Arxiu de la categoria: Món del LLibre

Perspectives (ni blanc ni negre)

Després de tants  anys de crisi finalment comencem a estabilitzar-nos?

Crec que si, que finalment hem començat a estabilitzar-nos.  Com a mínim apareixen els primers indicis que la caiguda de vendes es pot estar frenant o fins hi tot aturant.   Agafat en conjunt la caiguda a la facturació de les llibreries ha estat aproximadament d’un 30%.  Si ara es confirma l’aturada en la caiguda de vendes significarà que el llibre en format paper continua sent un article dins el mercat de gran consum.  Si això no  passa i les vendes continuen caient significarà que estem fora de joc, i que ens enfrontem a un procés similar al que va viure la música.  Aquesta incògnita la resoldràn els propers mesos.

Però encara que continuem en dansa això no significa que tornem a la situació d’abans de la crisi.  En aquesta bugada hem perdut almenys dos  llençols:

1)Butxaca: la pirateria i s’han endut per endavant  el llibre de butxaca com a format important.  La quantitat de llibre de butxaca que es ven és cada cop més minça.  La raó  d’aquesta caiguda és simple. El consumidor de llibre de butxaca busca un contingut fàcilment portable i barat.  Per aquest tipus de lector baixar-se’l d’internet satisfà les seves necessitats plenament.  Més portable que una “tàblet” o un “smartphone” o un reproductor de llibres digitals és tant portable o més que un llibre de paper,  més que més per que aquests aparells  els durien igualment. I a més, si bé  el llibre de butxaca és barat respecte altres formats, és caríssim comparat amb els 0 € que paga el client per baixar-se’l de franc.  Podeu argumentar que no se’l baixa de franc, ja que paga internet. Però si que li surt de franc ja que internet el pagaria igual.

2)Novel.la romàntica.  La consumidora de novel.la romàntica és una gran coneixedora de les series i autores.  Però comparteix amb el comprador de butxaca l’interés exclusiu pel contingut al mínim preu.  Per tant la pirateria aquí també ha trobat un nínxol.

Sembla que el govern està preparant una llei anti-pirateria.  Aquesta llei però està destinada al fracàs si no castiga a cercadors i proveïdors de serveis.  D’altra banda passi el que passi amb la pirateria, si finalment les vendes de llibre en paper s’estabilitzen o fins hi tot remunten, no vol dir que les llibreries ens haguem  salvat.  Sinò que tenim una altra oportunitat per adaptar-nos.

I com ho hem de fer això d’adaptar-nos? Crec que la resposta a aquesta pregunta ningú la tenim encara.

 

La crisi al món del llibre (amb el peu esquerra)

Després de veure com queien successivament Catalònia, Proa Espais i Rovafaves negar que la crisi i internet s’estàn menjant el món del llibre em sembla miop o cínic

 

Alhora d’analitzar la caiguda de vendes que experimentem les llibreries crec que hi ha dos factors determinants: la caiguda del consum que afecta a quasi tothom. I la pirateria. Fa pocs dies una estadística oficial deixava clar que el nombre de lectors no para de créixer. Tots llegim cada dia més. La lectura a més continua sent un entreteniment barat. Per tant, en una època com la que vivim, si es repetís la pauta de crisis passades, hauríem d’estar venent llibres de butxaca en gran qüantitat. La realitat però és que el llibre de butxaca és un dels formats més   afectats per la caiguda de vendes. Com pot ser això? si cada cop hi ha més lectors, i cada cop les condicions econòmiques condicionen a més i més gent a refugiar-se en la lectura com mitja d’entreteniment? La resposta és simple : les descàrregues gratis són molt més barates que qualsevol llibre de butxaca. I per descomptat, gratis també és més barat que qualsevol descàrrega legal de pagament. Estic convençut que la pirateria està massacrant el llibre de butxaca. Al cap i a la fi, el consumidor de llibre de butxaca busca una estona de lectura barata i portable. Una “tablet” és tant o més portable que un llibre de butxaca, serveix per moltes més coses, des de consultar el còrreu fins a veure la “tele”.

 

A internet és fàcil trobar tota mena de llibres que es poden descarregar fàcilment i de franc. L’usuari paga per la connexió. Per tant té claríssim que tot el que es derivi de la connexió si és gratis millor. Això ha estat així durant tants anys que canviar aquesta realitat serà pel cap baix molt difícil. Però qui hi guanya amb aquest sistema de barra lliure? Doncs les telefòniques, que el que els interessa és que l’usuari es connecti. El que faci o deixi de fer no els importa, mentre es connecti i pagui la connexió. I els cercadors i webs de descàrregues gratis que viuen de la publicitat vinculada al transit que passa pel seus sistemes. Qui domina internet són aquests dos sectors i cap dels dos te cap interés en res que no sigui connexions quant més llargues millor (telefòniques) i transit pels seus webs (cercadors o webs de descàrregues)

 Com podem afrontar aquesta realitat? des del meu punt de vista sols hi ha una opció . Qualsevol intent de competir contra “gratis” és una batalla perduda. Per afrontar aquesta situació  el primer pas que caldria fer, seria que tota la gent del món del llibre ens uníssim. Des dels creadors als llibreters, passant per editors i distribuïdors. Si cadascún de nosaltres intentem fer la guerra pel nostre compte perdrem bous i esquelles. Qualsevol demanda, o acció que fem hauria de partir d’una veritable unitat de tot el sector. Sense ella ens mancarà força per planejar qualsevol resposta.

