La confusió.

Ara que s’ha produït la manifestació en favor de l’escola concertada hem pogut comprovar unes quantes dades molt importants.

En primer lloc, i no és cosa de poca importància, que des dels propis organitzadors de la manifestació ja es va demanar que el PP no s’apropiés de la manifestació. Això indica, pel què es veu, que el PP sembla estar tan tumefacte que ni els seus propis possibles votants el volen tindre a prop.

En segon lloc, les reivindicacions que s’han posat damunt la taula semblen, en realitat, de molt poc trellat.

L’argument de la llibertat d’ensenyament és, senzillament, ridícul. A mi, personalment, em sembla que el nivell de formació en ciència que hi ha en l’escola concertada (i també en la pública) és ridícul; mentre que es dediquen moltes hores a les llengües amb un resultat molt pobre. En especial en Anglès; i en el cas de les concertades, a més a més en Valencià. Però com la Constitució garanteix l’ensenyament, per als meus fills m’he hagut de conformar. I si he volgut ampliar els coneixements, m’ho he pagat de la meua butxaca o ho he fet jo mateix. No se m’ha acudit demanar que als meus fills se’ls fera un ensenyament a la carta. I encara menys, que aquesta carta s’hagués de pagar entre tots.

Com l’argument d’haver de canviar de centre. Fa anys, abans de la LOGSE, els xiquets anàvem a l’institut amb deu anys. I estava lluny. I hi anàvem a peu. Si plovia i no havíem agafat paraigua, ens banyàvem. Els autobusos escolars, eren de ciència ficció. Ara hi ha beques de transport. I de menjador.

Hem de recordar que l’escola concertada, que només existeix a l’Estat Espanyol, és una solució per arribar allà on no hi arriba la pública. Que és la que paguem entre tots. El que no pot pretendre una empresa privada és muntar una escola, o un institut, i que els alumnes li vagen allà malgrat que l’ensenyament públic puga atendre’ls. És com si qualsevol de nosaltres tingués un restaurant i per a servir als nostres clients ens férem dur el menjar d’un altre restaurant. Els nostres cuiners, cambrers, etc, anirien a l’atur. I l’altre restaurant ens podria servir el que li semblés bé i no ens podríem queixar.

Per no allargar-ho massa. El que ens garanteix el sistema públic és una formació igual per a tothom. La mateixa. No ens garanteix ni un uniforme, ni una tria dels alumnes en funció de la seua procedència ni res d’això. I el què hem d’exigir és que aquest sistema funcione bé. Més enllà, si algú vol una formació diferent per als seus fills, és lliure. Més faltaria. Però que se la pague. Tant és que vulga que l’ensenyament siga tot en Anglès, en Alemany, adaptat al credo de la religió que vulga o amb més (o menys) nivell d’allò que siga.

I si alguna empresa concertada es troba amb alguna línia que ja no se li concerta, ho té fàcil. Segons la teoria capitalista, qualsevol crisi és una oportunitat per millorar i engrandir un negoci. N’hi hauria prou amb oferir un ensenyament de molta qualitat però privat. El qui vulga, que se’l pague. I que obtinga els beneficis que els seus fills, després, podran accedir a qualsevol universitat del món. Pel nivell de formació, no perquè també hagen d’anar a una universitat privada.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*