Ja fa temps que estem envoltats de grans declaracions, de promeses, d’afirmacions solemnes i d’anuncis d’allò què passarà i d’allò que no passarà. I també fa temps que observem el què passa i el què no passa. I, quan fem la comparació entre el que succeeix i el que s’ha afirmat o promès que passaria, podem fer un bon estudi sobre la credibilitat de les paraules i d’aquell que les pronuncia.
Per exemple, fa molt temps que des de l’Altiplà s’anuncia que això de la independència del Principat és cosa de quatre, que tot és per a tapar ni se sap què i que passarà de moda. Com un soufflé. I d’altra banda, sembla que d’ací a seixanta-un dies hi haurà un referèndum per a decidir si el Principat esdevé una república independent del regne d’Espanya.
També fa molts mesos, i més d’unes eleccions generals, que els anomenats partits d’esquerres espanyols (PSOE i Podemos) anuncien la fi del govern del PP. I la seua absoluta manca de credibilitat en tots els sentits. Al mateix temps, però, sembla que són del tot incapaços d’apartar del poder un partit assetjat per la corrupció, una ineficiència còsmica i una crisi financera que sembla difícil de superar. A més a més, aquests partits “d’esquerres” semblen alinear-se amb el PP quan alguna cosa amenaça canviar de veritat la situació. Per exemple, quan s’ha modificat la llei per tal que el Parlament Català puga aprovar les lleis (en casos extraordinaris) en un sol dia. Igual com ho fa, per cert, el Parlament de Madrid.
I el govern valencià fa anys que ens promet que reobrirà la televisió valenciana però ja ningú ho esperem.
També és cert que el PP promet quasi cada dia que combat la corrupció i que tots els seus investigats, condemnats, tancats, indultats i companyia, són casos aïllats; però ja han arribat quasi al miler de “casos aïllats”. I això que el president Rajoy va anar arrastrat a declarar i va mentir davant d’un jutge com a testimoni (fent-se passar per ignorant absolut, això sí); però tot i això, va afirmar que li havia encantat col·laborar amb la justícia.
I també ens diuen que cal respectar la llei, però ara ens hem assabentat que quasi qualsevol tenia accés a les dades de milions de persones o institucions involucrades en processos judicials. I tot això, sota el control de ministeri de Justícia, i no del Consell General del Poder Judicial, com hauria de ser si espanya fora un estat de dret amb separació de poders.
I fa deu anys que ens diuen que és una crisi, però els fets demostren que és una estafa monumental. Recordem quan ens varen dir que les ajudes als bancs no ens costarien ni un euro; en canvi ara sembla que ens aboquen a una fallida de l’estat.
I ens fan grans promeses respecte al Corredor Mediterrani, però a l’hora de la veritat, es veu que l’únic que es fa són vies d’AVE per anar a Madrid des de qualsevol lloc. Per cert. Si contempleu atentament una via d’AVE en servei, la podeu contemplar llarga estona sense veure passar cap tren. Això és el que Espanya entén per una infraestructura eficient.
Així podríem continuar molta més estona, però estem a l’estiu i no cal allargar-ho més. Venen vacances. I aquest dimarts serà primer d’agost. Això és segur.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!