 

 

 

Llibreters del segle XXI

Fa uns mesos que es va acabar el congrés de llibreters de Tarragona.  Malgrat que no hi vaig ser crec que podem valorar   la seva mateixa celebració com  una declaració d’intencions.  Els llibreters de Catalunya estem disposats a lluitar.  D’altra banda aprofitaré l’avinentesa per donar la meva visió sobre on estem i que podem fer

On estem:  Ja fa quatre anys, al 2008 sentia dir a gent del món del llibre (editors, comercials, llibreters) que la crisi no ens arribaria, que la gent quan hi ha crisi llegeix més, que el llibre és més barat que altres entreteniments i regals, que ens inflaríem a vendre llibres de butxaca. Aquests arguments han quedat superats  per la realitat.  És cert que la crisi ha trigat més en arribar-nos i ho ha fet amb menys intensitat que en altres sectors.  Però és evident també que no estem immunitzats contra ella.  Per que aquest cop la crisi ha arribat al llibre?  Des del meu punt de vista  hauríem de fixar-nos en l’evolució dels nostres clients els darrers anys: els nostres primers clients eren les minories   il.lustrades i universitàries. Quan sols llegien massivament aquesta gent   no hi havia problema, el món del llibre era acotat, controlable i molt estable.  A partir d’un moment es va anar sumant gent a aquestes categories il.lustrades i universitàries, però malgrat l’increment de lectors i la incorporació de la literatura de masses el gruix de lectors ( i per tant de compradors) era encara acotat i control.lable.  Més endavant  amb l’esclat d’un model universitari molt massiu el llibre va anar entrant en el mercat de l’oci, no com un producte literari o cultural sinò com un artefàcte d’entreteniment.  Aquesta tendència s’ha accelerat els darrers anys. Això ha desbordat els esquemes tradicionals, i ha fet   entrar les llibreries en un sector que no és el seu propi:la indústria del oci i l’entreteniment.   Fenòmens editorials com els   llibres mediàtics, best-sellers com en Harry Potter o Millenium  no tenen res a veure amb el món de la literatura o la cultura per emmarcar-se de ple en la indústria  de l’entreteniment.   I aquesta indústria es caracteritza per la seva  volatilitat.  Les maquinàries editorials prou que intenten fabricar productes-llibre que esclatin, però no sempre rutlla i com que els llibreters hem aprés a viure amb aquest productes aquesta crisi ens fa més mal del que ens faria si hagués esclatat 20 anys enrera.

 

Llibre de text.  L’intent de digitalitzar tots els continguts educatius d’alumnes i mestres sembla que ha quedat congelat.  Per tant crec que de moment continuarem venent llibre de text. Tota manera aquesta venda serà cada cop més extensiva (s’allargará durant tot l’any) conforme la venda de llibre de text no inclós dins els cicles acadèmics vagi guanyant importància.   L’ínici dels cursos escolars continuarà essent el moment de màxima venda del any però hauríem de comptar amb una venda cada cop més fragmentada.  En  contraposició de vendes més massives i homogènies de dècades passades.  Per entendre’ns: menys exemplars, molts més títols diferènts i en quantitat molt variable.   En el algún moment dels propers anys és quasi segur  que es tornarà  a la càrrega amb el llibre digital de text , i és probable també que aquest segón intent sigui més reeixit que el passat. Però em sembla poc probable que qüalli  abans de tres o quatre anys.

 

Internet  Crec que ja ningú ignora  la importància d’un fenòmen com internet. Ara la qüestió és centra en que hem de fer a internet?  Com hem d’actuar a la xarxa? com ens afectarà?. La nostra relació amb internet tal i com ho veig jo es planteja en dos fronts.  Llibre digital/ Presència a la xarxa.

 

            Presència a la xarxa:  Cal dedicar temps i esforç per ser  internet? Cal tenir presència mitjançant blocs i xarxes socials?  La resposta, des del meu punt de vista és la mateixa que si ens preguntem si hem de fer aparadors o publicitar els actes que organitzem a les nostres llibreries.  Si.  Per a moltes persones internet és ara mateix un mitjà tant habitual en les seves vides com durant anys ha estat la ràdio, la televisió i el telèfon.  Hi ha molta gent que “viu” a internet des del matí fins al vespre, alhora que  viuen les seves vides normals.  Actualitzar el facebook entre classe i classe, twitejar un accident de trànsit que els ha encallat en una retenció és tant qüotidià per a moltes persones com per d’altres ha estat els darrers trenta anys arribar a casa i engegar la “tele”.   Val la pena l’esforç d’estar  i projectar-se a internet?  Obtindrem algún resultat?  La resposta és que depén.  Depén de a quanta gent li interessi el que li diem, depén de la habilitat que tinguem per situar-nos i sobretot depén de no defraudar al personal.  Així doncs cadascú s’ha de plantejar si està disposat a provar-ho i amb quina intensitat.  A més cal tenir en compte que qualsevol típus d’acció a internet per que tingui ressó vol continuïtat.  Per que la gent s’interessi cal generar interés i fer-ho de forma sostinguda.  Tanmateix , si bé es incert fins a quin punt l’esforç abocat a la xarxa ens retorna en forma de vendes, el que és del tot segur és que no fer-hi res no ens donarà res.  Un segón tema lligat a la presència a la xarxa és el comerç digital.  Una de les poques coses segures aquests anys és que el comerç digital creixerà.  A quina velocitat i com ens afectarà són qüestions impossibles de saber ara mateix.  Però que creixerà és segur.  Aquesta certesa quasi bé ens obliga a ser també llibreters digitals.  Ara bé davant l’apertura de les variants digitals de les nostres llibreries hem de ser realistes.  Hem d’esperar d’entrada poques vendes, per tant en aquest camp hem d’avançar amb peus de plom.  Però hem d’avançar ja que és l’única manera que internet ens torni una part del que hi invertim projectant-nos . Així doncs, després de projectar-nos a internet,  la venda per internet és el següent pas lògic. I si a l’últim s’aconsegueix que els grans cercadors tallin la pirateria pot ser una bona aposta de futur.

