Dissabte, durant el partit que estaven jugant el C.P. Vic amb el Liceo, que el retransmetien pel canal 33, per sorpresa dels aficionats ( jo vaig quedar estupefacta) el comentarista diu:

-          No sabem quin equip animar, si el Vic o el Liceo, ja que  a tots dos hi ha jugadors catalans!!!

El comentari en aquells moments va estar fora de joc, tots tenim clar que si hagués la selecció catalana d’hoquei ho guanyaríem tot, però ara estaven jugant dos clubs, un de català i un de gallec.  Jo diria que era indiscutible plantejar-se  a qui animar. O es que en un Barça Real Madrid de basquet els de “la nostra” es posaran de part del Madrid perquè hi juga el vigatà Raül López?

Aquest dilluns, l’equip de govern  de l’Ajuntament de Vic (CiU, PSC, ERC) amb el vot favorable de la PxC  i el vot en contra de la CUP i ICV ha aprovat donar una subvenció d’aquesta quantitat astronòmica de diners per pagar les nòmines i despeses de l'equip professional del Club Bàsquet Vic.

Aquest és el moment de convertir a l’ajuntament en espònsor esportiu? Penso que ara no s’han de fer aquestes donacions  per finançar equips d’esport professional, ni tal sols amb l’excusa de l’alcalde d’al·legar que és per la tasca social que fa el bàsquet a Vic. És veritat que acull a jugadors i jugadores de més de 300 famílies (una d’elles és la meva), però el que no va dir és que aquestes famílies paguen més de 400 € l’any de quota per què els seus fills i filles practiquin l’esport que els hi agrada a més de pagar-se tots els desplaçaments i fins i tot l’aigua que puguin consumir durant els partits. En què els repercutirà a ells aquesta donació? En RES.

Hem de ser conscients que els diners van destinats única i exclusivament als jugadors del primer equip, que ni tant sols són formats a la cantera del bàsquet Vic, sinó que tots són fitxats com a professionals

Senyors, amb tot el meu reconeixement al Club Bàsquet Vic i a  totes les persones que hi treballen i el porten endavant, però crec que l'administració pública ha de rumiar més què fa. No es poden treure els diners de la partida de l’enllumenat públic per destinar-los a una partida tant concreta de la que només se’n beneficiarà el basquet professional.

Fa uns dies ha saltat als mitjans de comunicació la noticia de la pretensió del Consell Comarcal d’Osona d’ubicar un aeroport corporatiu (vols d’avions privats) a Taradell. Quina aberració¡¡. 
Com és possible que es vulgui construir un aeroport d’aquestes característiques que no aporta res ni al municipi on es posa ni a la comarca? És una invenció per quatre “pijos” que tan els fa ser aquí com allà, que el que volen és la seva pròpia comoditat.

Ja s’estan movent iniciatives ciutadanes per tal d’aturar aquest projecte. Iniciatives que tenen el recolzament dels ajuntaments veïns; tots, excepte el de Vic, que ja sabem que aqui l’equip de govern té uns quants membres que es creuen que estan per sobre del bé i del mal  i que al barrejar-se (o formar part) d’aquesta èlit que viatja en jets privats, es pensen que això d’aquest aeroport és una necessitat de primer grau.
I el tren? Aquesta si que és una necessitat i cal adequar-lo al segle XXI. I el desdoblament de l’eix?

Però, es clar, el més important són els jets privat.

Avui, dimecres hi ha una convocatòria per parlar del tema a Taradell a 2/4 de 8 (a Can Costa i Font). Serà qüestió d’anar-hi.

En un dia com aquest, als voltants del 8 de març, és molt fàcil generalitzar.  Això ho tinc clar, cada casa és un món i cada persona un univers. Però també és veritat que en general hi ha unes conductes (o fets) que es van repetint sempre, més que tot, que es reprodueixen en les conductes dels homes i les dones, tinguin l’edat que tinguin, siguin de la classe social que siguin, de dretes o d’esquerres.

