Mentre Espanya va com va, amb un encara ministre d’afers exteriors i catalans que aconsegueix notorietat a base de trobar conflictes amb tothom, des dels britànics als catalans passant pels israelians, un govern en funcions que no aconsegueix la investidura, uns nivells d’incompetència i mala bava més que notoris, una situació econòmica que cada dia que passa es fa més insostenible, un odi incontenible envers els catalans i tots aquells que no combreguem amb uns valors tronats que els arriben directament del segle XIII, Europa sembla que ja ha anomenat els seus nous grans càrrecs.
Una presidenta del Banc central europeu amb unes actuacions i declaracions públiques al llarg de la seua història personal més que lamentables: Christine Lagarde.
Una presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que sembla tindre, com a únic mèrit, ser una dona. Qüestionada per més del 80% dels alemanys, aquesta ex-ministra de defensa ha acumulat errades i actuacions prou fosques com per a semblar una candidata inversemblant.
Charles Michel, l’encara primer ministre belga, sembla que presidirà el Consell Europeu. I, per acabar-ho d’adobar, l’inefable Josep Borrell serà el màxim mandatari europeu en afers exteriors. Tot i que no té competències directes, Ja ha aconseguit una protesta formal de l’estat d’Israel perquè es veu que l’home, a més de condemnat per comprar i vendre accions amb informació privilegiada, és també un gran antisemita.
Mentre, la premsa europea, en bona mesura celebra que França aconsegueix el control del BCI, mentre Alemanya aconsegueix situar una alemanya al capdavall del govern europeu.
Ja només falta el vist-i-plau del parlament europeu, aquell que està mancat de tres membres sense cap més raó que la de la força bruta d’un estat fallit i el consentiment d’una colla de maldestres massa ben pagats.
Està molt clar que, si el poble de Catalunya continua ferm en el seu esforç per aconseguir la llibertat, l’acabarà conquerint. I que Espanya té al davant un futur més que preocupant; però és que, tal i com estan les coses, allò que encara s’anomena la Unió Europea també sembla tindre els dies comptats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!