 

LLibre digital: sobre aquest punt mantinc les meves opinions de fa dos anys,  l’esclat del llibre digital depén del reproductor.  Les tauletes semblen perfectes i no tinc cap dubte que tan bon punt el seu preu sigui baix i per tant s’universalitzi el seu ús hi haurà un boom del llibre digital. Si aquest boom serà a base de descàrregues o accessos legals o bé a base de pirateig no depén de nosaltres,  ni de qüestions culturals, ni tant sols legals .  Depén que els grans estats del món obliguin  als cercadors a tallar  l’accés a descàrregues i webs il.legals.   Sempre hi haurà pirateria, però la majoria de la població té tant de hacker com de lladre de guant blanc i si actualment opta majoritariament per la pirateria és per que és tan fàcil o més que  les opcions legals i evidentment gratis, o més bén dit, gratis   a canvi de veure un munt d’anuncis inútils. La pirateria massiva s’acabarà quan  els estats collin Google i tots els altres cercadors.

 

I ara com estem:  Comencem fent una recompte de baixes.  Les guies de viatges han caigut i continuen caient, junt amb  els mapes de carreteres, els diccionaris i  els àtles.  Totes aquestes publicacions estàn en regressió a marxes forçades.  Cap diccionari en paper és més pràctic que un onlie (més que més per que el gruix escrivim en en mateix ordinador que està connectat a la xarxa) Cap mapa de carreteres millora un bón navegador o en el cas de muntanya els “gps” .  Per tant hem de tenir clar que qualsevol llibre o publicació passarà a ser digital tan bón punt sigui pràctic per l’usuari. 

 

Els nostres clients “històrics” es van difuminant.  D’una banda els lectors i compradors de llibres s’eixampla, cada cop hi ha més gent que llegeix i consumeix lectura.  Però alhora que s’eixampla es fa un client més difús, menys compacte, menys predictible. 

Alhora que sense adonar-nos una part dels llibres que venem estàn vinculats amb la indústria de l’entreteniment. 

 

 El llibre Infantil és encara un dels nostres punts forts.  Tot el món digital (fins ara) està dissenyat per que l’utilitzi gent amb uns coneixements mínims.  Els nens més petits encara necessiten llibres de paper.  Ara bé,  no hauríem de donar per fet que sempre hagi de ser així.  L’edat en que els nens control.len l’entorn digital (mòbils, ordinadors, etc…) recula conforme hi neixen.  I a més m’estranyaria molt que la indústria tecnològica trigues gaire a trobar formules tecnològiques adeqüades.

 

Així doncs, com estem?  D’una banda crec que el llibre digital ens donarà una treva fins que els tablets siguin tant assequibles i d’us qüotidià com ho és un mòbil ara.  Crec que la venda d’una part gran de  llibres és polaritzara entre “l’ u i el cent”.  És a dir que de molts títols sols vendrem un exemplar i de poquíssimes títols en vendrem centenars.  Aprofitar aquestes tempestes sense dependre d’elles és un repte.  El llibre de text fora dels cicles acadèmics esdevindrà cada cop més important, i es trencarà la seva estacionalitat.  I a més de grat o per força no hem tingut més remei que treballar a internet.

 

 

Que fer?

 

Merxandatge.  El merxandatge (entenem merxandatge com a productes més o menys vinculats al llibre i a les llibreries, però sense ser llibres) ja fa anys que ens acompanya.  És una crossa que ens ajuda a aguantar el  cop però que de cap de les maneres podem considerar una solució, als nostres problemes.  És un producte més que ja hem de vendre quasi obligatoriament, encara que crec que ja no el podrem fer crèixer molt més  almenys a la curta.

 

Noves vetes.  Com a llibreters independents sempre hem estat especialment atents al moment.  Necessitem captar i aprofitar les petites o grans modes a l’acte, ja que dificilment podem recuperar el temps perdut  si badem.  Això que és una actitud històrica s’ha d’aguditzar. Des de una petita editorial que de cop comença a rebre interés a  modes diverses en tots els camps.  Des de tendències més globals, fins a títols concrets que de cop es revifen,etc… És a dir davant una sequera com la que patim hem d’aprofitar qualsevol veta d’aigua per petiteta que sigui.  Això ens obliga a fer una feina de formigues empaitant grans de blat, però és de les poques coses que segur que podem fer molt millor que les grans cadenes.