Quantes vegades hem sentit a casa un: et puc ajudar? Que li diu l’home a la dona. Aquesta és una frase que a mi, personalment, no m’agrada gens, sobretot quan implícitament vol dir que se t’han atribuït unes feines que no són teves. Que són les feines de la dona.

Segons els estereotips la dona ha de tenir la cura dels fills, de la casa, a més com que està “alliberada” ha de treballar fora de casa, tenir vida social, familiar, personal... és a dir, que se’ns han obert molts ventalls de possibilitats (tenir una independència econòmica, poder formar part de tots els àmbits de la societat...), però,  no hi na  contrapartida, seguim amb “l’obligació” de portar el pes de la casa i la família (fins i tot les famílies no tradicionals).

Penso que aquest és un tema que cal reflexionar de debò, en serio, sense que calguin diades de la dona: el paper de les dones i els homes en l’àmbit privat. I que és molt difícil d’anar polint, ja que al ser privat no s’han de donar explicacions i tothom (amb límits) pot organitzar-se com vol.

En definitiva, que encara que hi hagi un dia de la dona treballadora, això no pot quedar en pur folklore, el camí no només és de les dones, sinó també dels homes. 

A les dones no ens cal un: et puc ajudar? Ens cal un: això es cosa de tots dos.

Ja he entrat al món del FaceBook, és a dir, a aquest aparador del món. Per què ho dic? Doncs perquè és un aparador al que  tothom pot accedir-hi. Per mi, és una eina com pot ser el BLOC, però per penjar les informacions i crítiques d’una forma més directa i també per enviar d’una forma més personalitzada la informació que m’interessa.  També és una xarxa pública d’enllaços personals, és a dir, que poden qualsevol pot saber les amistats o les coneixences que tens tan sols mirant amb qui et relaciones.

En el meu cas, com he dit, la seva utilització és  com eina de difusió i comunicació de forma directa, ràpida i concisa i en canvi  en el bloc  els  posts són més amplis i elaborats.

La preocupació que podem tenir amb aquesta eina, que mai ha de suplir la nostra xarxa d’amistats i coneixences personals,  és la seva mala utilització i el possible trencament de la barrera entre la vida pública i la privada de cadascú. Aquí és on veig que hi pot haver un  problema.  Depèn de què i penges (fotos, comentaris) entres a formar part no tan sols de la vida privada de la persona que ho ha escrit, sinó també de la dels seus coneguts.

S’ha d’anar en compte, ja que perds privacitat al posar-te en un aparador públic accessible a qualsevol que en farà l’ús que li sembli.

De tota manera vigilem que aquestes xarxes socials informàtiques no ens facin perdre les nostres xarxes socials al voltant d’una taula amb els nostres amics o coneguts.

Eina, si, suplert del contacte personal, mai.

Ens ha deixat un altre geni de la cultura Catalana, políticament compromès amb el país,  amb una línia d’actuació clara, directa i sense maquillatges, amb ironia i una punta de mala llet.

No només hem perdut un actor, un humorista, un home d’escenaris, sinó un geni.

Si ens anem fixant, les grans personalitats representatives d’una forma de fer  a nivell públic  ens estan deixant (coses de la vida). La meva preocupació, però, va una mica més enllà: on són els nous genis que siguin referent? Em fa por que ens estem quedant amb una certa grisor de gent pública que poc ens representa, que no està ni compromesa amb el país ni té el carisma i la senzillesa per poder ser aquest referent, que com a actor, però sense pels a la llengua ha representat en Pepe Rubianes.

Això tan sols és una petita reflexió, un minúscul homenatge personal, a qui per mi ha estat un geni que m’ha fet passar unes bones estones.

