CÀPSULES PER A EXPLORADORS

Per al capet. “Els encara ciutadans de l’estat espanyol…” (Pere Fullana). “Una de les claus per sobreviure mínimament feliç és anar sabent en qui pots confiar i en qui no” (Carles Capdevila). “Molts han constatat que, si no reparteixen collarets immediatament, els cada cop més enfurismats habitants de la colònia ja no els faran cas mai més” (Ferran Sáez-Mateu). “Hem arribat a la conclusió que dins d’aquest estat no hi ha lloc per a nosaltres si volem viure com a catalans” (Muriel Casals). “Els queda aferrar-se a l’únic concepte possible del lema que els mou: la unitat. Ni grande ni libre: UNA” (Ferran Aguiló). “Només hi ha la resposta del carrer i atrinxerar-nos on som forts” (Joan Tardà). “Un espanyol de pura cepa no dubta de quina manera ho és, entre altres coses perquè el dubte està mal vist en aquest país d’inamovibles certeses, indestructibles lleialtats, indissolubles unitats i impenetrables complicitats de casta” (Ferran Aguiló).

Gràcies a tots!

La sisena.

ICONES. El sol somrient que no vol les nuclears, el revolucionari cubà, el trencadís dels cavalls i els nins, l’orangutan del festival de música, el científic que treu la llengua, l’illa en forma de drac salvada dels especuladors, els pots repetits de sopa, les quatre barres enceses, la falda alçada i voleiadissa de l’actriu, el superstar de la religió… A cada paret un cartell i amb cada cartell una passa perduda, un any estèril, la il·lusió feta miques. Tota la casa és plena de records, i cada cambra és la constatació del no-res, ara cabells blancs, bosses als ulls, vista cansada, llonzes de greix als costats, gep incipient, arrugues. Com la casa: despintats, crulls, humitat, canonades obstruïdes, goteres.