 

Importància de l’el.lement local.  Sempre hem estat consciènts de com n’es d’important el nostre arrelament en les nostres ciutats i pobles.  El fet d’oferir un servei als nostres veïns, estar inserits en el teixit associatiu dels indrets on estem arrelats ha estat una vocació important per a molts de nosaltres. Ara bé en els temps en que vivim estar bén lligats al teixit local, estar atents a les publicacions fetes a i per la comarca, la ciutat o fins hi tot el barri esdevé important, no sols socialment, sinò també econòmicament.  Ja que tal i com s’ha dit abans en temps de sequera qualsevol veta d’aigua és bona.  Alhora aquesta atenció especial que dediquem al nostre entorn ens retorna en forma de lligams més estrets amb institucions i persones , cosa que esdevé un potent flotador que ens pot ajudar a mantenir el cap fora de l’aigua.

 

 

Internet.  Agrupar-se és fonamental. Si bé l’individualisme és una de les nostres característiques més marcades, i alhora el principal tret que fa que tinguem la xarxa de llibreries que tenim, també és la nostra principal debilitat.  Des del moment que ens enfrontem a monstres amb milers de caps sols podem competir-hi agrupant-nos, associant-nos, aprenent a treballar plegats. Sols així podem continuar fent a casa nostra el que volguem, i alhora plantar cara amb eficàcia als nostres competidors, que a hores d’ara són grans empreses globals. Paradoxalment la única manera eficaç de continuar sent independents és associant-nos, i ajuntant esforços.   Bestiari és l’exemple més clar de com moltes llibreries independents, diferents, amb personalitats molt marcades poden anar a una.  Però el Gremi de llibreters  té un paper fonamental (si està disposat  a jugar-lo) tot buscant aquelles bases  que ens donin a tots les eines mínimes per estar en igualtat de condicions amb els grans grups.  Per tant és important que el Gremi abandoni una posició purament defensiva,  per passar a una posició molt més d’impuls, oferint per exemple  les solucions técniques que individualment cap, i repeteixo CAP llibreria independent  (per gran i potent que sigui) pot assolir.  I que ens permetin continuar la lluita amb una major igualtat vers els nostres mastodòntics competidors.

 

 

En conclusió.

 

Ara sabem segur que estem dins un procés de canvi de model tant global com sectorial.  Aquesta crisi sumada al esclat d’una nova fornada de mitjans de comunicació (xarxes socials, smartphones, etc…) ens aboca a un pantà d’incerteses.  Sols sabem segur que tot canvia al nostre voltant i que ho fa a tota velocitat.  

 

Tanmateix crec que ja podem establir alguns punts força sòlids sobre els quals treballar.  Ara mateix la venda de llibre de paper és encara  un negoci força rentable.  D’això ens en dona una pista el fet que els supermercats dediquen cada dia més metres línials a llibres.  I això és un indici important, que ens perjudica, però que vol dir que ni les grans multinacionals del comerç tenen rés millor per vendre que llibres de paper.  Sabem segur també que hem d’adaptar-nos a viure d’un negoci cada cop menys estable, on les puntes seràn cada cop més accentuades i per tant menys previsible.  Podem estar segurs també que el comerç digital creixerà (la incògnita és a quin ritme) i que més tard o mes d’hora esclatarà el llibre digital.  I en aquest últim cas la incògnita és doble, d’una banda si els cercadors aturaràn la pirateria i de l’altra quin volum de negoci assolirà el comerç digital i dins d’ell el de llibres en particular.

 

La veritat és que no se si hem de ser optimistes o pessimistes, no sé si ens en sortirem o no. No se si el llibre digital arrasarà el llibre tradicional  fins a deixar-li un paper testimonial. No se si les llibreries independents podrem competir o no amb les grans cadenes o si a l’últim una combinació de crisi més pirateria arrassarà   tota la indústria del llibre fins els fonaments.  El que se segur és que la por i el desconcert no ens portaràn enlloc.  No podem triar els desafiaments que ens imposa el nostre temps, però si que podem triar si els afrontem o no . I si decidim afrontar-los també podem triar com ho   fem.  Encara que estiguem desorientats, sabem que podem fer coses per anar endavant: tenir presència a les xarxes socials, estar a l’aguait de les tendències i modes, unir esforços i intentar anar a una en els temes decisius.  Algú pot dir que res d’això és suficient, però jo em pregunto si hi ha algú que sàpiga que podem fer que sigui suficient.  Estic gairebé segur  ningú té la resposta definitiva,  per tant jo aposto per jugar les cartes que tenim i mantenir-nos en dansa per a l’últim intentar sortir d’aquest atzucac pas a pas.

 

 

Via llibre (amb el peu dret)

Ha arribat un nou programa sobre llibres al C33 que s’ha de celebrar.

Via Llibre és el nou programa sobre llibres del Canal 33.  És un programa curt, àgil i dinàmic que defuig  models  anteriors.  Enlloc d’una tertúlia amanida amb algún petit reportatge,  Via Llibre és centra en llibres, lectors, llibreries i autors. En no tenir presentador el programa el menen dues veus en “off”, cosa que encara dona més  protagonisme als llibres, temes o autors que es tracten.  Estem davant d’un programa sintètic i atractiu que  sense faramalla ens mostra el que ja he dit més amunt: llibres, lectors, autors i llibreries.

