El factor humà ( amb el peu dret)

El factor humà

Autor; John Carlin

Ed. La Campana

Traducció Pere Núñez.

El factor humà és sobretot un homenatge a l’esperança i una clatellada al conformisme i a l’escepticisme.  Si no sabéssim tots que el que el que explica en Carlin és real: L’apartheid, el racisme, la violència, la transició cap un sistema de govern democràtic. I a la fi, la reconciliació i una estabilitat que han convertit Sud-àfrica en la gran potènia de l’Àfrica sub-sahariana, hom pensaria que tot aplegat és l’argument d’un thriller polític.  Però el que ens ofereix Carlin és una exel.lent crònica que explica com va passar tot això.

Carlin organitza el seu llibre en tres parts.  En cadascuna d’elles Mandela ocupa el centre.   Mandela és l’impulsor, l’ideòeg, l’estrateg, l’home d’acció, la béstia política i sobretot un líder gegantí.

En la primera part Carlin ens explica com Mandela va idear i posar en marxa una estratègia pera alliberar el seu poble,  el poble negre de Sud-àfrica, no derrotant els blancs que l’havien empresonat, sinò guanyant-se’ls.  Ja des de la presó va, esforçar-se en estudiar els afrikaaners (el moll de l’os del racisme i de l’estat sud-africà), la seva història, la seva llengua; i va arribar una conclusió.  Els afrikaaners també eren africans, i no uns colonialistes més. Això volia dir que calia conviure-hi. El lloc on Mandela va desenvolupar les seves tesis i les va provar va ser la mateixa presó.

La segona part del llibre es centra en les negociacions que van portar a les eleccions de l’any 1994.  Si a la presó hi veiem un Mandela resistent, astut i sobretot,  un intel.lectual brillant i un ideòleg. A la que va començar a negociar de tu a tu amb el govern sud-africà veiem el polític que té alhora una extraordinària visió tàctica i estratègica.

Es quan Mandela guanya les les eleccions que Carlin ens mostra l’estadísta.  Un president que tan bon punt assoleix el poder dissenya una estràtegia per crear una nació.  Apareix també el tàctic pragmàtic que utilitza l’esport per assolir el seu objectiu.  Però sobretot el que ens mostra en Carlin és un Mandela que guia tota la seva gent (blancs i negres) cap un món millor.  Un món que ni de lluny és perfecte, però que si es de llarg millor del que era, i sobretot del que hagués pogut ser.

I en aquest punt cal tornar al principi.  Carlin no creu que sense Mandela hagués estat possible la transició sud-africana.  I segurament té raó, ja que Mandela és una d’aquelles personalitats tant fora de mida que deixen la seva empremta al món.  No sabria dir si Carlin exagera, però tal i com tenim el panorama nostre de cada dia trobo perfecte que de tant en tant ens recordin que les coses també poden sortir bé.  I que aquest èxit sigui degut a la tenacitat, la il.lusió, la intel.ligènia i el treball encara ho millora.

En resum, és un gran llibre que es llegeix molt millor que moltes novel.les. I que val la pena de llegir encara que sols sigui per impregnar-se  de l’optimisme, la il.lusió i la força que destil.len les seves planes.