Ous.

Hi ha un gran escàndol a tota Europa. És una qüestió dels ous. Dels ous de gallina, vull dir. Les grans empreses productores d’ous crien les gallines en granges que també són grans. I allà, com a totes les aglomeracions de poblacions d’una determinada espècie, hi ha plagues de paràsits que tenen fàcil la seua propagació. Pel que es veu, una o més empreses dedicades a comercialitzar productes per a granges d’animals, Poultry Vision a Bèlgica i ChickFriend ala Països Baixos, van barrejar un producte autoritzat per al tractament de granges d’animals destinats a la producció d’aliments amb aquest pesticida. No m’ha quedat clar si les dues empreses són diferents o només diferents marques per a uns mateixos propietaris. En qualsevol cas, els responsables de ChickFriend han desaparegut i la seua web ha quedat desactivada.

No està clar des de quan s’estava proporcionant aquest insecticida a les gallines. El que sembla és que les autoritats belgues coneixien la contaminació dels ous des del mes de juny. Que pot ser que les holandeses ho saberen des del mes de novembre de l’any passat. Que és possible que la barreja del “fipronil” amb altres substàncies autoritzades per aquest us s’estigués fent des del 2012 i el que està clar és que l’escàndol s’ha produït quan la cadena alemanya ALDI ha retirat els ous de les seues tendes. Ara, ja sembla que l’alarma s’estén a la carn de pollastre i hi ha tretze països afectats, des de Polònia fins a SuÏssa. De moment, les autoritats espanyoles diuen que ací no hi ha aquest problema. Però ja veurem.

El cas és que el fipronil en qüestió és un insecticida neurotòxic d’acció lenta. Això significa que els insectes que l’absorbeixen poden tornar al niu i escampar allà els seus efectes. S’utilitza per a controlar les puces i les paparres en animals de companyia, per a controlar formigues, paneroles i altres insectes en diferents cultius. No afecta els mamífers perquè no tenim les molècules receptores sobre les quals actua.

És també molt tòxic per als invertebrats aquàtics, peixos, per a les abelles (fa que es desorienten i no puguen retornar al rusc) i per a les aus de caça.

Tot plegat, acabarà amb una crisi de confiança monumental a tota la Unió Europea, amb la fallida de moltes explotacions ramaderes i amb una sensació de “dejà vu”. Tot plegat, s’assembla a la crisi de les vaques boges en un aspecte fonamental. Som molta gent. I tots volem menjar. I menjar bé. Al mateix temps, però, una mínima part de la població afavoreix que els models a seguir siguen tan insubstancials com “el qui més diners guanya”. I tothom ens emmirallem en aquests personatges. I oblidem que, una part fonamental de la nostra societat, de fet de qualsevol societat, són els qui produeixen el menjar. Els llauradors i ramaders. Però aquests són menystinguts. Ningú vol ser llaurador o ramader si pot ser executiu d’una multinacional. I els oficis importants, ramader, llaurador, mestre, metge, investigador, es veuen obligats a viure molt pitjor que aquells que, en el millor dels casos, es limiten a cobrar sense fer res. Perquè aquells als quals admirem, els qui més diners guanyen, són, a tall d’exemple, futbolistes, empresaris que es dediquen a fabricar a preus rebentats al tercer món per a vendre ací, simples especuladors o veritables ludòpates que juguen amb els diners de tots, com si es tractés d’un joc de taula (i generalment, perden, perquè tampoc saben jugar).

Al final, tots patim incertesa, por, alguna intoxicació, molts es queden sense feina i anem aproximant-nos a la idea que els responsables de tot plegat són uns incompetents. Això sí; vestits sempre amb roba d’una casa bona.

Ara, ens ha esclatat l’assumpte dels ous. Un aliment barat. Però encara ara, estem molt més preocupats per les actuacions histriòniques de personatges com el líder de Korea del Nord, el seu company d’escenari Donald Trump o imaginant que Veneçuela és un país on passen coses inversemblants. Fins i tot hi ha tortures. I ens n’oblidem que també n’hi ha a països “amics”, com el Marroc, l’Aràbia Saudí o fins i tot a casa nostra. Però, ja ens ho va dir l’ex-jutge Garzón, ell no tenia res a veure.

Mentre anem fent veure que no passa res, sembla que el nivell dels oceans està pujant a raó de 3 mm/any. Amb aquesta previsió, i deixant de banda els efectes immobiliaris de trobar-nos totes les ciutats costaneres inundades, ja veurem quants camps de cultiu queden inutilitzats. Segurament, els nostres nets lamentaran que no haguérem menjat més ous contaminats.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *