Aquest cap de setmana, per primera vegada, com a regidora de l’ajuntament de Vic he casat a una parella.
Penseu que per mi ha estat una sort poder-ho fer, bàsicament per dos motius: el primer, perquè s’han casat els meus cunyats i segon perquè això de casar a algú era una cosa que des de petita m’havia plantejat amb una certa il·lusió quan agafava el Codi Civil a casa i llegia allò de que l’home i la dona són iguals en drets i deures. Avui la llei ja no diu l’home i la dona, sinó els cònjuges, així no hi cap inconvenient per tal de què es puguin casar dues dones o dos homes entre si.
Bé, encara que jo no estic casada i visc en parella des de fa anys i això d’estar casada o no certament no és un tema que personalment em preocupi massa, la sensació que tens quan ets allà davant, veus els nuvis i la família i, després de la parrafada legal, els hi dones l’enhorabona per aquell enllaç, et puja una “cosa” per dins que fa que t’adonis de la importància del que en aquell moment estàs fent.
I la cirereta del final, quan els hi desitges felicitat, llavors si que veus la importància del moment.
En fi, que per mi ha estat tota una experiència positiva el poder fer us d’aquesta facultat com a representant de la ciutadania.
Laia i Marc, des d’aquí us torno a desitjar molta felicitat.
Durant aquesta final de la Copa d’Europa d’Hoquei vam ser víctimes de la prepotència que es respira a Can Barça.
En el partit que va jugar el C.P. Vic contra el Sorli Discau (Barça) els membres de la penya “Vigatans 1705” i la resta de seguidors del Vic varem ser tractats al Palau d’una forma indigna i totalment xulesca, cosa que no ens havia passat en cap altra pista. Res a veure amb el tracte exquisit rebut del Bassano en la passada final de la copa d’Europa a Itàlia.
El Vic va perdre només per 1 a 2, essent com és un equip modest que no té res a veure amb un equip com el Barça fet a cop de talonari.
Força, que la temporada que ve les tres competicions seran nostres i d’aquí... cap a la selecció catalana, els hi agradi o no els hi agradi.
Tinc la sensació que el món perd de vista el nord, que moltes coses no estan ben situades i s’ha perdut la raó i la nitidesa en molts actes. Molts dels valors que havien estat importants han deixat pas a minúcies que les han fet (o les hem fet) importants i els valors que ens guiaven s’estan perdent pel camí.
Ara estem vivint un dels casos més clars d’aquesta pèrdua del nord, és el cas d’en Franki. En Francesc Argemí ha estat empresonat (2 anys i 7 mesos) per un “delicte” pel que va ser jutjat al 2005 sense que es presentessin proves contundents en el judici.
De què se’l va acusar? De despenjar la bandera espanyola de l’ajuntament de Terrassa, símbol de l’Estat i que les lleis espanyoles penalitzen amb la presó. No pot ser que al segle XXI encara ens regim amb lleis de l’època medieval. No pot ser que s’omplin la boca amb la seva democràcia i la sevallibertat d’expressió, que parlin d’una Europa sense fronteres, de lliure circulació de persones i que l’estat espanyol empresoni a un noi per expressar lliurement les seves idees.
Aquest últim ple de l’Ajuntament de Vic ha estat una sessió que fins i tot la puc qualificar com a agradable ja que tothom s’ha comportant i a debatut amb correcció. A l’acabar hem felicitat i donat les gràcies a en Fèlix Ortega que després de 42 anys de servei a la ciutat, es jubila com a secretari de l’ajuntament.
El ple ha estat tan formalment correcte que fins i tot el primer tinent d’alcalde, Xavier Solà, ens ha demanat disculpes als regidors de la CUP per les acusacions falses que ens va fer en l’anterior ple sobre l’autoria d’unes pintades. Disculpa tardana, ja que el mal ja estava fet, però que s’accepta.
En aquest ple i públicament hem sabut que l’equip de govern no té projecte, que va a salt de mata, avui cap aquí i demà cap allà. És a dir, que no s’han marcat uns objectius o unes directrius de treball. Segons bufa el vent i la inspiració així van fent. Podríem dir que són com un conductor que ha perdut el control del vehicle i condueix donant cops de volant. Si hi ha sort el vehicle no sortirà de la carretera i si no s’estimbarà. El més perillós és que aquest vehicle és un autobús i en ell viatgem els vigatans i les vigatanes.
Per qui no ho sàpiga li diré que les bitlles catalanes són un esport tradicional català que consisteix en llençar uns "bitllots" (bitlles petites) contra sis bitlles situades a una certa distància. L'objectiu principal és fer Bitlla, tombar cinc de les sis bitlles. Actualment el practiquem unes 2000 persones a tot Catalunya, on hi ha més d'un centenar de clubs. Des del 30 d'agost de 2007, la Federació Catalana de Bitlles i Bowling està reconeguda de ple dret per la federació internacional.
