Una circumferència és una línia que té moltes propietats interessants. Per això ha sigut molt estimada pels geòmetres des de sempre. Però ara només en parlarem en tal que trajectòria. Si circulem per una via que descriu una circumferència, no ens caldrà mai modificar l’angle de gir del nostre vehicle i, quan siga hora, tornarem al punt de partida. I si hi continuem, hi tornarem a passar per la sortida tantes vegades com vulguem. Infinites.
Finalment, els Comuns, aquells que van iniciar la seua trajectòria amb les protestes del 15M, els mateixos que ho anaven a canviar tot, els qui dictaminaven qui era casta i qui no ho era, els qui havien de guanyar no sé quines eleccions, s’han hagut de pronunciar. Després de moltes voltes a la circumferència, ara han hagut de dir, ben clar, si estan a favor o en contra del referèndum. I, com era d’esperar, no han estat a favor. Que vol dir, a ells no els agrada dir-ho així de clar, en contra. Perquè una trajectòria circular, una altra gràcia que té és el fet que, cada vegada que es completa una volta, s’està al lloc de sortida. De fet, és una situació equivalent a no haver-se mogut mai d’allà (desplaçament nul).
Com no podia ser de cap altra manera el poble, que no segueix una trajectòria circular, els ha deixat enrere avui mateix. Però, afortunadament per a ells, no estan sols. Ja els ha felicitat i els ha donat la benvinguda la joventut de SCC. Poca broma.
Però aquesta és una virtut de les preguntes clares i de resposta unívoca. Cal arrenglerar-se a una banda del carrer o a l’altra. I sempre arriba un moment en el qual és inevitable respondre preguntes com aquestes. Com quan la gent es casa, i el capellà demana si es vol viure per sempre amb l’altra persona. O Sí, o No.
I ara van aquests “dirigents” i es troben defensant el mateix que el PP i que SCC. I ja no cal que expliquen a ningú per quina raó, per quin motiu o gràcies a què. La gent ja ha marxat. I el tren del temps no frena (Txarango dixit).
Per cert; tampoc estic d’acord amb la senyora Pascal quan diu que els Comuns han deixat desemparats els seus votants. Pense que els votants ja en saben prou d’allò que han de votar com per a seguir uns “dirigents” o altres. Em sembla que aquells temps en els quals el vot de molta gent es decidia en un míting o en una assemblea, han passat a la història, a la època d’Internet.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!