Des de la Plana

Avui és vint-i-cinc d’abril. avui fa tres-cents onze anys de la batalla d’Almansa. I els valencians, encara recordem que “quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”. Tot i això, avui és un dia força mogut. D’una banda, ha dimitit Cristina Cifuentes. Sembla mentida, però ho ha fet. I ho ha fet després que un diari d’extrema dreta haja publicat un vídeo on es veu a la senyora Cifuentes furtant uns pots de crema rejovenidora d’un supermercat. El més curiós és que el vídeo és del servei de seguretat del supermercat i és del 2011. Per tant, aquesta informació ja la sabien aquells que l’havien de saber fa set anys. I la treuen ara. Sembla que, en realitat, el que passa és que els poders reals de l’estat han decidit que el PP no és prou dur, ni amb els catalans ni amb tots aquells que amenacen la integritat de la seua pàtria i han decidit substituir-los per uns governants d’extrema dreta com cal. Per exemple, Ciudadanos. Amb el problema que Albert Rivera és català. Es preveuen lluites i tempestes, a la capital de l’Altiplà.

Però és que el PNV ha canviat d’idea i recolzarà els pressuposts del senyor Rajoy. De manera que aquest encara podrà presentar alguna cosa davant d’una Europa que està molt preocupada per si no cobra tot el bony que li deu l’Estat Espanyol.

D’altra banda, el Parlament ha aprovat el vot delegat d’Antoni Comin i aquest l’ha exercit per primera vegada. Ara veurem què passa quan s’haja de triar president. En qualsevol cas, no cal esperar cap canvi seriós d’estratègia, per part d’Espanya. Una vegada el govern de Rajoy ha perdut el tren de la Política, aquest està en mans del jutge Llarena. I ja veurem si algú no l’acaba animant, a l’esmentat jutge, a que faça el salt a l’altra política. La del càrrec. Ja ho va fer el llavors jutge Garzón amb Felipe González. També és veritat que l’experiència va acabar com el rosari de l’aurora (a farolades).

En mig de totes aquestes batalles ferotges, l’escàndol de corrupció de Pedro Agramunt, un més dels seus, o el dels màsters de la URJC, que encara és l’hora que cap rector de cap universitat haja eixit a dir que a la seua aquestes coses no passen, o totes les irregularitats judicials que es perpetren amb el nom del 155, o el detall de l’admissió de la reclamació de l’hereva de Franco com a duquessa de Franco, o els desnonaments que continuen, o la ridícula pujada de les pensions, comparada amb les pujades a guàrdies civils i policies nacionals… tot això, no deixen de ser anècdotes. Qui està en perill és la pàtria. I la única prioritat és salvar-la. Perquè ells, tots ells, són patriotes. No nacionalistes, però patriotes sí.

Per si amb tot això no n’hi hagués prou, avui torna a començar l’emissió, en proves, d’àPunt. La televisió pública valenciana. Massa tard i encara sense reciprocitat amb TV3 o la Televisió Balear; però torna a emetre. Més d’un rosegarà tatxes.

I el Poble Català, continua movent-se per tal que els seus representants facen arribar a bon port aquella República proclamada i no derogada. I lluint el groc. Per cert; allà cap al deu de maig, al Nou Camp, es jugarà el Barça – Vila-real. Em sembla que les graderies estaran plenes de seguidors groguets. Però d’aquells que animen més a l’equip contrari. Al blau-grana, per entendre’ns. De tota manera, els de Vila-real i els de Barcelona sempre ens hem dut bé.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!