Crack del 2008 I (amb el peu dret)

La crisi financera ja fa unes setmanes que es va acabar independentment del que facin les borses. Tanmateix en podem fer algunes lectures.

No m’enbolicaré a explicar per que Wall Street va petar, això ja ho han fet els mitjans i continuaràn fent-ho durant anys. Si però que intentaré treure algunes conclusions del que ha passat.

La primera és que els polítics arriben tard i el capitalisme financer ja s’ha refundat. S’ha acabat l’especulació sense sentit i per tant la punta de llança d’aquesta forma d’actuar ha estat destruïda sense pietat ( la banca d’inversions). A partir d’ara i durant uns anys sospesaràn cada cèntim que aboquin al sistema.

El sistema financer no serà més transparent ,però si estarà més control.lat per la classe política. De fet el tracte consisteix en el següent: els estats apuntalen el sistema i l’estabilitzen i a canvi  tindran accés a un cert percentatge de tot el diner gris i negre que es fon pels paradisos fiscals.

Un altre punt a tenir en compte és que en la pugna de vint anys que hi ha hagut entre els profetes de l’ultra-liberalisme i la classe política s’ha acabat. El mite que l’economia es regula sola s’ha evaporat. Sense els estats ara tindríem davant un crack com el del 1929 però de dimensions globals. Això no vol dir que els grans amos del joc financer hagin perdut, han perdut els que de debó es creien la doctrina neoliberal.

I finalment Europa, i més concretament l’UE. apareix com un jugador molt més fort que fa uns mesos. El fet de tenir societats més regulades i control.lades, i sistemes financers més fiscalitzats ha evitat un colapse financer general com el dels EUA. Els bancs que han fet fallida han estat els que han jugat amb massa alegria i alhora  prou pocs com per  ser un problema greu. A més han donat peu a la classe política per intervenir i renegociar un tracte amb el món financer que feia anys que esperaven.

Aquesta crisi financera no és negativa en si mateixa. Liquida un integrisme tant cec com qualsevol integrisme (integrisme econòmic, fe il.limitada en el mercat i en la seva bondat autorreguladora). També acaba amb una forma d’especulació autodestructiva com és la basada en el totxo i de retruc obligarà, si vol per força a reforçar els sistemes de seguretat social. El que si serà dur serà la crisi econòmica que la financera ha fet detonar.