Recordem-ho:

"No dan respiro señores, no dan respiro. La España charanguera y de gomina, de rubias ceñidas y escupitajo, inculta y reaccionaria que desprecia cuanto ignora que es casi todo. La España nueva rica y hortera culturalmente miserable, inconsciente, cavernícola y fascista; amiga del pedo, el grito y el gargajo que no cesa en sus exabruptos contra Cataluña y su estatuto como antes lo hicieron contra el archivo de Salamanca, ¿recuerdan?. Documentos robados, que conste, y que tienen que devolver a sus dueños como corresponde. Esa España negra seguirá practicando el infundio y la agresión con tal de vilipendiar a esta nación, que lo es, por mucho que ellos no quieran. Si no consta en la Constitución lo de nación hay que cambiar la constitución porque está mal redactada. Ahí están los mamporreros perfumados aliados a los novios de la muerte, esa iglesia ultramontana y patética cargada de odio por todo lo que es vida; esparciendo mentiras, enfrentamientos, amenazas y blasfemias porque esa es la base de su telaraña mental. Irán al infierno por mucho que recen. Ahí están jaleadas por la verruga bigotuda, ese Martín Heidegger de Quintanilla de Onésimo Redondo, conocido demócrata creador de la central de pensamiento de las FAES y de las JONS. La verruga que el pueblo español echó de su cargo por falsario lameculos, humillante y babeante del poderoso americano que nos llevó al desastre de Atocha; casi 200 muertos y miles de heridos por su rastrerismo y prepotencia patética. Ahí está repartiendo su "catalán enano habla castellano", mintiendo nuevamente sin ningún tipo de escrúpulo, porque nos ha tomado a todos por idiotas, porque la idiotez es la base y esencia de su pensamiento. En fin, que todos juntos vayan a cagar a la playa que la mierda se las comerán las gaviotas a las que han cogido como símbolo. Pobres bestias"

En la societat actual i molt més en la situació de crisi que patim s’accentua encara més l’individualisme i això porta a que cadascú defensi els seus propis interessos per sobre de totes les coses i oblidant-se del col.lectiu.

Com diu una meva companya de feina “procura per tu!”.

És clar que la persona com a individu ha de vetllar pels seus interessos, només faltaria que no ho pogués fer, però no vivim sols en els nostres pobles o ciutats, ni en els nostres barris, ni a la feina, ni en l’oci. Mai no estem sols, vivim formant part d’una xarxa social (i no em refereixo al facebook tant de moda) i últimament hi ha molts sectors socials que se n’han oblidat.

Estem immersos en una societat individualista i competitiva que fa que siguem com un gegant amb peus de fang a la mínima ensopegada si estem sols ens enfonsem! Aquest és un model social dèbil, un model amb el que no hi estic pas d’acord, una societat que no vull que sigui la meva.

Aquest dilluns, al ple municipal de Vic hem viscut un “fet històric”, l’aprovació provisional del POUM (des del 1975 que no es revisava el pla d’ordenació urbanística municipal de la ciutat).

Però ara encara tenim molta feina respecta al POUM perquè comença el període d’al.legacions abans de la seva aprovació definitiva. D’aquí la nostra abstenció en el moment de la seva aprovació en el ple de dilluns, amb l’objecte de tenir un camí obert per aconseguir l’aprovació d’aquelles al.legacions que, escoltant als veïns, podem presentar. I en cas de què el govern de CiU, PSC i ERC segueixin sords llavors ens tocarà votar en contra en el moment de l’aprovació definitiva.

En general, podem dir que no es un mal planejament. No compleix totes les expectatives que havíem dipositat en ell, però en alguns casos s’ha de reconèixer que els tècnics han sabut donar una resposta coherent. La Guixa continuarà com a nucli independent, s’ha intentat fer una ciutat compacta, amb places, però sense grans espais que divideixin els barris.

Podem estar més o menys d’acord , però aquesta no es la qüestió.

 Segons m’acaben d’informar, el Tribunal Superior  de Justícia de Catalunya ha dictat una sentència segons la qual en el terreny que ocupava el Teatre Atlàntida només hi poden anar equipaments i no un edifici residencial. 
Comportarà això la nulitat de la venda del terreny que va fer l'Ajuntament de Vic en el seu dia?
Quants diners ens costarà a la ciutat el bunyol de l’equip de govern de CIU?
Poden ser uns quants milions d’euros.

