El despertar del Leviatán (amb el peu dret)

El despertar del Leviatán

James S.; A. Corey

Ed. B.

La humanitat ha col.lonitzat el sistema solar. Des d’una Terra superpoblada primer es va col.lonitzar Mart. Després les llunes de Jupíter, Saturn i Urà. I finalment el Cinturó de Kuiper. En 150 anys els habitants del cinturó han desenvolupat una cultura pròpia i uns trets físics característics deguts a la baixa gravetat amb que viuen. I paral.lelament a aquests trets diferencials apareix la voluntat d’alliberar-se del govern dels planetes interiors, La Terra i Mart.

“El despertar del Leviatán” discorre en aquest context. Els protagonistes, tots ells “perdedors”, es troben en el centre de l’esclat d’una guerra entre cinturians (terme amb que s’anomenen els habitants del cinturó) i terrestres i marcians. Alhora també es troben en el centre de les intrigues d’una perversa companyia de seguretat que vol manipular un virus alienígena.

Un cop situats dins aquest univers esclaten un seguit de batalles espacials, intrigues, escenes d’acció , humor negre, i una forta dosi de paródia i homenatge al génere (tots els que vau gaudir de la série de novel.les originals de Dune escrites per Frank Herbert hi trobareu una divertida picada d’ullet). Sense oblidar una potent història d’amor sui-generis.

En resum, El despertar del Levietant és una Space Opera amb tots els ets i uts: trama complexa, personatges potents i ambivalents. Molt d’humor. I sobretot el desplegament d’un vast context que si bé no ens porta a les estrelles si que ho fa a l’exterior del sistema solar.

Jordi Riu

El problema de los tres cuerpos (amb el peu dret)

El problema de los tres cuerpos.

Cixin Liu

Ed. B.

«El problema de los tres cuerpos» és una novel·la de ciència ficció brutal. En ella hi trobem la història recent de la Xina, amb els seus propis traumes col·lectius com la revolució cultural. Una trama d’intriga quasi policíaca consistent en la mort o suïcidi de científics. I el descobriment d’una espècie extraterrestre.

És sobre aquesta combinació que Cixin Liu basteix la seva brillant novel.la. L’habilitat amb que combina i alhora dosifica aquests tres temes bàsics manté l’interès en tot moment. Alhora aconsegueix encaixar diversos aspectes científics socials, històrics i fins hi tot personals a la perfecció. De fet, em recorda altres grans clàssics de la ciència ficció com la Trilogia de la Fundació o les Cròniques Marcianes.

Per a mi el principal mèrit de «El problema de los tres cuerpos», deixant de banda el conjunt que com ja he dit abans és fascinant. Consisteix en que tot és versemblant: la forma amb que es descobreix i contacta amb una societat alienígena, aquesta pròpia societat, la reacció humana en constatar aquest descobriment, la seqüència dels fets. I sobretot l’ús rigorós del coneixement que es té ara mateix sobre física, i l’habilitat de l’autor en encaixar aquests coneixements en la trama i alhora com a motor de l’acció. I sempre de forma plausible.

Un altre mèrit de la novel·la és la potència dels personatges principals, especialment de Ye Wenjie, Yang Dong, i Shi Quiang (més conegut com Da Shi). Tots ells estan dotats d’una forta personalitat que és el ciment que permet mantenir units i dotar de coherència tots els temes que tracta «El Problema de los tres cuerpos» .

En resum si us agrada al ciència ficció que disfruta amb la complexitat, que estimula el pensament. I que sense renunciar a l’entreteniment s’ho passa d’allò més bé fent-se i fent-nos preguntes incòmodes. No us perdeu el primer volum de les «Problema de los tres cuerpos»

Jordi Riu

El universo en tu mano (amb el peu dret)

El universo en tu mano

Christophe Galfard

Blackie Books

Christophe Galfard ha escrit un excel.lent llibre de divulgació. En ell posa a l’abast d’un públic ampli els coneixements actuals sobre física.

El seu principal mèrit és l’habilitat per descriure i sintetitzar fenomens i procesos de forma simple. El seu mètode consisteix en reduir el fenomen o objecte descrit a la seva essència i descriure-la mitjançant analogies i comparacions. A més aquestes analogies i comparacions són sempre molt gràfiques i sovint divertides. Gràcies a aquest métde en Ghristophe Galfard (o la seva forma astral) ens mostra com funciona el sol, desunta un àtom, juga amb electrons i gluons. Ens porta a l’interior d’un forat negre i fins hi tot ens acompanya abans del big bang. També ens mostra el món quantic. I ens enenya com funcionen les partícules més petites estudiades actualment. I com s’estàn fent esforços per unificar les teories que expliquen el funcionament de l’únivers a gran escala i el funcionament de l’únivers a una escala mínima.

En resum estem davant d’un brillantissim treball de divulgació sobre física en que l’autor, ens mostra de forma simple i neta de faramalla técnica la situació actual de la física. Sempre amb molt d’humor i una extraordinària capacitat per fer-la comprensible.

Jordi Riu