Sols em resta felicitar Via Llibre  i desitjar-li èxit i una llarga vida.

http://www.tv3.cat/viallibre

La literatura sense genere (amb el peu esquerra)

Com a llibreter no tic cap dubte
que els nostres autors capdavanters estàn a l’alçada de qualsevol dels seus
col.legues mundials.  Dit això però,
torbo a faltar més llibres de gènere. És a dir 
llibres que  sense buscar un gran   nivell d’excel.lència literaria  aportin hores i hores d’entreteniment,
diversió i evasió

 Ja fa uns anys que
una série d’autors van encetar aquest camí en el camp de la novel.la històrica
i el “thriller” entre policiac i conspiratiu, i ara mateix hom en
comença a veure entre les novetats de la novel.la policiaca. Pel que fa a la
ciència ficció l’única presènia l’aporta l’editorial lleidetana Pagés, que és
la única que a més de mantenir la única col.lecció estable de  ciènica ficció en català (el seu format
platejat és inconfusible) es cuiden de publicar regularment també autors de
casa.   Ara bé continua havent dos
àmbits que són “terra incògnita” pels autors que escriuen en català. El primer
d’ells és la fantasía heròica (per entendrens, novel.les tipus “Senyor
dels anells”) i la novel.la romàntica.

 

Les causes d’aquest abandó se
m’escapen. Així doncs enllóc de posar-me a especular sobre elles m’estimo més
explicar per que em sembla important que hi hagi presènica catalana continuada
dins aquests generes.  Des del meu punt
de vista hi ha dues raons bàsiques.

 

La primera és l’enorme impàcte
que tenen en conjunt les novel.les de gènere (em refereixo a tots històrica,
fantasia, ciència ficció,policiaca i romàntica) en els lectors. Les novel.les
de genere tenen molts lectors que a més sovint són regulars i força fidels ja
que el que el que els motiva és el propi genere i/o uns autors concrets. Així
doncs estem davant d’una literatura amb un conjunt molt gran de lectors que ara
mateix practicament no tenen qui els aporti un punt de vista proper al seu
genere.

 

La segona raó té a veure amb la
indústria editorial.  En no disposar
d’autors en català i per descomptat domèstics, són les editorials que editen en
castellá i si que cuiden aquests géneres les que venen llibres.  Crec que en no publicar literatura de gènere
les editorials que publiquen en català estàn abandonant una font que deu n’hi
dó el que raja, com sabem tots els que venem llibres. De la mateixa manera que
TV3 no renuncia als “Agores” ni als “30 minuts” pel fet de
produir i emetre “culebrots”, 
fora interessant que els editors s’ho plantegesin també.  I és que els primer interessts en un una
indústria ediorial catalana potent sóm nosaltres, els llibreters.

 

 Per acabar vull dir que soc conscient que el potencial del món
anglosaxó i de les modes és imparable. Però m’agradaria veure més gent de la
casa aportant els seus punts de vista en aquests generes, tant  per donar un contrapunt a tants autors suecs
o anglosaxons, com per que la nostre propi món editorial s’en pugui beneficiar.
Ja que no podem crear modes mundials almenys que les poguem aprofitar en la
mesura de les nostres possibilitats.

 

Jordi Riu

Llibre digital II (ni blanc ni negre)

Si fa uns mesos deia que el llibre
digital havia arribat per quedar-se, ara ja cal pensar com afrontar aquesta
situació.

Amb el llençament de Leqtor la botiga
digital del grup 36 L , s’ha donat el tret de 
sortida de  la implantació del
llibre digital a Catalunya fora de l’àmbit escolar. Com llibreter crec que ho
hem d’afrontar activament i per tant us proposo tres estratègies a seguir.  Cap d’elles és quelcom nou, ja que el que
proposo no és res més que una síntesi de coses que tots ja hem fet o vist d’una
manera o altra. D’altra banda considero que són estratègies realistes i que es
poden seguir simultàniament. Però anem per parts:

 

La primera resposta  és el merxandatge. Quants menys llibres
venguem més merxandatge.  Quan dic
merxandatge em refereixo a tots aquells productes que sense ser llibres hi
estàn connectats: (faristols, tasses de protagonistes de llibres, una Pantera
Rosa que ensenya a fer ioga, jocs de taula…) el ventall de productes que cada
llibreter pot considerar acceptables o no, interessants o no depén de
cadascú.  Però hem de saber oferir a més
de llibres objectes al voltant del llibre. 
Els avantatges que té aquesta estratègia són clars: és un terreny
conegut, ja que tots en major o menor mesura ja venem merxandatge. Un altre avantatge
és la immediatesa amb que ens pot ajudar a mantenir  els nostres establiments si les vendes de llibres en format paper
comencen a baixar.  Ara bé, hem de tenir
clar que és una estràtegia de resultats limitats.  Si la caiguda de vendes de llibres en format paper és
sostinguda  el merxandatge no serà
suficient. Per tant hem de veure en merxandatge una crossa per continuar drets
més que una solució.

