Des de la Plana

Josep Usó

17 d'agost de 2019
0 comentaris

Segon aniversari,

Just avui fa dos anys dels atemptats de Barcelona i de Cambrils. Només fa dos anys, però sembla com si hagués passat tota una vida. A hores d’ara, l’estat espanyol encara no ha fet gairebé res per aclarir uns fets que, com més va, més sembla que caldria aclarir. Just avui, l’editorial de Vicent Partal resulta especialment interessant.  Per contra, mentre els presos polítics continuen tancats, es van succeint mostres de xenofòbia cada vegada més alarmants. En el cas de Màlaga, és curiós veure com la premsa espanyola o espanyolista parla de “pelea” i justifica implícitament que, si la bandera fos la senyera, estaria justificat llençar rajoles, pedres o el què hi hagués més a mà. A hores d’ara, tal i com es veu la opinió pública a Espanya, tenim un problema seriós. Nosaltres i ells.

En paral·lel, assistim al drama vergonyós dels immigrants rescatats per uns vaixells d’organitzacions humanitàries en mig de la mar i que, a hores d’ara, encara no han aconseguit ser desembarcats en cap port segur d’una Europa que s’enfonsa en un feixisme cada vegada més abjecte i miserable. On dirigents com els espanyols concedeixen crèdit a personatges tan deplorables com Salvini, en mig del silenci sepulcral dunes institucions que sembla que han de defensar la Democràcia, la Llibertat, la lliure circulació de persones, de idees i no sé quantes coses més. A hores d’ara, després que un tribunal italià haja donat la raó a Open Arms, encara és hora que s’hagen pogut desembarcar els nàufrags. Tot això, després de setze dies a la mar, mentre els polítics fan vacances i declaracions, com a mínim, buides de significat. Això sí; tots, des de un Salvini obertament feixista fins a un Ábalos que diu que és valencià, semblen més disposats a preferir que tothom duga estampada a la roba la inicial de la seua pàtria que a prendre cap mesura de profit per a ningú (Sánchez Castejón ja fa prou somrient. Igual no dóna per a més). Es veu que ni els uns ni els altres recorden quan eren els europeus els qui havien d’emigrar, encalçats per la misèria i la violència que van convertir Europa en poc més que un solar.

Però com el què és important ha d’anar primer, avui ha hagut dues commemoracions dels atemptats, a Barcelona. La de les víctimes i l’altra, a la qual han assistit VOX, Ciudadanos i el PP. El bo i millor de les essències pàtries. Perquè és curiós. De tots aquests, d’allò de corrupció i de robar, no en parla ningú, veritat? Déu ser perquè si es fa per una bona causa…

El meu més sentit i sincer condol a totes les víctimes. Les reconegudes i les que no ho són. Per motius econòmics, es veu que és.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!