Vae Victus (amb el peu dret)

vaecoberta-401x609

Vae Victus (amb el peu dret)

Albert Sáchez Piñol.

La Campana.

Si “Victus” és una novel.la col.lossal, “Vae Victus” és tant brillant que la podem qualificar d’”Excelentíssima” sense cap problema.

Vae Victus” està composta de quatre parts: Americanus, Hispaniensis, Magna Parens i  Australis.  El núcli central de la novel.la és Hispaniensis.  En ella el nostre llenguallarg i irreverent Martí Zubiria torna primer a Espanya  tot travessant  Navarra i  després retorna a Catalunya.  Tot just cinc anys després de la Guerra de Succesió esclatava una nova guerra entre les monarquies francesa i espanyola. Aquest nou conflicte possibilitava un nou aixecament català, i per tant un retorn de Martí ara lluitant en el bàndol francés en defensa del bàndol català.  Si el 1714 l’heroi de Sánchez Piñol va ser Villarroel en aquesta novel.la  el seu heroi és en Carrasclet.

Carrasclet és un home d’orígens molt humils que les circumstàncies condueixen a ser un líder militar.  Ell personifica les penúries i la implacable repressió que van viure les classes humils en acabar la guerra de successió a mans dels borbònics.   Alhora que personifica també una capacitat quasi infinita de resistència davant l’opressió.  Ja que és quasi incomprensible que després d’una guerra com la de successió i la posterior campanya de terror que impulsava el borbó, el 1719 encara s’aixequés en armes un  exercit de voluntaris d’uns quant milers d’homes. Les peripècies de la guerra Sánchez Piñol les explica amb nervi i grapa, així com la visió  dels tres personatges principals d’aquesta part de la novel.la; Berwick, Carrasclet i Martí Zubiria.  Hi trobem en aquest bloc, més coses a banda de la guerra, l’aixecament, i la repressió.  A través de la biografia de Carrasclet veiem els estralls que d’una manera o altra va fer l’exili entre aquells que van fugir de Catalunya.

Però  a «Vae Victus» hi ha molta més tela per tallar. En Martí va raure als actuals Estats Units d’Amèrica i a  Nova Zelanda.  En aquestes parts de la novel.la hi trobem un Martí igual d’irreverent que sempre,  però que ens mostra la seva vessant més curiosa i oberta a explorar les diverses geografies que es troba. Sobretot les geografies humanes. Com ja haureu imaginat aquest Zubiria és el d’Americanus i i Australis. Pel que fa a Magna Parens el millor és que ho descobriu pe vosaltres mateixos.

Com a conclusió sols diré que Sánchez Piñol sap extreure el seu personatge del context del 1714 i llençar-lo al món del segle XVIlII sense perdre pistonada.  Mes aviat al contrari, conforme Martí Zubiria s’allunya físicament i temporalment del 11 de setembre del 1714.  Guanya  interés i es va farcint de matisos.  I abans d’acabar vull destacar un fet que per a mi és la marca de la casa de l’Albert Sánchez Piñol, i és que com totes les seves novel.les anteriors «Vae Victus» es pot llegir a molts nivells.  Si voleu disfrutar d’una novel.la d’aventures i acció sense més complicacions ho podeu fer.  Però si voleu aprofundir en les conseqüènies de la guerra de successió o en els efectes que va provocar la colonització en els poble nadius també ho trbareu a “Vae Victus” 

Però us interessi el que us interessi no us la perdeu!!

Jordi Riu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*