Des de la Plana

Josep Usó

19 d'abril de 2019
0 comentaris

Divendres sant tradicional.

El divendres sant és un dia que, per als catòlics, és de dol. Recorde jo que, en els temps del franquisme, ni la televisió ni la ràdio feien cap mena de programació decent. Música sacra i pel·lícules repetides d’un any per a l’altre: “Las sandalias del pescador, Ben-Hur i La guerra de los botones”. I el “parte”, en connexió amb Radio Nacional de España, a les hores que tocava. Al migdia, a les dues o les dues i mitja, no me’n recorde bé.

I a la nit, processó de l’enterro. Llarga, solemne i, per als de Vila-real, amb l’al·licient que els confrares, que ací en diem “capurulles”, a Almassora “penitents” i a Onda “caputxos”, repartien caramels als xiquets i coneguts. Aquest costum dels caramels, només a Vila-real. Que als xiquets d’ací ens feia gràcia i als forasters els semblava que llevava seriositat a la processó.

El cas és que aquest dol omnipresent només s’acabava el dissabte a partir de les dotze de la nit. La nit de la Glòria. I l’endemà, començava la veritable festa, per a tothom. S’anava, de bon matí, a la processó de “l’encontre”, on es retroben la verge Maria i Jesús ressuscitat. I ja, des d’allà, que es llençaven coets i es deixaven anar coloms, cadascú amb la colla d’amics cap al “pla de Pasqua”. Era imprescindible que a la colla hi hagués algú que tingués accés a un maset o alquerieta on poder anar a passar el dia. En aquells plans era on quedaves per primera vegada amb xiques (o amb xics). On algú més agosarat es feia càrrec de fer la paella i on es bevia més del compte. I d’això se’n deia “anar a menjar-se la mona”. Perquè la mona és la pasta tradicional per aquesta ocasió. Es fa amb pasta de mona: Oli, farina, ous i rent. I es pot farcir d’allò que es vullga. De xocolata, de confitura o de res. I es pot decorar amb fruita confitada, que s’anomena carabassat, o amb anissos o amb fruits secs. Sovint, especialment per als més menuts, es decora amb un ou bullit. Menció a banda tenen les “mones simples”, que són de farciment salat (llonganisses, julivert, ou bullit i pinyons).

Els dies abans de Pasqua, a moltes cases es feien les mones, sempre redones. I que es distingeixen de la seua modalitat allargada: els “llongos”, amb igual farciment.

Ara ja no en fa quasi ningú. Tothom troba dificultats. Cal una casa espaiosa per a poder fer tot el “preparament”. Anar-les a dur al forn més proper, amb uns taulells que es duien damunt del cap quan eren molt grans o amb les mans quan eren menuts. Netejar-ho tot en acabar i tindre alguna persona amb entusiasme i forces que faça anar a la resta al darrere. A més a més, ara hem importat noves tradicions. I molta gent es dedica a fer grans tocades de tabals. O han aparegut les peanyes de molt de pes amb imatges d’inspiració barroca castellana o andalussa i que necessiten molta gent per a passejar-les. I també està la competència ferotge dels supermercats, hipermercats i cadenes de distribució de tota mena. De manera que les mones es compren. De vegades a la pròpia fleca o, cada vegada més, d’aquelles de producció industrial.

Però nosaltres a casa, des de sempre hem mantingut algunes tradicions. Perquè són les nostres tradicions. I avui, mentre l’oratge era rúfol i plovia, mentre els comerços tancaven (perquè una cosa és estar oberts el diumenge de Pasqua però una altra molt diferent és obrir el divendres sant), mentre molta gent encetava el pont de Pasqua, hem tornat a fer mones. Dolces i simples. I ja de passada, hem fet també unes poques coques de “verdura”. Allò que en altres llocs anomenen “de recapte”, amb abadejo i pinyons. I, per a dinar, peix al forn. Perquè la tradició diu que no es pot menjar carn, en un dia com aquest.

Al final, hem acabat tots rebentats. Contents i satisfets, però molt cansats. No sé si ens trobarem amb ànims d’anar a la processó (que, per cert, a Vila-real en diem “provessó”). Però ja us puc assegurar que les mones han eixit bones, que després de dinar hem fet “el tast”.

A la imatge, una mostra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!