Sembla que un dels darrers recursos que tracta d’utilitzar l’Estat espanyol en contra de Catalunya és el recurs de la por. Es tracta d’atemorir a la població. Uns ciutadans als quals se suposa ignorants en grau superlatiu.
Fallides les amenaces segons les quals Catalunya acabaria fora d’Europa, de qualsevol mena d’ajut i vagant per l’espai exterior, cal buscar altres amenaces. Aleshores, van triar les amenaces contra les empreses amb les quals contractés la Generalitat partides per a urnes, paperetes, etc. I, de passada, processant càrrecs electes. Però la sentència del tribuna d’Estrasburg condemnant l’Estat Espanyol per no haver oferit un judici just a l’ex-president del Parlament d’Euskadi, el senyor Atutxa, els ha deixat ben tocats.
Afortunadament, sempre tenen el recurs a la por a la butxaca. I aquest és fàcil de fer servir. “Si us independitzeu, no cobrareu els sous. O les pensions. O el que siga. Ningú us oferirà ni cinc, per tot el que sou, perquè sense nosaltres, no sou res”. Ve a ser una cosa així, amb variacions, repeticions i digressions diverses.
El problema rau en què, efectivament, hi ha motius per a la por. Però no a Catalunya. A Espanya. La setmana passada, va desaparèixer, literalment, el Banco Popular. I ara és, només, un forat d’alguns milers de milions d’euros en el balanç del Banco de Santander. Els accionistes ho han perdut tot. I ara, es veu que les coses pinten malament per al Liberbank (el que abans eren Cajastur, Caja Cantabria, La Caja de Extremadura i la de Castilla la Mancha). I la vidriola de les pensions s’acabarà de buidar amb la paga del mes de juny per als pensionistes. I el deute ha sobrepassat, segons fonts del Banco de España, el 100% del PIB (segurament, ací no es comptabilitza el bony dels quilòmetres i quilòmetres d’AVE que encara es van construint com si algú els anés a fer servir alguna vegada). I la FED ha pujat els tipus d’interès. De retruc, la borsa espanyola ha perdut pistonada. Això, sense comptar que hi ha fons especulatius que es veu que inverteixen molts milions apostant contra les empreses espanyoles de l’IBEX. O que, ja fa temps que el volum de negoci a la borsa espanyola ha baixat. O que, en funció de la legislació que aprova el govern espanyol, caldrà pagar, perquè sí, els forats del CASTOR, els de les infraestructures inacabades o inútils (des de túnels tapiats fins a les autopistes radials). De manera que, aquells que encara depenen del fet que l’Estat Espanyol puga continuar pagant els sous als seus funcionaris i pensionistes faran bé d’estar atemorits, perquè no serà la primera vegada que aquest estat fa fallida. vull dir jo que la por està justificada, però al bàndol que només crida i amenaça, però que mai argumenta raonadament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!