Saló del llibre (amb el peu dret)

La setmana passada va realitzar-se el saló del llibre i vull fer cinc cèntims del que m’ha semblat.

Abans de res el Saló del llibre cal valorar-lo positivament en si mateix. El simple fet que es faci, que es munti, que tingui continuïtat ja és tot un èxit.

La primera de les coses positives que cal destacar és que ha aconseguit un ressò mediàtic més que correcte. La segona cosa positiva van ser les dues conferències fetes el dia vint-i-dos de novembre. En elles dues persones vinculades al món del llibre i més concretament al món dels llibreters ens van donar una visió general del seu funcionament a Alemanya. Va ser una gran lliçó de cap on haurien d’anar les coses. Per fer-se una idea valgui el següent exemple: A Alemanya les comandes que els llibreters fan als majoristes fins les sis de la tarda les reben l’endemà abans de les vuit del matí. I al moment de realitzar la comanda saben la quantitat de que disposa el majorista. Aquí una comanda triga anant bé dos o tres dies i la majoria entre una setmana i deu dies.Això ens porta a fer comandes sovint a cegues. A més del fet que mai sabem si un llibre està exhaurit, o si hi ha molt o poc stock. I us puc assegurar que formular aquesta pregunta fins hi tot telefònicament no serveix de res.
L’altre cosa positiva que cal destacar del saló és que serveix de plataforma al premi Llibreter.

No tot van ser flors i violes, i hi ha moltes coses per millorar, però avui no vull parlar de les coses negatives ni de les que cal millorar. Això ho deixo per un altre dia. De moment, ja és molt que el Saló sobrevisqui.

Salvatore lo Piccolo detingut (amb el peu dret)

La detenció del darrer cap de al màfia siciliana ha aixecat una gran eufòria. Però n’hi ha prou amb la detenció de Lo Piccolo per llençar les campanes al vol?

Amb quinze dies de diferència han aparegut dues notícies contradictòries a la premsa respecte al crim organitzat a Itàlia.

La primera era una breu notícia apareguda a les pàgines d’economia del diari Avui (23-10-2007) on s’explicava que les organitzacions mafioses italianes són la primera empresa del país. Ja que tenen a les seves mans un 7% del producte interior brut italià, això es tradueix en 90.000 milions d’euros.

La segona és la detenció de Salvatore lo Piccolo el passat dia cinc de novembre. Aquesta detenció tot just un any i escaig després de la detenció de l’anterior cap en Bernardo Provenzano es una mostra clara que la màfia siciliana ha perdut la complicitat i la impunitat de que havia disfrutat fins no fa gaires anys. Les tel.levisions s’han apressat a mostrar-nos imatges de gent eufòrica als carrers i declaracions triomfals dels polítics.
Tanmateix i malgrat aquesta eufòria no puc evitar formular-me algunes preguntes. Hi ha motius per tanta eufòria tenint en compte els diners de que disposa el crim organitzat?
Com es poden permetre aquesta eufòria els mateixos polítics que es van veure totalment desbordats per una guerra de al camorra napolitana tot just fa uns mesos?
No pot ser que la pressió policial es centri en les organitzacions més mediàtiques (màfia siciliana i camorra) i en canvi l’estat italià faci els mateixos ulls grossos de sempre amb les que són més desconegudes i li donen per tant menys mala premsa?

Potser és que soc un xic massa desconfiat però en el món en que vivim on les organitzacions criminals es belluguen com peix a l’aigua em sembla un xic ingenu pensar que detenint el criminal més buscat ja tenim la feina feta. Segur que aquestes detencions han fet mal a la màfia siciliana però si els estats no s’arromanguen molt i molt seriosament contra aquestes organitzacions (nacionals, transnacionals, mediàtiques, grosses o xiques) la gent del carrer ho tenim ben cru.