Des de la Plana

Pel què sembla, el ministerio de Fomento (abans se’n deia d’Obres Públiques, però des que mana el PP li van canviar el nom) ha cancel·lat, de manera definitiva els contractes d’obra relatius a les obres del Corredor mediterrani entre Castelló i Vandellòs. L’alcaldessa de Castelló ha protestat i ha enviat la tercera carta al sots-dit ministerio demanant que s’agilitzen les obres d’una infraestructura que qualifica d’estratègica. Jo m’atreviria a dir que és imprescindible.

D’altra banda, des d’allà al seu despatx a la capital de l’Altiplà, els responsables d’aquell ministerio de Fomento, s’omplen la boca de parlar del Corredor Mediterraneo. Fins i tot s’han permès instal·lar un tercer fil a una única via que va des de Castelló fins a València. Així, diuen ells, els AVE permetran anar des de Castelló a Madrid. I d’això en diuen Corredor Mediterráneo. Al meu parer, confondre Madrid amb la Mediterrània és una errada garrafal de Geografia, però ells són d’allà de la capital i tenen càrrec.

El cas és que malgrat que els empresaris, farts d’esperar el compliment d’unes promeses falses, han començat una activitat forta per reivindicar que la via del tren els permeta exportar les seues produccions allà on hi viu la gent, per exemple a Europa, el ministerio de Fomento ni ha començat el Corredor Mediterrani ni el començarà tampoc. Per a ells, es veu que només és important el seu AVE. El mateix AVE que va mig buit, o mig ple, a tots els trajectes que no són València Barcelona. El mateix AVE que triga ara mateix, de València a Barcelona, més de vint minuts més que fa vint anys. El mateix AVE que, abans de funcionar, ja ha aconseguit que els rodalies de Castelló a València triguen vuit minuts més que abans de fer res. El mateix AVE per al qual han de vendre bitllets rebentats de preu per tal que algú hi vaja. El mateix AVE del qual mai coneixerem el dèficit real. Pewr si de cas caiem de cul.

I per a què volen tants AVE? Us podríeu demanar. Doncs està ben clar. Per anar a Madrid. Capital de l’Estado, de la Nación Española, del Corredor Mediterráneo, del cocido madrileño i del món sencer, si m’apureu. Com es veu que allà no produeixen cap mena de res que siga transportable, ja els va bé que s’hi puga anar amb AVE. Ben de pressa. Les mercaderies, si algú en fa, que les envie amb camions, que per això són. I, de passada, que paguen peatges, que Abertis és de casa. I si algú ha d’anar a treballar, que es compre un cotxe, que amb les rodalies de València no anirà molt lluny. O amb les de Barcelona, que tampoc.

El cas és que l’acer de les vies per a l’AVE és especial. Un aliatge diferent a la resta d’acers que s’usen per a la producció de rails. I fràgil. De fet, és incompatible amb la circulació de trens de gran tonatge, com els de mercaderies. Així és que el seu corredor mediterráneo ni és, ni ho pot ser, compatible per a la circulació de trens AVE i de mercaderies. Però es veu que també n’hi ha més. Diu que aquest acer el proporciona una empresa alemanya, Thyssen. I que pot ser que el contracte per a subministrar aquest acer tinga alguna relació amb la cessió d’algunes obres d’art de la família Thyssen a l’Estado Español (concretament a Madrid, capital capitalíssima).

En resum. Que els valencians ja podem esperar que ens facen una via fèrria de veritat per fer arribar els nostres productes als nostres mercats europeus. Tant és que siguen taronges, com ceràmica, mobles, cotxes de la Ford, maquinària o cordill. Si ho volem exportar, ha de ser amb camions. 9000 cada dia, travessen la frontera per la Jonquera. I 9000 més de tornada. Us puc assegurar que és un espectacle, anar per aquella autopista (de pagament) i veure les corrues de camions anant i venint. Després s’estranyaran si els comencen a aparèixer els independentistes. És molt senzill. A Madrid hi ha 7 milions de possibles clients. A l’Europa més propera, més de 500 milions. Cal ser molt ruc per a no veure-ho. Però ells sempre podran dir que ho fan pel nostre bé. Per evitar que ens contagiem amb el virus de l’independentisme que s’ha estès més enllà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!