 

La segona estratègia que proposo és
buscar la comercialització de llibres digitals (quedi clar que quan parlo de
llibre digital em refereixo al arxiu infòrmàtic i no al reproductor que jo
considero  una peça més del
merxandatge).  Si som llibreters i per
tant la nostra feina és vendre llibres ens ha de ser indiferent el format o el suport que
adoptin.  Si ara s’han inventat un
llibre digital l’hem de voler vendre.  
És a nosaltres a qui pertoca decidir si ens resulta rendible o no. Per
tant considero que hem de pressionar als editors mentre encara tinguem al
nostre darrera la força que ens atorga la venda de llibres en format paper per
comercialitzar a través de les nostres pàgines web (o com sigui) els seus
llibres digitals. Si no fem aquest pas altres ho faràn i recuperar peu serà ja
impossible.   Els problemes amb que
toparem aniràn des de  les ànsies
monopolístiques d’alguns (com per exemple 36 L que ven en exclusiva el seu
reproductor impedint-ne l’accés). Fins a la pirateria. Si algú vol un exemple
d’això pot comprovar que el lapse de temps que va passar entre el llençament de
“L’home que no estimava les dones” en format digital a través de la
web de  Leqtor i el seu pirateig,  i per tant l’opció de descarregar-se l’arxiu
de franc, es va comptar en hores.  Si el
pirateig esdevé tant devastador entre els llibres com entre la música
canalitzar descàrregues no tindrà cap sentit. Però per petit que sigui el volum
de negoci que moguin les descàrregues legals ens ha d’interessar per dos
motius.  El primer és que hem d’oferir
als nostres clients els mateixos serveis en persona com virtualment. Si no ho
fem aquells clients que no vulguin piratejar els estarem obligant a a anar a
raure cap a gent com Leqtor o bé  cap
monstres com  Google o Amazon. L’altre
raó, és que si en un futur més o menys proper apareixen mitjans realment
efectius per frenar la pirateria  la
diferéncia entre  oferir descàrregues o
no pot ser gegantina.

 

La tercera estratègia a seguir
consisteix en potenciar el que ja som. 
Durant molts anys (molts més dels que fa que treballo en una llibreria)
he sentit dir que el camí a seguir per les llibreries era l’especialització.  Aquesta cantarella més enllà del sentit que
pogués tenir o no,ara em sembla netament errònia. Hem de ser absolutament
generalistes per que de fet ja estem molt especialitzats.  D’entrada som un tipus de comerç que ven
majoritariament un sol producte (llibres) i a més majoritariament un sol
producte amb un sol suport (llibres de paper). 
Si les dues estratègies que he plantejat més amunt busquen ampliar els
productes a comercialitzar. Aquesta defensa l’aprofundiment i millora del que
ja fem.  Cada cop més una part important
en els nostres negocis seràn els encàrrecs. 
O dit d’una altra manera cada cop mourem menys grans blocs de llibres
per vendre’ls a un públic massiu (deixant de banda els productes de màrketing
que periòdicament inventen les editorials) per passar a moure un gran nombre de
llibres individuals  per vendrel’s a
persones concretes.  Les nostres opcions
de futur passen en gran mesura per ser capaços d’adaptar-nos a un context
diguem-ne més “artesanal”  si
anem perdent pes en el context més “indústrial” dins el qual estem
engranats actualment. 

 

I ara recapitulem, el que proposo és
d’una banda intentar ampliar la nostra base tant mitjançant merxandatge (de
resultats ràpids però sense ser una solució definitiva), com comercialitzant
llibres digitals a través de les nostres webs o de qualsevol altra manera (cosa
que pot ser inútil si el pirateig és massiu, però que si es frena pot ajudar
molt). I alhora que fem això, hem de  perfeccionar el que ja fem millor, que és
vendre llibres de paper ampliant i millorant el servei que ja donem als nostres
clients. I aconseguint que aquesta tasca es valori prou com per continuar venent llibres. Que
de fet,estic força segur que és el nostre principal desig. És clar que seguir
aquestes estratègies o qualsevol altra no ens garanteix res. D’altra banda no
fer res si que ens garanteix quedar en mans 
d’aquells que control.lin la situació quan s’hagi acabat la implantació
del llibre digital.

El llibre digital (ni blanc ni negre)

El llibre electrònic ha arribat per quedar-se. 

 

Abans de res  i com a punt de partida vull aclarir que a partir d’ara quan parli de llibre elctrònic m’estaré referint a l’arxiu digital. I no a cap aparell per reproduir-lo. Per a mi el llibre elctrònic és l’”e-book”.

 Dit això començo pel principi.  El llibre electrònic ja és aquí des de fa temps. Però és ara quan   comença a arrelar seriosament.   Aquest és el primer punt sobre el que vull incidir.  Estic convençut que en pocs anys estará implantat massivament.   I aquí sen’s presenta dues qüestións importants:   a quina velocitat s’implantarà?  I quin serà el seu abast?.

