Agost.

Aquest mes d’agost, com a mínim a la Plana, és xafogós. Amb màximes de trenta i prou graus, mínimes de vint i molts i una humitat que no acaba de baixar del 55%, costa de dormir a les nits.

Els dies passen lentament i les informacions són  com tota la resta. Espanya, a l’agost s’atura. Com l’aeroport del Prat, que sembla que es veurà afectat per totes les plagues bíbliques dels treballadors de les empreses contractades per AENA i que resulta que tenen dirigents relacionats amb el millor del PP. Com diria Gabriel Rufián, ja és mala sort. Fins i tot tenim allò de les serps d’estiu. Que si el portaveu del PDCAT ha dit que recolzarà una moció de censura per a delsprés del 2 d’octubre, que si hi ha hagut un intent de colp d’estat a Veneçuela, que si la borsa espanyola ara sí que sí que pujarà, que si el PAR afirma (en contra de tota evidència) que la Generalitat no va pagar per les obres d’art de Sixena, Sessió de fotos de la família reial, les portades dels diaris espanyols ja recorden als còmics de Roberto Alcázar y Pedrín

Sembla que no passe res de debò; però sí que passa. Passa el temps. avui ja han passat set dies del mes d’agost. Això acosta més i més un referèndum que ja tothom dóna per cert. Tant és així que el PSC (PSOE) simultaneja la seua oposició al referèndum amb la idea que no tindrà “garanties”. Els de Podemos continuen en la seua tradició marxista leninista dividint-se cada vegada més i més i els del PP continuen, i pel que es veu continuaran fins el final de la legislatura, amb les seues feines quotidianes. Amenaçar i no governar.

De tant en tant, ens assabentem que hi ha mitjans estrangers que s’interessen per la independència de Catalunya o aplaudim iniciatives com a de l’ANC, d’anar a fer veure quin és el pa que es dóna a l’Estat Espanyol als soferts passatgers que fan cua a l’aeroport del Prat. O la simpàtica campanya de Demòcrates.

Sembla que tot continua segons el pla previst. A finals d’aquest mes o primers del de setembre, ja s’aprovarà la llei del Referèndum. I que ha dit Mariano Rajoy que si la Mesa l’admet a tràmit, la durà al Constitucional. Hi ha coses que no canvien ni tan sols en agost. Per exemple, l’agudesa mental de Mariano Rajoy Brey.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *