Un per què?

Ja fa temps que es nota. Que els valencians som maltractats pel sistema financer espanyol. De fet, no ve d’ara. És des del Decret de Nova Planta. Però si només ens centrem en els darrers anys, des que hi ha “Constitución”, el País Valencià sempre ha sigut contribuent net al sistema. Val a dir, que això significa que sempre hem hagut de pagar més del que hem recaptat. Per allò de la “solidaritat interregional”. I amb els anys, hem anat “ofrenant noves glòries a Espanya”, tal i com diu l’himne de l’Exposició. I esperant el nostre torn. Un torn que no ha arribat mai. Ni arribarà, mentre es mantinga el règim que hi ha. I veient com anys i anys de governs del PSOE primer i del PP després, ens condemnaven a una espècie de parc temàtic on tot era meravellós, però de cartró pedra. I on es veia que tot estava podrit, però ningú semblava veure-ho. I on no teníem allò necessari (ni rodalies, ni eix mediterrani, ni escoles dignes, ni una dependència justa per als nostres majors i altres dependents, ni un respecte per la nostra cultura, ni la llengua, …). El que sí que teníem eren projectes dignes del més estúpid dels estúpids. La Ciudad de la Luz, per a fer unes pel·lícules a un país on s’havia enfonsat la poca indústria audiovisual. La Ciudad de las Lenguas, que només va servir per endollar a quatre inútils, o la Fòrmula 1, que ens va costar el que no teníem, o l’aeroport de Castelló, que era para las personas, o la Ciutat de les Arts, un embolcall preciós sense gaire contingut; però caríssim. O la Copa Amèrica, que es va fer servir per a fer la costa de los amarres, amb tot de ports i ampliacions de ports que també cal pagar. O multitud d’empreses que només servien per a robar-nos i passar una part del robat a l’empresa mare (la de l’Altiplà). Des de la depuradora de Pinedo, fins la visita del Papa. Des de l’IVAM, fins els casos de corrupció urbanística d’Alacant. Des de furtar els diners destinats als pobres del tercer món i dedicar-los a comprar locals comercials fins al pitufeo del PP de València o l’escàndol del CASTOR. Des de tancar Canal9 quan ja no els servia per tal de fer-se propaganda fins a tancar els repetidors de TV3 (que eren i són privats, pagats per subscripció popular).

Pel camí, hem patit nombroses crisis econòmiques; però sempre, malgrat que cada vegada ens va pitjor, cada vegada estem més empobrits, continuem pagant a la resta del “estado”, perquè hem de ser solidaris. I ells cada vegada més rics i nosaltres, cada vegada més pobres. I nosaltres treballant i perdent diners (és el cas de les explotacions de taronges) i els altres subvencionats.

Des de fa dos anys, el color del govern valencià ha canviat. I des d’aleshores, tant el nostre President com el conseller d’Economia es pregunten per quin motiu l’Estat ens continua maltractant de manera implacable. I per què continuem contribuint quan ja som dels més pobres. I per què continuem sense cap infraestructura útil mentre en altres llocs s’inverteix en infraestructures inútils. O per què es pretén fer creure que el corredor mediterrani és apropar Castelló i Madrid en tren. O per què hem de pagar interessos per disposar dels nostres diners al temps que no ens els podem gastar en allò que és necessari.

És evident, senyors. Som un territori hostil. Si ens fixem, al País Valencià és un dels pocs llocs (l’altre són les Illes) on es va desallotjar al PP gràcies a un acord de la resta de forces polítiques. Excepte el partit de color carabassa. I això ja marca la diferència. Com ho fa que es pretenga millorar el coneixement de llengües estrangeres. O de la nostra pròpia, que continua patint greuges. I els patirà, mentre “ells” continuen existint. Ells són aquells que es pensen que el mon sencer gira al seu voltant i que ara, veient-se a la vora de la fallida, es desesperen buscant algun culpable fora de la seua pròpia incompetència.

Lògicament, també som un territori hostil perquè hem restablert relacions de tota mena amb els nostres veïns del nord. Els altres catalans. Els del Principat, que parlen la mateixa llengua que nosaltres però amb accent diferent. Els qui se’n van sense que, des de l’Altiplà puguen fer res per evitar-ho. I això, per a ells és imperdonable. Perquè no entenen que la seua manera de fer, en la qual uns pocs viuen molt bé a costa d’empobrir molt a tota la resta, és impossible de mantindre indefinidament. Però clar; els qui viuen bé no volen deixar de viure bé. Ni volen treballar, tampoc. Ja els va bé viure de cobrar molt cars els serveis bàsics i de mala qualitat que ens obliguen a consumir. Des dels transports fins la fiscalitat. Des de l’electricitat fins l’ensenyament.

I ens odien perquè volem que els professors interins que en trenta anys no han sigut capaços ni d’aprovar unes oposicions ni de fer cap curs de Català, ara es puguen quedar sense feina. Quan tenen obligació legal de conèixer la llengua del país on treballen. Ens odien perquè, malgrat els seus esforços de segles, SOM. I volem continuar essent. Per això ens maltractaran. Com diem a la Plana, són capaços de fer-se cecs per tal de veure’ns torts. Però serà la seua decisió. Nosaltres continuarem endavant.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *