant en la qual més d’un, tot sospirant, hagués volgut negar-s’hi. Un dia que una família d’un altre clan era de visita, Yagwali va observar entre ells a un jove que passava ufanós muntat en el seu

Llegir més

Haití – Les males raons

19 de gener de 2010

Ha saltat a la conversa. No val la pena enviar ajuda a Haití i a altres països semblants perquè la major part d’aquesta no arriba als damnificats i es perd en les butxaques de les autoritats corruptes.  És veritat que es desvien molts de fons. Ens ho podem imaginar: si passa on hi ha més

Llegir més

Haití, el bisbe i Déu

15 de gener de 2010

  Munilla valora la catàstrofe d’Haití. Inaudites paraules de José Ignacio Munilla, el nou bisbe de Donosti. Exemple d’ofuscació integrista: quan la religió esdevé ideologia i la ideologia recobreix el fanatisme. Ni la riuada de solidaritat dels “materialistes” a favor dels damnificats pot desviar el seu discurs obsessiu: que fora de la seva religió tot

Llegir més

Un símbol ensangonat

11 de gener de 2010

Els espanyols han erigit les “corridas” de toros en festa nacional. I el toro en símbol de la nació. El símbol sintetitza els valors que una col.lectivitat creu compartir. Doncs bé, hi ha quelcom de contradictori i molt estrany en el símbol espanyol. Siguin quins siguin els valors que els espanyols projecten en el toro,

Llegir més

Regles de joc? Normes arbitràries! -2-

10 de desembre de 2009

3. Cal que les regles de joc siguin coherents. Que serveixin per al joc a què van destinades.  Les regles de joc d’una democràcia han de servir als principis democràtics. Aquesta coherència és la seva legitimitat. La llei, la regla del joc, no és vàlida en ella mateixa sinó en funció del joc democràtic que permet. I

Llegir més

Regles de joc? Normes arbitràries! -1-

8 de desembre de 2009

Es veu que els catalans no volem jugar net. Sempre amb l’excusa de la nostra singularitat volem saltar-nos les regles del joc. Això és fer trampes, ens acusen sense miraments.  Doncs apa, no siguem díscols, deixem de rondinar perquè les lleis no ens agraden i seguim les normes com fa tothom. No intentem una vegada

Llegir més