El ple d’aquesta setmana de l’Ajuntament de Vic podem dir que no ha estat d’aquests d’aprovar  grans projectes ni de grans debats, sinó de tràmits  i correccions de bunyols de l’equip de govern  i també d’alguna picabaralla, però que tampoc ni ha per tant.

Quins són els temes que en destacaria? Un d’ells va ser la concessió de la medalla d’or de la ciutat a en Ricard Torrents (primer rector de la Universitat de Vic) i  que se li concedeixi aquest reconeixement  en vida, ja que la majoria de vegades es donen un cop la persona homenatjada  ha mort i després aquest és l’únic que no ho gaudeix. És un avanç començar a fer reconeixements de la gent quan encara són vius.

Un tema que podem dir que va portar una mica de controvèrsia, va ser el de la creació d’una comissió d’estudi pel futur parc tecnològic. És necessari la creació d’aquest equipament? Quin us i quina envergadura  tindrà? És només una creuada del segon tinent d’alcalde Burgaya que tant si com no vol deixar la petjada del seu pas pel govern municipal? De moment no en tenim cap de resposta, ja ho veurem en un termini (relativament curt de temps) en el que s’haurà d’especificar l’envergadura i viabilitat d’aquest projecte.

Avui, durant tot el dia hi ha mobilitzacions com aquesta de Vic arreu dels Països Catalans.
 
Perquè som aquí?
Doncs per donar suport a en  David de Vilafranca, perquè és  injust que hagi d'ingressar a la presó per haver-se declarat insubmís del servei militar fa un pilot d’anys i també és injustificat que hagi d'ingressar a la presó deu anys després de ser acusat i condemnat per una sentència relativa a una manifestació antifeixista el 12 d'octubre de 1998.
Avui hem sapigut que la jutgessa ha retirat l'ordre de cerca i captura d'en David, per tant és un primer pas, però no podem descuidar-nos, perquè també som aquí per continuar denunciant totes les persecucions que contínuament patim els  independentistes.
Aquest  cop ha tocat a en David de Vilafranca, amb arguments que no són sòlids, amb acusacions que no s'aguanten per  enlloc. Simplement per defensar el nostre país des de la base.
Els propers podem ser qualsevol de nosaltres. Per això els dos regidors de la CUP de Vic ens sumem a presentar l'ampliació de la querella  per prevaricació que els advocats d'en David han decidit presentar contra la jutgessa del cas.
 
Tota la informació a: http://davidvilafranca.blogspot.com/

Imatge: http://www.librodearena.com/myfiles/unendlich/preso.jpg

Aquest diumenge passat ha tingut lloc l’Assemblea Nacional de la CUP, celebrada a Mataró per tal de decidir el futur de la nostra organització.

Es van posar a votació  tres ponències, després de retirar-se la presentada per la CUP de Berga. Aquestes ponències presentaven diferents camins, bàsicament amb diferències estructurals de base i amb la projecció a nivell nacional que ha de tenir la CUP.

Després de més cinc hores de debat i exposició es va arribar a les votacions finals i a la seva ratificació.

 L’opció que es va prendre per majoria la podem anomenar de consens, ja que té punts en comú amb les altres ponències presentades, tot i que aquesta apostava clarament per ajornar la decisió de presentar-nos a les eleccions al Parlament del 2010.

He volgut esperar fins que la premsa escrita comarcal publiqués els resultats del primer baròmetre municipal encarregat per l’Ajuntament de Vic, per tal de fer un comentari sobre el mateix i sobre la utilitat que pot tenir aquest baròmetre en benefici dels ciutadans de Vic, perquè del contrari el cost d’aquesta enquesta són diners gastats inútilment com tants altres que es llencen des de l’ajuntament.

Per què he volgut esperar? Molt senzill, perquè així la població de Vic ja haurà tingut accés a la informació del baròmetre i sabran de què estic parlant més allà de l’anècdota de si un regidor és més valorat que un altre o a un el coneix més o menys la gent.

Des de dilluns que l’Ajuntament el va fer públic els diferents mitjans de comunicació osonencs han anat informant i en algun cas fent valoracions sobre els resultats  que dona aquesta enquesta feta a la població de Vic.

