Des de la Plana

Josep Usó

12 de novembre de 2019
0 comentaris

Solució?

De sobte, només quaranta-huit hores després del diumenge electoral, el Psoe i Upodemos anuncien un acord per a governar plegats. Sembla que ara serà possible el que no ho era fins fa només una setmana. En aquest parell de dies passats des del diumenge, l’Estat Espanyol s’ha trobat amb les fronteres per carretera amb Europa tallades pel Tsunami Democràtic. I, pel què sembla, en un primer moment ni tan sols sabien què estava passant. Ni tan sols li van donar la importància que té. A més a més, l’advocat de la UE ha decretat (la seua opinió no és d’obligat compliment però pesa molt en la decisió final) que Junqueras és eurodiputat des del moment en el que els seus electors el voten. I les grans empreses de distribució que es comporten com a estructures d’estat, el Corte Inglés o Mercadona per exemple, s’han queixat que aviat es quedaran desproveïts. Això passa perquè per abaratir costos, molts dels seus productes es fabriquen fora i són transportats amb camions fins ací. Molt patriotisme, però les avellanes, per exemple, venen de Turquia, els iogurts des de França o les galletes poden vindre des d’Alemanya o Polònia.

Al mateix temps, el partit feixista VOX ha més que duplicat els seus escons i ja en té 52. Fa un any, Europa, que en lloc d’anar a veure quins països té en el seu club es veu que llegeix els informes que li envien els mandataris d’aquells països, ha descobert de sobte que l’oasi espanyol no ho és. Que ací hi ha més de tres milions de votants d’extrema dreta sense complexos.

I si es fixaren una mica més, que no ho fan, haurien vist que, comportaments d’extrema dreta n’hi ha des del PP fins a UPodemos. Com a mínim pel què fa als Catalans i a Catalunya. Per a ells, som i serem una colònia. Una propietat.

Però el cas és que, de sobte, tots dos partits han decidit pactar. Però amb això només sumen 155 escons. Deu menys que la setmana passada. I malgrat que els d’Errejón, on ara van de paquet els qui eren valencians de Compromís ja hagen aplaudit el pacte, amb això no en tenen prou. Necessiten l’abstenció del PP o la d’Esquerra Republicana de Catalunya. Els del PP no sembla que es puguen abstindre. Vox els trepitja els talons. I Esquerra tampoc ho té fàcil. En qualsevol cas, a Catalunya va quedar clar des del dia 14 d’octubre, l’endemà de la sentència, que els partits polítics ja no controlen la situació. El poble, organitzat d’una altra manera i al marge d’aquelles estructures piramidals, antiquades i afavoridores dels mediocres, s’ha posat en marxa i ho ha desbordat tot. Des dels aeroports fins als carrers. Des de les autopistes fins a les ciutats. I no semblen fer cap cas de les consignes que envien uns i altres per tal d’afavorir un govern a Espanya que sembla prou verd. I que, d’altra banda, als catalans els resulta irrellevant. Els colps, les sentències injustes i els maltractaments són els mateixos amb el PP que amb el Psoe. Les dretes i les esquerres, si alguna vegada han existit, ara ja semblen el mateix.

Tant si Sánchez, el tarambana que es va deixar entabanar per a convocar unes noves eleccions que l’han deixat afeblit i en molt pitjors condicions que abans, aconsegueix formar govern com si no, la situació no canviarà. No ho farà perquè un govern en minoria és un govern feble. I la única cosa que uneix a tot l’arc parlamentari espanyol és afrontar el “problema català” sense comptar amb els catalans. Per a la resta, és impossible posar-se d’acord. I els catalans, el poble català, ja no sembla disposat a escoltar cants de sirena ronca sobre modificacions d’una constitució, d’una pretesa convivència que a Catalunya no eisiteix però a Espanya sí, ni altres entelèquies que han utilitzat moltes vegades per tal d’aplaçar la solució d’un problema urgent a canvi que els de sempre continuen remenant les cireres.

La gran diferència és que, des d’Espanya no s’ofereix cap mena de futur. Ni per a Catalunya ni per a ningú. Mentre que el Poble Català lluita per tindre un futur. El seu propi futur.

Encara no fa uns pocs mesos, les autoritats europees, per referir-se a la situació a Catalunya, repetien aquella cantarella de l’assumpte intern. Ara, el “problema” ja els ha arribat al propi parlament europeu. Mentre, al mateix temps que l’autopista AP7 continua tallada, també s’ha blocat el pas per la frontera de Behovia. I qui està aïllada és Espanya, per carretera. No pas Catalunya. Ara s’ha vist molt clar que Catalunya continua a al Catalunya Nord. Però la premsa de la capital de l’Altiplà continua buscant les “componendes” per a formar un govern que no pot durar més enllà d’un any. Això, suposant que s’arribe a formar. I si tot continua igual, sembla que començarà a escassejar el peix, alguns subministraments en grans cadenes de distribució o les peces per a treballar en moltes indústries. Aquest és el resultat inevitable de tindre una estructura de transport obsoleta i ineficient.

No us ho creureu, però resulta molt més divertit observar els moviments imaginatius i eficients del Tsunami Democràtic que les batusses dels diferents cossos d’antidisturbis. Des d’un punt de vista literari, recorden aquella infinitat de novel·les, pel·lícules o sèries en les que hi ha un poderós, cruel i despietat, que maltracta a un poble. I algun heroi, que comença sent anònim, però que aviat esdevé el protagonista, que els defensa i que sempre derrota i deixa en ridícul les forces opressores.

Des de Robin Hood fins al Zorro. I el dolent es passa tota l’obra volent saber qui és, fins que, quan ho sap, ja és massa tard per a ell. La principal diferència és que ara, l’antifaç sembla que és digital.

De manera que ja veurem, si aquest acord tant ràpidament pactat i que ni contempla referèndum ni eixir d’una constitució que ja s’ha vist que no serveix per a quasi res de profit, suposa una solució d’alguna cosa o només una nova cortina de fum.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!