Des de la Plana

Josep Usó

22 d'octubre de 2017
0 comentaris

Els tres colps.

En ma vida he conegut tres colps d’estat. No en són pocs, que encara no tinc ni seixanta anys. El primer, fou aquell primer colp del 23 de febrer del 1981. Un colp fosc, estrany i terrible, que vaig viure a Burjassot. Llavors, jo estudiava i les facultats de Ciències s’hi havien traslladat molts pocs anys abans. Fou la primera vegada que vaig veure un tanc. Passaven pel cantó de casa. Baixaven de Bétera i anaven cap a València. Aquell dia tots varem estar, al pis, pendents dels transistors. I l’endemà, de les edicions especials de El País. Eren altres temps. Fou la primera vegada que vaig sentir la paraula “sedició”. El ban d’aquell generalot, Milans del Bosch, avisava que més de tres persones reunides a la via pública es consideraria això: Sedició. I tots els qui ens estàvem al pis desconeixíem què volia dir, allò. I no teníem diccionaris a casa, que tots érem de Ciències. Al final, de dos en dos, vam anar a una cabina de telèfon a cridar a casa per a dir que estàvem bé. Eren els temps del principi de la “Transición”. De tant en tant, hi havia remors d’un altre colp d’estat, o alguns “incontrolados” assassinaven algú. I mai s’aclaria res. ETA també ajudava, amb els seus atemptats.

Els anys han anat passant i quasi havia pensat que no en viuria cap altre. I no en vaig veure cap més fins el vint de setembre passat. Aquell, però, va fracassar. Les persones es van plantar davant d’unes forces d’ordre públic vingudes de fora a Catalunya que pretenien prendre el control d’un país sense cap raó. Aquest, ja l’he seguit per internet. Com han canviat els temps. Ni tan sols per la televisió, circula ja la informació. Immediatament després, les imatges impactants del 1 d’octubre. No era un colp d’estat, però impressionava. Les circumstàncies em van fer estar a Catalunya, aquell dia. I la informació era, o de les xarxes socials o en primera persona. La diferència amb el colp dels meus temps d’estudiant era la por. La gent s’empassava la por i es mantenia ferma. La gent de totes les edats.

I ara, el tercer. Aquest, anunciat a bombo i plateret pel president d’un govern que és incapaç d’aprovar els seus pressuposts, que pertany a un partit polític que té centenars d’implicats en trames de corrupció i que és corejat per un partit socialista que perdrà bous i esquelles, en tota la operació. I torna a aparèixer la paraula “sedició”. I hi ha persones empresonades sense cap més motiu que tractar de fer por a la gent. Però la gent no sembla tindre’n, de por. A diferència de fa trenta-sis anys, ara ningú s’amaga. Hi ha cassolades, grans manifestacions (d’un pacifisme exquisit) en contra de les decisions d’uns polítics que semblen disposats a tot i confiança. Confiança en la victòria sobre aquestes tenebres medievals que algú pretén tornar a estendre damunt nostre.

A més a més, veient les reaccions del poble que hi ha a l’altra banda, em venen a la memòria unes imatges també llunyanes. També d’aquell any 81 del segle passat. Quan la junta militar d’Argentina es va veure perduda, van ocupar les illes Malvines. (Falkland, en Anglès). I el Regne Unit hi va enviar una flota, hi va haver una guerra i, com no podia ser d’una altra manera, l’exèrcit argentí va perdre la guerra. Els milers de morts fou el preu que els militars argentins van fer pagar al seu poble per tal de conservar el poder un poc més de temps. Abans d’arribar allà les tropes angleses, el poble argentí també patia una exaltació patriòtica. Una cosa semblant al “a por ellos” de fa només uns dies. O al “ahora se enteraran esos catalanes”. I pense que, al final de l’episodi, la situació serà ben bé una altra. Fa més de cent anys, quan els Estats Units van declarar la guerra a les restes de l’imperi espanyol, també hi havia diaris madrilenys que anunciaven que les forces espanyoles anaven a desfilar per Nova Iork. La desfeta fou del tot inapel·lable.

És evident que algú hauria de posar seny en el comportament del govern espanyol. Però no sembla que ningú estiga en disposició de fer-ho ni el govern d’allà disposat a escoltar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!