CÀPSULES PER A EXPLORADORS

"S'hi acosta a fer-li llum i aquell senyor llig qui llig"

Arxiu de la categoria: CÀPSULES

CÀPSULES PER A EXPLORADORS

0
La setena.
MOBILIARI. Fa anys que no surt al carrer. Trafiqueja, remou, descompon, ordena, canvia de lloc, acaramulla. Els veinats no saben com s’ho fa, ni com menja ni qui en pugui tenir cura. No recorden quina va ser l’última vegada que li veieren la cara. No tenen clar si hi parlaren mai. L’intueixen viu, entre les quatre parets, lliscant per les cambres, més i més lluny de cada dia que passa.
Ara, si poguessin entrar al santuari, no en trobarien pràcticament el rastre. Qualcú, en algun moment, veuria que hi ha en un racó un estrany moble groc com la cera que té (ja no ho recorden), curiosament, la seva fesomia. 

Publicat dins de CÀPSULES | Deixa un comentari

CÀPSULES PER A EXPLORADORS

0
La sisena.
ICONES. El sol somrient que no vol les nuclears, el revolucionari cubà, el trencadís dels cavalls i els nins, l’orangutan del festival de música, el científic que treu la llengua, l’illa en forma de drac salvada dels especuladors, els pots repetits de sopa, les quatre barres enceses, la falda alçada i voleiadissa de l’actriu, el superstar de la religió… A cada paret un cartell i amb cada cartell una passa perduda, un any estèril, la il·lusió feta miques. Tota la casa és plena de records, i cada cambra és la constatació del no-res, ara cabells blancs, bosses als ulls, vista cansada, llonzes de greix als costats, gep incipient, arrugues. Com la casa: despintats, crulls, humitat, canonades obstruïdes, goteres. 

Publicat dins de CÀPSULES | Deixa un comentari

CÀPSULES PER A EXPLORADORS

0
La cinquena.
VIDA. Mira la casa de lluny, mig amagat al cantó. Un llampec de quaranta anys enrere, de cop. La vorera del solar brut. Corre cap allà. Sí: encara hi són! Dues potades grans, de persona, i quatre de petites, d’en Rom. El paviment de ciment fresc les acollí i ara compareixen, bubotes del passat, netes com el primer dia. Es desfà el vel: ell i el ca, jovenets, un matí clar d’estiu. Salten en el temps i no els veu ningú.
Quan les fotografia retrata la vida, que passa. 

Publicat dins de CÀPSULES | Deixa un comentari

CÀPSULES PER A EXPLORADORS

0
La quarta.
VIATGE. La frenada el despista però reacciona aviat. A l’altra banda de la mitgera els dos cotxes fumegen. Marca el número d’emergències, s’organitza amb altres conductors que s’han aturat igualment, corre cap a l’escenari. Arriba el comboi habitual i l’espectacle (el nus, el desenllaç) continua el seu curs amarg.
Entre fum i sirenes senten algú que diu es veia a venir les tenia ben avisades jo no en tenc cap culpa…
Publicat dins de CÀPSULES | Deixa un comentari

CÀPSULES PER A EXPLORADORS

0
La tercera.
OMEGA. No troba el desenllaç adequat. Voldria enllestir-lo d’una tirada. Mitja dotzena de línies, i prou. Observa amb atenció el caramull de plaguetes, a la seva esquerra. L’ordinador en repòs. Els bolígrafs, el paquet de fulls. Els diccionaris. Les seves mans. Tanca els ulls.
Senten un tret. Algú que s’esbuca. Entra ella.
Punt final.

 

Publicat dins de CÀPSULES | Deixa un comentari

CÀPSULES PER A EXPLORADORS

0
Publicat el 26 de maig de 2012
La segona.

TALAIA. Al carrer la gent passa, distreta. No el veuen, ni l’intueixen. No s’ho creurien, que és allà amagat, vigilant. La persiana és mig oberta. Pel badallet, els seus ulls no es perden cap detall. Guaita, talaia, espia. Dones: desconegudes, amigues, veïnades, visitants, parentes, fugitives.
Un home, en un balcó, l’enfoca amb els prismàtics, s’hi entreté uns instants. No pot ser que el vegi però, aixi i tot, se sent descobert. La cara se li encén: sua de fred. Aquella nit no pot dormir.
L’endemà, algú, com si l’esperàs, el saluda amb intenció quan (poruc) surt al carrer, tard per si de cas.

Publicat dins de CÀPSULES | Deixa un comentari

CÀPSULES PER A EXPLORADORS

0
Publicat el 11 de maig de 2012
La primera.
CRAC. A fora, entre geranis, identifica els renous. S’encenen els llums dels patis, s’apaga el dia. Enumera: l’airet entre el fullam, la piuladissa dels ocells, els cotxes, l’aigua per les canonades, el batec del cor, les veus amigues… Es concentra en el batec. En deixar, per un moment, de sentir-lo, se n’estranya. I a la fi, un renou més, que ja no pot identificar: la seva closca trencant-se sobre la pedra.

 

Publicat dins de CÀPSULES | Deixa un comentari