La majoria dels mitjans han coincidit en un mateix o similar titular, que segurament és el que més pot impactar mediàticament i, per tant, el que pot atreure més a qui llegeix el diari, veu la televisió o escolta la ràdio. “L’alcalde el polític millor valorat, la Laia Jurado (una servidora), la segona i el líder de la PxC el pitjor valorat, tot i que és el més conegut de tots”.

També és cert que la majoria de mitjans han donat la informació més amplia i així cadascú pot fer la seva lectura i la seva pròpia valoració.

A part de la valoració que cada partit ha de fer i de la que obligatòriament ha de fer l’equip de govern en benefici dels vigatans, jo vull assenyalar una qüestió, que no podem oblidar de cap manera, que és el fet de que el 79 % de la població enquestada creu que el principal responsable de millorar els aspectes més problemàtics del municipi és l’Ajuntament. Per tant, la gent espera que el poder més proper sigui responsable i cal que aquest prengui mesures per tal de solucionar els seus problemes i aquesta és una lliçó que ens ha de guiar en tots els afers públics.

De tota manera no vull acabar aquest post sense una reflexió. Si aquesta baròmetre té com a objectiu el saber la posició de cada partit entre els ciutadans i les preguntes es fan en clau electoral això és llençar els diners del poble que es podrien utilitzar molt millor, però si l’enquesta serveix per una vegada coneguda la opinió dels vigatans prendre mesures orientades a sol.lucionar les mancances municipals, benvinguda sigui.

Sincerament, molt em temo que l’equip de govern tan sols ha decidit fer-la per criteris polítics i no de servei a la ciutadania. Temps al temps.

 

 

 

Per donar pas al nou any i després de les festes, res millor que tornar a la rutina de cada dia. Tornar a la feina , tornar a les activitats diàries, i, com no, tornar a participar a la Tertúlia de cada dimecres  de l’Isabel Campos a la Cadena SER Osona (a la 1 del migdia). Aquesta setmana parlarem de  com veiem l’entrada al 2009, si després de festes la tornada a la realitat serà més dura que altres anys, donades la circumstàncies de crisis, els treballadors que ja no tornen a les empreses, etc. Com veieu el 2009, que destaqueu del 2008, quines haurien de ser les prioritats per el nou any. Com veieu les mesures del govern per fer front a la crisi. Si penseu que aquest Nadal, pel que fa a vendes,  etc. ha estat més fluix...

 I altres temes que puguin anar sortint!!!




Imatge: http://lacomunidad.cadenaser.com/blogfiles/los-calvitos/Tertulia.jpg

Aquest és un tema d’actualitat del qual tothom en té una opinió. Aquestes últimes setmanes se n’està parlant molt, ja que semblava que començaven a haver-hi iniciatives reals per tal posar fil a l’agulla per tal de restituir la memòria d’aquelles persones i entitats perseguides pel franquisme i treure dels carrers dels nostres pobles i ciutats tots els vestigis de la dictadura que encara hi queden ben visibles.

 

És ben trist que amb 30 anys de “democràcia” i ara que els polítics espanyols i espanyolistes estan celebrant el 30 aniversari de la seva constitució encara no s’hagin condemnat ni les morts ni les tortures de la guerra i de la postguerra (i tantes altres molt més properes en el temps). Però, és clar, com han de fer-ho si encara hi ha el cap de l’estat espanyol que va ser posat a dit pel “caudillo” i a més, molts dels seus fonaments ideològics i polítics són hereus del franquisme, com pugui ser la “indissoluble unitat de la pàtria”.

 

Ens volen vendre que estem en una altra etapa de la història, i ens volen fer acceptar si o si que s’ha de passar pàgina ja que per a ells la història ja està escrita. Però ara és l’hora de poder-la reescriure per adaptar-la a la realitat i un primer pas pot ser el treure tots els símbols d’aquells anys de terror i fer una restitució de la memòria de totes les víctimes de la dictadura.