Avui ha sigut el dia d’abans. Demà, divendres 9 de juny, el president Puigdemont, acompanyat pel vicepresident i per representants dels partits i institucions que donen suport al referèndum per la independència faran pública la data i la pregunta. I fou ahir, quan van anunciar que aquesta informació, vital, la farien pública demà. Per tant, avui ha sigut el dia d’abans. I m’ha sorprès que ni el TC, ni la vicepresidenta, ni el presidente, ni cap ministre, ni ningú, haja dit res. Ni impugnat res. Que voleu que us diga? M’ha deixat una mica parat. Ja m’he avesat a que responguen a cada moviment, per mínim que siga. Clar que, aquests dies, tenen altres moviments. A saber. El Banco Popular ha desaparegut. S’ha volatilitzat. Se l’ha quedat el Santander per un sol euro, però el valor de totes les seues accions ha quedat convertit en zero. 300000 accionistes ho han perdut tot. Poca broma, que ara es veu que els fons d’inversió, han decidit atacar altres bucs insígnia de la Pàtria, com ara la pròpia Telefònica. Ja veurem.
Però és que, a més a més, el PSOE decideix, sobre la marxa, abstenir-se en la Moció de censura contra el PP de Podemos. I va i el TC sí que declara inconstitucional una cosa: l’amnistia fiscal de Montoro. I el PSOE i Podem en demanen la dimissió immediata. I la justícia tampoc troba res d’il·legal en el decret de plurilingüisme del conseller Marzà. Tot un goig veient al president Puig defensant-lo des de la tribuna d’oradors de les Corts (al decret i al seu conseller).
I encara haurem de veure com han acabat les eleccions al Regne Unit.
La veritat; com a cirereta de la setmana, demà mateix, en poques hores sabrem què i quan han de votar els catalans. Tot i que el que pertocarà serà triar la papereta del Sí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!