Ja fa un quant temps que a Vic – La Guixa s’està muntant una lliga entre barris per practicar i promocionar aquest esport. Per iniciativa particular, des de l’octubre del 2007 a les festes del barri de la Calla s’estan consolidant uns equips de veïns i afeccionats. Aquest any ja hem jugat diferents tornejos al barri del Nadal (club patí Vic), a les festes del barri del Sucre, a la Jornada per la Cultura Popular i al barri de Santa Anna.
LaiaJurado |
dimecres, 23 d'abril de 2008 | 21:31h
Avui, quan m’he llevat al matí, ja tenia a sobre la taula del menjador el llibre de Sant Jordi, acompanyat d’un punt de llibre que deia: Jo també sé llegir, imbècil!
Aquest llibre és: “El Castell de Vidre” de Jeannette Walls. Diu que és una història commovedora, d’una sensibilitat extraordinària, que no es pot deixar de llegir.
Sinopsis: Créixer a la família Walls no és fàcil. Ni per a la Jeannette ni per els seus tres germans. Però a voltes és màgic. Fabulós. Quan la mare fa d’artista i oblida que odia la domesticitat. Quan la fantasia de les històries del pare fa oblidar la pobresa, la gana, el fred, els pantalons foradats amb els genolls pintats perquè no es noti, els viatges per l’Amèrica profunda de casa miserable en casa miserable. Quan està sobri. Però la Jeannette creix, i aprèn que la vida és complicada, i que el castell de vidre amb què han somniat tota la vida ella i el seu pare potser no es construirà mai...
Jo he regalat “El Celler”de Noah Gordon. Un llibre que barreja la vinya, el vi, la política i la història.
I a vosaltres, quins llibre recomaneu? Quan els tingui llegits ja us en faré cinc cèntims...
Dissabte es va tornar a celebrar a Vic una Jornada per la cultura popular catalana.
Aquesta jornada és la segona vegada que es fa a Vic i està organitzada per l’Associació per la Cultura Popular amb la col·laboració de la CUP.
Dintre d’aquesta jornada es va aprofitar per fer un torneig de bitlles catalanes on van competir, amb el bon humor que caracteritza aquests tornejos, diferents barris i institucions de Vic. En total hi havia deu equips i va guanyar el barri del carrer de Gurb.
Com a participant en la jornada i membre de la organització d’aquesta estic contenta i orgullosa de com van anar. Puc dir que tot va resultar perfecte. Fins i tot la pluja que tant necessitem no va interrompre en cap moment el desenvolupament de la festa.
En aquesta jornada van participar-hi més de cinc-centes persones formant part dels diversos grups de gegants, grallers, capgrossos, bastoners, bestiari.
L’altre dia vaig llegir a la premsa una noticia que feia referència al sector immobiliari:
“Regalo pis”.
I no era una publicitat encoberta d’una immobiliària com les que ara regalen cotxes o qualsevol altra cosa per tal de vendre pisos.
Aquest regalo pis és una situació que fa tan sols un any era impensable que pogués passar. En aquests moments hi ha gent que ha arribat a una situació extrema i alguns propietaris de pisos (els que encara comparteixen el pis amb els bancs) amb la pujada de les hipoteques, es troben que han de “regalar” el pis. Regalen el pis (amb la hipoteca inclosa, òbviament), ja que no poden pagar les quotes de la hipoteca i tots els altres deutes que tenen. Van començar pagant una hipoteca amb un tipus d’interès baix i ara aquest tipus es pot haver doblat respecte al que pagaven el primer any. I els sous són els mateixos.
Aquest dissabte vaig anar a veure un partit de rugby de l’USAP a Perpinyà. Ens va costar una mica trobar l’estadi (feia molt anys que no hi anava). Al demanar a un senyor pel carrer on era el camp, aquest ens va contestar en català. Puc dir que em va sorprendre gratament, ja que quan jo hi vaig anar a treballar a la Bressola (fa ja uns 8 anys) no hi havia quasi ningú que el parlés.
A l’arribar al camp vam anar al nostre seient i no podíem estar millor. Just al costat de la penya que més animava amb càntics i tambors. Tots ells amb samarretes, pantalons i amb la cara pintada amb els colors de l’USAP, que són, tal com diuen ells, l’or i sang de la nostra senyera.. Emocionava sentir els seus cants d’ànim, amb els “Visca Catalunya i visca Perpinyà” o altres més festius com el “Volem pa amb oli”.
Per començar el partit sona la Santa Espina i tot el camp amb el seu picar de mans fa l’acompanyament. Realment et posa la pell de gallina igual que l’entrada dels jugadors catalans al camp al so de l’Estaca d’en Lluís Llach. Realment emociona i fa que et trobis a casa.
Vam gaudir d’un partit emocionant i d’una tarda divertida on l’USAP va guanyar 20 a 18. Animo a tothom a que si te una ocasió vagi a veure un partit, ja que és una dosis d’energia.
Quan ets allà t’adones que el català i Catalunya se senten al carrer i això és el més important per poder defensar una terra i una llengua.