 Velocitat d’implantació.  Crec que la implantació del llibre digital serà molt ràpida.  El principal factor que a parer meu, n’accelerarà la implantació serà la decisió de substituir el llibre de text de paper per llibres digitals.  La implantació massiva del llibre digital a l’escola i instituts actuarà com una esquerda en un pantà.  Ja que al darrera del llibre de text pels alumnes seguiran a tota velocitat les lectures, atles, diccionaris.  I tot seguit el corrent  generat arrosegarà als llibres dedicats als docents  (és a dir,  llibres d’editorials com Graó o Rosa Sensat no tindràn sentit en paper). I de retruc a una part dels llibres universitaris tant si estàn vinculats com no a la docència.   En quatre o cinc anys el llibre digital estarà assentat en aquests àmbits.  La raó per la qual correrà tant aquí és una combinació de voluntat política. Ja que així el conseller de torn pot penjar-se la medalla de donar els llibres de text.  I voluntat corporativa d’una gran part de mestres que veuràn en el llibre digital una eina que els facilitarà la feina.  Les conseqüències pel que fa al control de continguts (serà molt més fácil pels polítics  fer-ho) i la manca de pluralitat ja és un tema que depassa aquest text.

 Abast.  Pel que fa a l’abast que pot assolir el llibre electrònic (a més  del llibre de text i e seu entorn)  crec que  enganxarà amb força en aquells àmbits on el format no és important.  És a dir, tots aquells llibres que interessen al lector sols pel seu contingut (per exemple codis legals, llibres tècnics de qualsevol àmbit, manuals per tenir cura d’animals domèstics, llibres de jardinería, etc…).  En aquest tipus de  llibres, on l’únic important és el contingut és fácil  que el llibre digital desbanqui ràpidament el llibre en paper.  Per contra, en el cas de la novel.la , l’assaig , és possible que el format paper  resisteixi millor. Pel que fa al llibre de butxaca la substitució pel llibre digital també pot ser molt ràpida.

 A banda dels factors que he detallat més amunt hi ha un altre factor que serà determinant, tant en la velocitat com en l’abast d’implantació del llibre digital.  I aquest és l’aparició d’aparells de lectura més fàcils i barats que els actuals. Vagi per endavant que no crec que els actuals reproductors específics de llibres digitals triomfin més enllà dels lectors professionals.  Pel gruix de lectors,  comprar un aparell per llegir afegeix passos i complica le procés  respecte al llibre de paper. Des del meu punt de vista el llibre digital no s’implantarà massivament fins que no disposem massivament també, d’un aparell que entre moltes altres coses permeti la lectura dels llibres digitals.  Ja que aquesta es la tendència actual. Cada cop menys  aparells amb més funcions, enlloc de un aparell per  cada funció.   De fet els micro-ordinadors portàtils són els candidats perfectes tant per la seva mida com  pel seu preu.    Es evident que no tindràn la mateixa qualitat que els actuals reproductors específcs, però la seva flexibilitat i preu segurament en compensaràn les deficiències.

 Si acceptem que l’arribada del llibre digital és inevitable, la velocitat i l’abast de la seva implantació són fonamentals. Si aquesta implantació no és controla en pocs anys ens podem trobar igual que la indústria musical.  És a dir, que la venda de llibres no sols no passi per les llibreries sinò que a més no generi prou ingressos per que els editors mantinguin les seves editorials.  O dit pel broc gros, si no hi ha control l’indústria editorial petarà.  Més enllà de mentires més o menys pietoses del típus que el llibre digital no canviarà massa la nostra feina. O que segons alguns editors, el llibre digital es vendrà a través de les llibreries (quan de fet, l’únic sentit que té “l’e-book” és descarregar-lo directament). Cal intentar evitar que l’introducció del llibre digital sigui un campi que pugui.  Si es que  volem mantenir una xarxa d’editors  que filtrin, examinin i valorin la qualitat dels textos. Mantinguin en catàleg bons llibres que el mercat ja hauria defenestrat. I algunes llibreries amb personalitat pròpia, sense  amo, que lluitin per donar igualtat d’oportunitats a editorials petites, i autors minoritaris intentant frenar  la lógica del mercat. 

 La primera paraula sobre el llibre digital la tenen els editors.  Són ells, i ningú més que ells els que han de decidir com i per que obren els seus catàlegs al format digital.   Si aquesta apertura és fa amb prudencia els canvis que s’hagin de produir també ens afectaràn a tots, potser fatalment. Però pot ser que ens estalviem tots aplegats  una invasió  salavatge del  llibre digital.

 Alhora hi ha un altre factor a tenir present.  Per molt que els informàtics i els tècnics s’esforcin en assegurar la invulnerabilitat de les descàrregues digitals. Tots els arxius digitals són copiables, “crackejables” i ràpidament intercanviables via  “e-mule”, o qualsevol altre programa per l’estil.  La única cosa que ho evita que ho  és la manca d’interés o bé la falta de negoci.  Paradoxalment la única manera  fácil de copiar un llibre és que   el mateix editor l’aboqui a la xarxa.  Ja que  l’actual llibre en format paper és l’artefàcte més difícil de piratejar que existeix, en obligar a escanejar plana a plana.

