Des de la Plana

Josep Usó

21 de setembre de 2018
0 comentaris

Els jutges.

Diu la cultura popular que hi ha una maledicció gitana que ve a dir alguna cosa com “plets tingues encara que els guanyes”. D’alguna manera, indica com d’imprevisible és la justícia espanyola. Per a casos similars, et pots trobar sentències molt diferents. I tothom ens hem avesat a conviure amb aquesta evident anormalitat. El problema és que ara la situació s’agreuja.

D’alguns jutges ja coneixíem el  biaix. Per exemple, del jutge Llarena. El seu relat delirant del que va passar ara fa un any a Catalunya ha merescut un rebuig unànime per part de les justícies europees. Bèlgica, Suïssa, Regne Unit, Alemanya… Un degoteig inacabable de països de molta importància i tradició democràtica a Europa l’han desautoritzat. I ell ha respost retirant ordres internacionals i emprenyant-se perquè els seus col·legues europeus no li han donat la raó sense llegir-se unes ordres que, amés a més, sembla que estan prou mal redactades.

Més endavant, és el propi jutge Llarena el qui es veu encausat per unes declaracions fetes mentre instruïa el sumari sobre els fets al voltant del referèndum d’independència de Catalunya. I després de menystindre el cas, es veu obligat a demanar auxili a l’Estat. Un ajut que demana fora de plaç i que no té cap raó de ser. De fet, la ministra de justícia en un primer moment rebutja pagar la defensa. Però els veritables poders, el CGPJ, obliga al ministeri a rectificar i Espanya ha de pagar 545000 euros a un prestigiós advocat belga per tal que defense el polèmic jutge. El primer dia de la vista, aquest advocat demana un aplaçament per estudiar-se el cas, el que sembla indicar que sí que hi ha causa.

Podríem pensar, però, que en realitat, els jutges que són hostils amb determinades opcions polítiques només són uns pocs. “Les cúpules”, que les anomenen uns partits polítics que es reparteixen un pastís immens i que estan farcits d’ignorants que presumeixen d’estudis que ni tenen ni són capaços de cursar. Però aquesta setmana esclata l’escàndol del fòrum judicial, que ja hi ha qui l’ha batejat com a forojueces, en vista de les barbaritats que s’hi aboquen. A poc a poc, perquè mantindre els secrets en la època que vivim és cada vegada més difícil, es van filtrant els noms i els currículums professionals dels jutges bocamolls. Però el més espectacular és que no hi ha cap jutge que haja protestat per les eixides de to que haurien de ser desqualificants per a exercir la seua funció dels seus companys. És molt semblant al que passa amb els rectors de la immensa majoria d’universitats espanyoles a  partir del descobriment dels títols falsificats.

En mig de tot això, sembla que l’acta en la qual es proposa al propi jutge Llarena per a formar part del Tribunal Suprem també està falsificada. I la fiscalia s’oposa a que s’investigue a Pablo Casado per mentir respecte als seus estudis. I també ens trobem que el jutge Grande-Marlaska, ara transformat en ministre de l’interior, premia amb una condecoració i un sou vitalici al responsable policial de la brutal repressió del primer d’octubre (i dates properes, fins avui).

Amb aquestes actuacions, barrejades amb les iniciatives d’un personatge com Borrell, un home que ha aconseguit que al seu poble hi haja una iniciativa per a retirar-li el nom d’un carrer que sembla que té dedicat, no sé jo si Espanya aconseguirà contrarestar la imatge que comença a emergir com a país autoritari. Em fa gràcia que hi haja jutges que s’emprenyen perquè es tracta el seu país com un país bananer. Sembla que la gran diferència és que és una monarquia bananera i no una república, el que ells veuen. I els faltava Netflix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!