Vila-real és una ciutat menuda de la comarca de la Plana. Té, aproximadament, 50000 habitants. Més enllà d’un equip de futbol, té una indústria ceràmica important, tant de fabricació de paviments i revestiments, com d’esmalts i indústria auxiliar. Encara manté una certa indústria agrària i conserva una part del tarongerar que hi havia en el segle passat. Finalment, té un sector serveis important.
Això fa que, cada dia, hi haja molts vehicles que entren i ixen del poble. Molts milers. Perquè la indústria de la Plana està repartida per les diferents ciutats i pobles. I els transports públics són lents i molt ineficients. Autobús i pocs. I els dies que hi ha partit de futbol, desenes de milers en molt poca estona.
Fonamentalment, les eixides del poble per carretera són quatre. Cap al Sud i cap al Nord, des de l’antiga N340 fins la variant que es va fer els anys setanta del segle passat. Cap a l’Oest, per la carretera d’Onda i cap a l’Est, cap a Borriana. Des del passat un d’agost, tres de les quatre eixides, totes menys la de l’Est, estan en obres. Això origina cues i embussos monumentals cada matí, cada migdia i cada vesprada. Però en bona mesura, els treballs que s’estan fent, com a mínim a l’accés nord, consisteixen en fer unes voreres amples damunt de la calçada antiga de la N340. Amb això, l’espai que quedarà per al pas de vehicles serà menor que els que ja hi ha ara mateix. I si es considera que els cotxes són ara molt més grans que fa, per exemple, trenta anys, el problema de trànsit, com el problema d’aparcament, no sembla que s’haja de resoldre amb aquestes reformes. Més bé s¡agreujarà.
D’altra banda, els dos carrers més amples que té la ciutat, són les avingudes de Itàlia i d’Alemanya, que ja apareixen tal i com són ara mateix en un plànol de Vila-real del 1928. I en aquell temps, al poble no hi havia pràcticament cap cotxe. El que sí que hi havia era un ferrocarril de via estreta, que unia El port de Borriana, Borriana, Vila-real, Almassora, Castelló i el Grau de Castelló i Onda. No només transportava persones, sinó també mercaderies. El van fer desaparèixer el 1963 per afavorir a les empreses d’autobusos, on es veu que tenien interessos els cacics de la comarca.
Malgrat que en els darrers anys han començat a circular dues línies d’autobusos urbans, els transports públics són molt insuficients, el nombre de vehicles molt gran i també hi és el trànsit pesant que circula per totes les vies que envolten la ciutat. I els carrers que es fan ara mateix no depassen els setze metres d’amplària. Que si es descompten les voreres i una línia de vehicles aparcats, ja deixa un lloc bastant just per a que es creuen dos vehicles. Cada vegada que algú es queixa de l’estretor dels carrers (poques vegades) la resposta sempre és la mateixa: No es pot deixar tant de lloc per a fer carrers perquè l’espai és molt valuós. És allò de comptar el preu d’un metre quadrat i creure que si es destina a carrer és lloc perdut. No es mira que un carrer ample pot fer pujar el preu dels solars o del què hi haja al voltant.
Malgrat tot, malgrat les empreses punteres, els equips de futbol, el fet que ara la gent viatge més i conega altres països i ciutats, tot i que els seus habitants consideren que Vila-real és una ciutat de primera, la seua visió de futur em sembla molt de passat, encara.
Malauradament, aquesta visió no és exclusiva de Vila-real. Passa arreu de la Plana i a quasi tot el País Valencià.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!