 I ara recapitulem. Tal i com jo ho veig l’entrada en dansa del llibre digital és inevitable. Els canvis que provocarà seràn profunds, passi el que passi.  Tanmateix si s’evita una implantació salvatge pot ser que no en sortim tant perjudicats. I a més potser aconseguirem mantenir algunes de les característiques que fan que d’aquest negoci  quelcom especial.  Els factors que a parer meu hi tindràn influència ja els he detallat més amunt.  Però vull insistir en tres punts. La digitalització del llibre de text obrirà la porta a un us massiu del llibre digital.  L’aparell reproductor ha de ser polivalent, però ja el tenim aquí. I el primer pas l’han de donar els editors. Aquest primer pas és determinant. Però un cop oberta la caixa de Pandora ningú la podrà tornar a tencar i ja mai més ens podrem fer enrera.  A la que comencin a córrer un cert volum d’ “e-books” per la xarxa la sort estarà llençada per bé o per mal.

Endavant l’hora del lector!(amb el peu dret)

Ara que finalment “L’hora del Lector ” fa forat i comença a tenir un bon gruix de seguidors fidels comencen a córrer rumors que TVC vol tombar-lo.

El primer que cal dir és que “L’hora del Lector”  és un bon programa sobre llibres.  Les entrevistes amb els autors i convidats sovint adopten una forma de tertúlia agradable i a l’abast de tothom. El programa és un convit a entrar en la lectura sense intel.lectualismes estirats.    És també un programa que ensenya autors i llibres que estàn fora dels canals més habituals. Donen sempre que poden opcions  diverses i canins nous per explorar. Però  sobretot és un programa que convida a llegir.  I això és el que realment vull remarcar i repetir; “convida a llegir”.  Massa vegades els programes sobre llibres són plataformes de projecció personal o simples instruments de pedanteria d’una pesantor  i avorriment dignes d’un càstig bíblic.  “L’hora del lector” és un petit oasi engrescador, una illa en mig d’una programació que cada cop més mediocre. 

És per això que en sentir el rumor que TVC es planteja de suprimir-lo m’he sulfurat. Tanmateix   cal donar un cop de puny a la taula i reivindicar el que val la pena.  Així doncs  us convido a tots aquells a qui agradi “L’hora del lector” a fer-ho saber als caps de TVC a veure si  permeten que el programa arreli.

Endavant “L’hora del lector”! i de pas endavant “ICAT.Fm”!

Accent editorial (amb el peu dret)

El passat set de febrer vam presentar a la Gralla l’últim llibre d’en Josep Maria Terricabras, titulat "Idees de Combat". La presentació va derivar cap una conversa carregada d’interés. Però no és de la presentació de que vull parlar, sinò de l’editorial Accent.

Accent és una editorial que per poc que es consolidi estic convençut que farà forat.  Tinc varies raons per creure això. La primera és que els títols que han publicat  fins ara i els que tenen previstos són interessants. La segona és que han triat un format que s’adapta al tipus d’assaig que reclama ara mateix el públic.  És a dir uns llibres petits, amb una estètica molt cuidada i que aborden temes i autors anant molt al gra. La tercera raó és que la persona amb qui vam poder parlar (Oriol Ponsatí-Murlà) va exposar uns plans i un ritme d’edició molt ben pensat i  interessant. 
A banda de les qualitats de l’editorial Accent cal esmentar el fet que en català patim un dèficit crònic de llibres de no ficció referits a les ciències socials, política, història o filosofia. Si bé el gruix de temes referits a nosaltres mateixos són en català,  no hi ha traduccions dels grans autors clàssics; els exemples més clars els tenim amb Montaigne a qui Proa tot just li està traduint els "Assaigs" , i la d’"Ecce homo" de Nietzsche editada per Accent precisament. Tampoc trobem traduccions dels autors que ara mateix estan marcant la pauta: Bauman (Editorial Viena tot just acaba de traduir el seu darrer llibre), Zizek, Sloterdjik, etc…   És per això que celebro amb entusiasme l’aparició d’aquesta nova editorial que ja contribueix a curar aquesta malaltia.

Saló del llibre (amb el peu dret)

La setmana passada va realitzar-se el saló del llibre i vull fer cinc cèntims del que m’ha semblat.

Abans de res el Saló del llibre cal valorar-lo positivament en si mateix. El simple fet que es faci, que es munti, que tingui continuïtat ja és tot un èxit.

La primera de les coses positives que cal destacar és que ha aconseguit un ressò mediàtic més que correcte. La segona cosa positiva van ser les dues conferències fetes el dia vint-i-dos de novembre. En elles dues persones vinculades al món del llibre i més concretament al món dels llibreters ens van donar una visió general del seu funcionament a Alemanya. Va ser una gran lliçó de cap on haurien d’anar les coses. Per fer-se una idea valgui el següent exemple: A Alemanya les comandes que els llibreters fan als majoristes fins les sis de la tarda les reben l’endemà abans de les vuit del matí. I al moment de realitzar la comanda saben la quantitat de que disposa el majorista. Aquí una comanda triga anant bé dos o tres dies i la majoria entre una setmana i deu dies.Això ens porta a fer comandes sovint a cegues. A més del fet que mai sabem si un llibre està exhaurit, o si hi ha molt o poc stock. I us puc assegurar que formular aquesta pregunta fins hi tot telefònicament no serveix de res.
L’altre cosa positiva que cal destacar del saló és que serveix de plataforma al premi Llibreter.

No tot van ser flors i violes, i hi ha moltes coses per millorar, però avui no vull parlar de les coses negatives ni de les que cal millorar. Això ho deixo per un altre dia. De moment, ja és molt que el Saló sobrevisqui.