Memorias de un yakuza (amb el peu dret)

Memorias de un yakuza

Memorias de un Yakuza (amb el peu dret)

Junichi  Saga.

Ed. Altaïr

 

“Memorias de un Yakuza” són unes memòries dictades.  L’autor Junichi Saga recull el testimoni d’un vell Yakuza als anys vuitanta.  En ell el protagonista Eiji Ijichi ens relata la seva vida com a gangster des de la seva juventut fins a la seva mort.  El relat que fa el vell yakuza de la seva vida resulta colorista i realista.  És especialment interessant el retrat que fa de la vida en els baixos fons de Japó abans de la segona guerra mundial.  Retrata un submón on el joc és l’eix central del crim organitzat.  Explica també com es capten els nous membres  dels clans mafiosos. La relació amb la polícia, les presons i l’ambient que es respiraba a japó abans i durant la segona guerra mundial.  Com deia abans aquesta època és explicada de forma colorista  i amb forces detalls.   D’altra banda aquest relat es va desdibuixant a partir de la fi de la guerra mundial.  Conforme s’acosta al present Ijichi s’oblida de donar detalls i el seu relat es fa més i més imprecís i vague.  Fa tota la impressió que la modestia amb que es retrata és una forma de no explicar més del que li cal per tancar la història de la seva vida sense implicar ningú .  I sense desvelar massa dels negocis dels seus companys.

En resum es tracta d’un llibre interessant, que explica una faceta del Japó en part desconeguda i en part explotada cinematograficament (per exemple en les mans de Takeshi Kitano).  I que des del meu punt de vista té com a principal virtut retratar-nos de forma viva i sentida  el món de la deliqüencia del Japó dels anys vint fins al final de la guerra.

 

Zerozerozero (amb peu dret)

zerozerozero_9788497879293

Zerozerozero

Roberto Saviano

Ed.Empúries.

 Ja fa set anys des de la públicacióde Gomorra en català.  En ella Saviano ens va fer una radiografia de la Camorra napolitana.  Ara  l’autor aborda el tràfic de cocaïna.  Com he dit abans Gomorra era una radiografia,  ens mostrava l’esquelet, l’estructura interna  de la Camorra.  En canvi Zerozerozero és un retrat global del món de la cocaïna.

El que fa Saviano aquest cop és mostrar totes les facetes possibles d’aquest món.  Un món que, com ell descriu, ens és d’una quotidianitat total.  Si no en veiem fragmens en el nostre dia a dia és bén bé per que no volem, ja que la compravenda i consum de cocaïna està tan estesa i és tant usual que el mateix Saviano ho descriu a la perfecció “*Tira de coca la persona que seu al teu costat al tren i que n’ha pres per poder-se llevar aquest matí o el conductor de l’autobús que et torna a casa, perqè vol fer hores extres sense que se li enrampin les cervicals. Tiren de coca la gent que tens més aprop. Si no és el teu pare o la teva mare, si no és el teu germà, doncs aleshores el teu fill. Si no és el teu fill, el teu cap. O la secretària que només esnifa els dissabtes quan surt (…)

ZeroZeroZero és un llibre estructurat com un diamant, on cada cara, cada faceta mira cap l’interior del mateix negoci.  Però des d’un lloc i des d’un àngle diferent.   Saviano ens explica la cocaïna des de tots els àngles que pot i a més tots ells els tracata amb el màxim rigor.  En el llibre hi trobem els productors, els pagesos que planten coca als altiplans andins.  Hi trobem el procés d’el.laboració . Els narcos colombians i la seva història (Pablo Escobar, Càrtel de Cali)fins avui. Hi trobem els actuals càrtels mexicans, inclosa la seva història iniciada als anys de la segona guerra mundial, així com la seva brutalitat.  Hi trobem els intermediaris, els “Brokers” de la coca, sense descuidar-nos tampoc de la seva història i dels seus pioners.  Hi trobem el paper de la N’dragheta i el fallit intent de la Cosa Nostra per entrar-hi.  Sense deixar de banda la mècanica de les transaccions, a partir de casos concrets.  Hi trobem el món dels petits venedors i hi trobem el món dels consumidors. Hi trobem els policies que ho combaten i hi trobem fins hi tot el paper que hi juguen els gossos. Hi trobem els especialistes que organitzen les trameses i preparen les vies, des de les més modestes d’uns grams que viatgen en l’estòmac d’una persona fins les que consisteixen en tones i tones que es transporten en contenidors i fins hi tot submarins.  Hi trobem el blanqueig del diner i hi trobem fins hi tot el paper dels penedits sense els quals és quasi impossible desarticular aquestes xarxes.  Tot això condensat en458 planes.

Zerozerozero sols es pot abordar globalment. Ens trobem davant d’un llibre alhora global i alhora obsesivament detallista.  Un llibre que descriu des del màxim de punts de vista el funcionament general d’un negoci que abasta tot el plàneta.  Però alhora està farcit d’exemples, d’històries concretes amb noms i cognoms que  donen humanitat al que d’altra manera sols seria una descripció general.  El gust, o més bén dit, l’obsesió de Saviano pel detall com a eina per entendre i dotar de perspectiva la situació global és el que converteix aquest llibre en quelcom únic.  Hi ha altres llibres sobre la criminalitat organitzada.  Però  Saviano és capaç de crear un text que retrata múltiples  facetes d’una realitat sense perdre la visió de conjunt.  I alhora sense oblidar mai el “factor humà” que hi ha en totes i cadascuna d’aquestes facetes.

Zerozerozero és un llibre que posa de manifest el món de la cocaïna.  Un món amb el qual convivim diariament, ja que el món de la cocaïna segons l’autor  és l’exemple més fidel i alhora més extrem del nostre mon diari.

*Pag. 11