El ple de l'Ajuntament de Vic, com sempre, dona titulars de premsa per qüestions que des del punt de vista informatiu són més atractives que els acords que es prenen. Però no hem de patir perquè el govern municipal amb els seu fabulós aparell propagandístic ja s’encarrega de fer arribar la informació tan filtrada com calgui als seus interessos.
Com que la informació dels acords ja la publiquen els mitjans de comunicació, jo en aquest cas vull parlar de civisme. Aquest és un dels temes que la CUP hem volgut tractar i que se’n parlés en el plenari, que es tornés a posar a sobre la taula l’ordenança que regula aquest temes, ja que, amb els tres anys que han passat des de la seva aprovació, s’ha pogut veure que hi ha parts queno són aplicables a la ciutat o que Vic no reuneix els requisits necessaris perquè es compleixin.
És molt fàcil de parlar de civisme i exigir el seu compliment quan aquest només va dirigit a certs col·lectius de la ciutat, normalment els que la gent anomena alternatius o els marginals, és molt fàcil parlar de civisme quan els que estan asseguts a les cadires governant defineixen el civisme segons els seus interessos i amb les excepcions que els hi convenen. Si parlem de civisme hem de parlar de normes bàsiques de convivència que han de ser iguals per tothom, ocupin el lloc que ocupin i tinguin el poder que tinguin. Per altra banda, el civisme no només s’ha d’aplicar al carrer, sinó també dins dels espais tant privats com públics i, sobre tot, ens els espais públics que poder ser exemple pels ciutadans.
Com pot l’equip de govern posar-se bandera de cívics quan ells són els primers que es comporten en un ple de l’Ajuntament sense cap respecte pels seus companys de consistori per molt adversaris polítics que siguem i que utilitzin la burla, comentaris per sota mà i acusacions sense fonament com a forma habitual d’expressió. Algun dels membre de l’equip de govern han perdut totalment els papers amb comportaments que s’han convertit en tragicòmics i que al cap i la fi tan sols fan que els vigatans s’acabin adonant quin tarannà és el seu. Són tant cívics que ha arribat el punt que NO ens creiem les respostes que ens donen, que els sentim parlar i penses: Una mentida més....quina serà la propera?.
Aquest dilluns, com gairebé cada primer dilluns de mes, hi ha hagut ple a l’ajuntament de Vic. Aquest cop no ha estat maratonià i, per tant, ningú penjarà el vídeo al youtube com a fet extraordinari.
Al final del ple i amb la “gràcia” que li és característica en Xavier Solà (CiU) es va dirigir cap als dos regidors de la CUP acusant-nos de les pintades que han aparegut a alguns llocs de Vic i demanant-nos que ens poséssim a disposició del regidor de serveis per tal de netejar-les. Tot i que la CUP ja hem fet un comunicat al respecte, des d’aquí també vull deixar clar que aquesta ha estat una acusació falsa, sense fonament i totalment arbitrària, ja que la CUP no té absolutament res a veure amb aquestes pintades.
LaiaJurado |
divendres, 4 d'abril de 2008 | 21:39h
Ja feia temps que sentia parlar del llibre que estava escrivint en Titot: que si era un llibre sobre la creació de la CUP, que si era un llibre sobre la seva trajectòria personal, que si parlava de la seva vida personal i la seva experiència com a músic...
Fa un parell de mesos, en una de les tantes reunions que fem, em va portar el llibre imprès i em va dir: és fàcil de llegir, amb tres horetes ho tens fet.
La curiositat va ser molt forta, tant que havia sentit parlar del llibre d’en Titot, ara el tenia a les mans.
Quan vaig arribar a casa el primer que vaig fer va ser inspeccionar el llibre, sempre ho faig: el títol, el tipus de portada, si hi havia dedicacions, l’índex, el tipus de lletra, els annexos...
Ahir, tots els veïns del Remei i la resta de ciutadans de Vic, vam poder saber quin és el projecte que hi ha per aquest barri. Com seran els carrers, quines direccions prendran, on es podrà aparcar, quines funcions es destinaran a cada plaça, carrer i cruïlla.
Un projecte on tècnicament pràcticament tot està previst: el material de les voreres, el paviment dels carrers, els arbres... i fins i tot el color que prendran aquests en cada estació de l’any. També tots els elements que faran, amb paraules dels propis tècnics, que per molts anys, no s’hagi de fer cap esvoranc en tot el Remei.
Per mi, tota la part tècnica està prou ben dissenyada i sembla que estigui tot ben calculat i previst.
El problema que jo hi veig en aquest projecte és que les decisions polítiques que l'han orientat han estat preses per gent que no tan sols no coneix el barri, sinó que tampoc en són usuaris. Per ells és un barri que els hi queda llunyà i tan sols els preocupa com a font de captació de vots, no com una part més de la ciutat tan important com qualsevol altra.
Dissabte, dia 19 d'abril al Parc Jaume Balmes de Vic, es cel.lebrA la II DIADA DE CULTURA POPULAR 
