Ara fa un parell de dies ens varem trobar amb la notícia de l’ensorrament d’una part del pont Morandi. Un pont de l’autopista A-10 italiana que creua Gènova per comunicar aquesta ciutat amb la frontera francesa a Ventimiglia. Una gran quantitat de trànsit travessa aquest pont, de més d’un quilòmetre de llarg i que passa per damunt d’un polígon industrial, d’una tenda d’IKEA, d’habitatges, de vies del tren, d’un riu i de ves a saber quantes coses més. Més enllà dels trenta-nou morts que sembla que ja hi ha, dels ferits, dels desapareguts i del caos circulatori i de tota mena que ha originat l’accident, hi ha un detall que m’ha cridat l’atenció. Aquesta autopista, com moltes més a Itàlia, són propietat d’una mateixa empresa. Atlantia. Aquesta empresa, que gestiona més de 3500 quilòmetres d’autopistes a Itàlia, va ser privatitzada l’any 1999 i ara forma part del grup d’empreses de la família Benetton (es veu que són aquells de la roba per a xiquets, entre altres empreses).
Aquesta mateixa empresa s’ha associat amb la ACS de Florentino Pérez per a comprar totes les autopistes que travessen el País Valencià, el Principat, Aragó i alguna més. És a dir, totes les d’Abertis, que ara és de La Caixa (Caixabanc, que també li han canviat el nom).
El pont en qüestió, que té cinquanta anys, es veu que ja arrossegava problemes de corrosió i manteniment molt greus des de fa temps. Pràcticament, des que es va construir. Tanmateix, sembla que el manteniment no s’havia fet correctament. En aquest cas, la prova és l’ensorrament, tot i que els responsables acabaran dient que mai ningú s’imaginava que una desgràcia com aquesta pogués arribar a passar mai.
Però el problema per a molts diaris sembla ser que, malgrat la desgràcia, els morts, les excuses, els informes sobre el pont que els responsables de l’empresa explotadora diuen que no existeixen, malgrat tot, és que la operació de compra de les autopistes catalanes i valencianes per part d’aquella empresa “no perilla“. O també que les accions de la sots-dita empresa s’hagen ensorrat a la borsa. Es veu que, per alguns mitjans, és més important la inversió d’uns diners que la seguretat de les persones. Deuen de viure en un altre món.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!