Però va i un dels candidats es despenja amb un sentiment proper a la independència. De seguida salten totes les alarmes, a la cúpula directiva. Però el procés ja s’ha llençat i no es pot anular.
I arriba el dia gran. I va i ens trobem amb apoderats del candidat oficialista que pastoreja grups de paquistanesos (tant és que foren paquistanesos com burgalesos, de Matadepera o rossos; això és el de menys) per tal que voten el candidat que toca. El seu.
L’escàndol és tan gros que fins i tot després d’insistir en què no s’adoptaria cap mesura si cap de les candidatures ho demanava, finalment la candidatura de Jordi Martí, (la que amenaçava amb rebentar el que queda del partit des de dins) ha hagut de recòrrer per presumpta tupinada.
Cavallers. La tupinada és el darrer. Ja sabem tots que la democràcia espanyola és com en el seu temps el whisky espanyol. Una aparença i poca cosa més.
Però és que a les terres de Castelló tenim un partit històric amb nom oficiós. El partit dels Fabra. De la família a qui li toca la loteria any sí i any també. del Carlos Fabra de l’Aeroport de Castelló. Dels avantpassats i successors del carlos Fabra que ara ha estat condemnat per delicte fiscal i ni se sap quantes coses més però que encdara no ha ingressat a presó. De fet, ell és la setena generació de cacics de la família que començà amb Vitolino Fabra (el tio pantorrilles), que inicià la seua carrera com a guia del general O’Donell allà per les guerres carlistes. I pare de la Andrea Fabra diputada a Madrid (la mateixa del “que se jodan!”).
Doncs bé. El partit d’aquesta família, ha anat canviant de nom. Darrerament, era el PP de Castelló.
Però els més vells del poble, recorden que en febrer del 36, quan guanyà el Front Popular i perqué el “seu” partit d’aleshores, el crit que s’escoltava pels carrers era: “S’ha trencat el cossi”. Crec que una cosa semblant passa més al nord amb el nom del “porró”.
Doncs això. Arribar a tàctiques electorals semblants a les que en tota la seua història han usat els del cossi, és més del que es pot permetre el PSC. Igual no cal salvar res, a hores d’ara.
Cavallers: S’ha trencat el cossi!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
(No considero al sr. Martí tant curt de gambals que no sabès on es ficava en unes eleccions d’aquest tipus… Potser creia que una massa independentista [atenció: no de pakistanesos, ja que aquestos pel que es veu són burrus i se’ls enreda facilment] provienent dels afores del PSC el recolçaria i sortiria guanyant!).
Atentament