Des de la Plana

Josep Usó

17 de juliol de 2018
0 comentaris

De rics i pobres.

Al nostre país tenim uns jornals de misèria. Només cal comparar el salari mínim interprofessional dels països de la Unió europea per a veure de què estem parlant. O de qualsevol altre país. Per contra, tenim uns comportaments que són típics de ric. I no només. Ho són de ric balafiador. Per exemple:

Ara s’ha obligat al comerç a cobrar per les bosses de plàstic. I em sembla bé. Però, cosa curiosa. Només es fa culpables les bosses de plàstic. No els excessius envasats de molts productes. Des d’aquells productes que les grans i mitjanes superfícies obliguen a comprar en safates de poliuretà expandit (porexpan) embolicades amb polietilè o amb polipropilè. Ni les ampolles de vidre o de plàstic, que moltes d’elles no són retornables. O els pots de conserva, que tampoc ho són mai. I són de vidre, que és un material que utilitza molta energia per tal de fabricar-se.

Anem a pams.

Comencem per les ampolles de plàstic. N’hi ha de quasi tot. I totes, una vegada buides, s’han de llençar al contenidor de plàstic. I ho podem fer o no. Doncs, cosa curiós. A Alemanya, aquestes ampolles es paguen – que vol dir que al supermercat les cobren. I quan vas a comprar més producte, si les tornes, no et cobren l’envàs. I només cal que compareu els salaris d’un alemany i el d’un de nosaltres.

Ara anem als envasos de vidre. De tota mena. Moltes de les ampolles i la totalitat dels pots, no són reutilitzables i acaben al contenidor de vidre. Tots al mateix. A països més rics, com Alemanya o Suïssa, hi ha contenidors per a vidre incolor, per a vidre verd i per a vidre marró. I és molt raonable, perquè el vidre incolor és molt més car de produir que els altres. Senzillament perquè les matèries primeres (bàsicament arena de quars) han d’estar exemptes de sals de ferro (en el cas del verd) o de manganés (en el cas del marró). Nosaltres el barregem tot. D’una banda tirem ampolles que es podrien reutilitzar. I d’altra banda, fem malbé, irremeiablement, el vidre incolor barrejant-lo amb el verd o el marró.

També val a dir que, tant a Alemanya com a Suïssa es venen pots per a fer conserves als supermercats. I tapes soltes, per tal de reutilitzar els pots tantes vegades com siga possible. Ací es poden trobar tapes soltes, però no és fàcil; no n’hi ha a tot arreu.

Finalment, només cal que mireu els voltants de qualsevol paperera de qualsevol lloc. La voreu plena de deixalles per terra. En altres llocs, els ciutadans han après a tirar-les dins. Amb això, pot ser es gastaran els mateixos recursos en netejar les ciutats, però les tindran més netes.

Ara que és l’estiu, és un bon moment per a reflexionar. Si no només no som més rics, sinó que sembla clar que som més pobres, per què ens comportem com a rics?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!