CÀPSULES PER A EXPLORADORS

"S'hi acosta a fer-li llum i aquell senyor llig qui llig"

IMATGES (7)

0
Retòrica, retòriques. Sí, ens uneix tot, de tant com ens estimam. Segles d’història, relacions comercials i personals, el que hem fet junts… Efectivament: segles de conquestes, reconquestes, robatoris, invasions, bombardejos, assalts, desfilades, tancs, avions i baionetes, menyspreus, lleis en contra, adjectius, retallades d’ales, pals a les rodes, obstacles, conspiracions, pressions, insults, pressupostos, sagnies, conviccions, visites, tocs d’atenció, amenaces, reprovacions, tribunals, consells de guerra, assassinats, banderes per la força, silencis, decrets, normes, consells, avisos, traïcions…
Repassau hemeroteques, llibres d’història, de llengua, de sociolingüística, de geografia fins i tot, revisau notícies, declaracions, diaris de sessions, editorials. Recordau, amics, recordau i us pujarà una suor freda per l’esquena, enganxosa. Us vendrà el maldecap previ a la nàusea.
Després de tot el que ens uneix veureu que, del que tenim ganes, el que ens fa una il·lusió extraordinària, és de trencar i partir.

 

CÀPSULES PER A EXPLORADORS

0
La setena.
MOBILIARI. Fa anys que no surt al carrer. Trafiqueja, remou, descompon, ordena, canvia de lloc, acaramulla. Els veinats no saben com s’ho fa, ni com menja ni qui en pugui tenir cura. No recorden quina va ser l’última vegada que li veieren la cara. No tenen clar si hi parlaren mai. L’intueixen viu, entre les quatre parets, lliscant per les cambres, més i més lluny de cada dia que passa.
Ara, si poguessin entrar al santuari, no en trobarien pràcticament el rastre. Qualcú, en algun moment, veuria que hi ha en un racó un estrany moble groc com la cera que té (ja no ho recorden), curiosament, la seva fesomia. 

Publicat dins de CÀPSULES | Deixa un comentari

MARIÀ, SALVADOR, BARTOMEU.

0
MARIÀ (1913-2002).
Contemplaré, diré, per terres sempre vistes,
tothora amb mi des del començament,
els homes que hi recullen una ciència antiga
-aquesta vida, aquesta lluita, aquesta mort-,
car són, gosaré dir-ho, jo mateix o el meu somni.”
(fragment de “La poesia”, EL COP A LA TERRA).

 

BARTOMEU, MARIÀ, SALVADOR.

0
BARTOMEU (1913-1938).
He vist la vostra ofrena, he fruït del vostre do
sobre la sang dels homes i les coses.
Cilici de la mort
entre la pau de valls desconegudes.
He lluitat amb tota la nit
adelerada de silencis.
Entre geometria de fàbriques,
l’alba.
Tortura de vidres i crits, 
parany de la matinada.
Sepulcre de braços i febres
sense l’instint de llibertat!
Canto l’absència de la llibertat!
Presons de l’aire! Governo
el furor incert de l’aire!”.
(fragment de “El captiu”, ARBRE DE FLAMES).

 

SALVADOR, BARTOMEU, MARIÀ…

0
SALVADOR (1913-1985).
El qui és només intel·ligent no és ni tan sols intel·ligent, i la més sòlida raó és ineficaç contra el mal més lleu. Qui sap si els plors dels homes únicament serveixen per a mantenir sense mudança l’impassible somriure dels déus. Tot retorna i llisca de seguida i no deixa solc, i què hi ha rera les brillants paraules sinó una cadena de fets buits de sentit?” (últim parlament del lúcid conseller; ANTÍGONA).

 

DECÀLEG PER ENTENDRE EL PARADÍS

0
Només deu, però n’hi ha més!
1. Qui no pensa com jo és enemic meu. Qui pensa com jo és aliat, company, eina, ventilador.
2. Els enemics dels meus enemics són amics meus. Els amics dels meus enemics són enemics meus. Tanmateix, amics i enemics si em convé.
3. Només jo tenc la veritat i la virtut, només jo la sé i només jo sé com fer que resplendeixi. A vegades depèn, però, de com (i de cap a on) bufi el vent.
4. Tenc la memòria fluixa, curta, deformable, elàstica. Em serveix quan serveix els meus interessos; si no, és un pes mort: no l’hem de menester, ni remenar-hi.
5. Les lleis que no em convencen (no em convenen, no ajuden les meves idees i valors) són directament modificables, és a dir (si puc) modificades, no fos cosa que.
6. Els focs que jo encenc, no els he d’apagar jo. Els que em vénen ja encesos són part de l’herència rebuda; si els puc atiar, els atiaré, i si no, que cremin, que ja trobaré jo carn per torrar-hi.
7. La corda sempre pot estrènyer encara un poc més. Els calaixos oberts, engrunar. El trespol banyat, fer-se més llenegadís. Les mentides, aparentar veritats. La ideologia, despistar el camí. Els doblers, reproduir-se. L’amagatall, enfondir-se. Els símbols, anar-se podrint de floridura.
8. Saber jugar amb les paraules és bàsic per sobreviure. Poden dir el que diuen, o el que volen dir, o el que haurien de dir. Poden no voler dir res. O tot el contrari. Per exemple: llibertat  (de pensament, d’idees, de mercat, de llengua). Llibertat (ben entesa, és clar…) és una paraula sagrada.
9. Si fas, fes-ho d’amagat. Si un dia et descoberixen ja t’enginyaràs per dir que no en saps res, que tothom ho fa, que era el més normal, que no te’n recordes, que tu (l’altre) també ho faries si poguessis. Si no et descobreixen mai, tot això tendràs guanyat.
10. Educació, criteri propi, ètica responsable, pensament lliure, idees particulars, creativitat: estupideses. Dogma, pensament únic, corralet, capelletes, ordre, gestió, lideratge, fe: això sí que és important.