Des de la Plana

Ja fa uns anys, a Vila-real es va aconseguir construir un centre de dia per als malalts d’Alzheimer. Va costar molts anys perquè es va començar quan la bombolla de la rajola anava cap amunt. I llavors, ni el patiment dels malalts ni el dels familiars i cuidadors semblaven massa importants davant de la possibilitat d’anar especulant amb tot allò susceptible de ser transformat en diners. L’associació de familiars de malalts es va esforçar al llarg de molts anys, fins que el centre es va acabar de construir. Des d’aleshores, les famílies poden deixar els seus malalts una bona estona allà. I se’l atén, se’ls fan tallers per tal de conservar la memòria i les habilitats que els queden. De passada, les famílies descansen, perquè estar al càrrec d’aquesta mena de malalts és molt dur. De fet, com diem a la Plana, “això només ho sap el que ho passa”.

El cas és que, una vegada acabat, a la paret que dóna a l’aparcament del centre es va pintar un mural que em sembla molt remarcable. Només dir que els malalts que pateixen aquesta mena de malaltia (sembla que no n’és una de sola) van perdent habilitats progressivament fins que les que els resten ja no els permeten viure. I el més dur i difícil és que tu veu aquell familiar teu que està davant teu. I sembla ell. Per fora ho és; però la personalitat, el coneixement, el que sabia, els records, la capacitat de reconèixer-te, se n’han anat. I costa molt d’entendre-ho. Et penses que li parles a ton pare, però ell ja no és allà, malgrat que el cos siga el seu.

Com el mural m’agrada, us el deixe. L’artista, Sam3. I el títol, molt adient: “Voluntas”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!