Des de fa molts anys, Vila-real és una ciutat menuda però dinàmica. Hi ha iniciatives de tota mena que han fet prosperar empreses de tots els sectors. I amb la crisi que es va encetar ja fa deu anys (si fa no fa), també es van intentar solucions que apaivagaren el tancament d’empreses, l’augment imparable de l’atur i la fuita de talent. Per això es va prendre una iniciativa, en la qual van participar l’Ajuntament i la Universitat jaume I, entre altres actors, per a convertir la ciutat en un lloc de congressos. I, des de fa uns pocs anys s’hi celebren jornades tècniques sobre temes molt diversos. Des de noves alternatives per a la indústria ceràmica, que és molt important a tota la comarca de la Plana, fins a jornades sobre literatura, sobre la importància de les dones en la Ciència o quantes iniciatives es plantegen. I això és molt positiu.
Ara, però, es veu que algú, en algun lloc, ha comés na errada. Perquè cap al 19 d’abril es van a celebrar unes jornades sobre agricultura ecològica i sostenible. A més a més de l’Ajuntament, apareixen com a organitzadors les universitats de la Laguna i la Politècnica de València. El cas és que, entre els ponents, hi apareix un personatge sense perfil científic. Josep Pàmies. Un llaurador que té opinió sobre molts temes; realment, sobre quasi tots. I que manté opinions contràries a les vacunes, que planteja curar el càncer amb infusions i moltes altres.
El cas és que la consellera d’Agricultura s’ha negat a compartir jornada amb aquest personatge. De seguida, els responsables de les jornades s’han afanyat a suprimir-lo com a ponent.
Però a mi el què em preocupa és que al costat de universitats amb prestigi (La UPV està entre les més prestigioses de l’Estat Espanyol) apareguen persones que no tenen cap mena de respecte per la Ciència, ni per els efectes secundaris que se’n poden derivar per a les persones que els fan cas i deixen de seguir teràpies per canviar-les per receptes més o menys màgiques i d’efectes sempre impossibles de comprovar.
I em preocupa especialment que els responsables s’aquestes universitats no estiguen més a l’aguait. Perquè que ara se’n desmarquen està molt bé; però que haja hagut de ser la Consellera d’Agricultura qui faça el pas de no voler compartir jornada amb segons qui, deixa als responsables de les universitats en mal lloc. Al cap i a la fi, són ells, qui presten la seua imatge i presència com a garantia de solvència científica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!