La diferència.

Ara que s’han acabat les vacances de Pasqua, que en el àmbit acadèmic del País Valencià comencen el dijous sant i acaben el dilluns de sant Vicent (el dilluns següent al dilluns de Pasqua) trobe que és bon moment per a destacar una diferència, en aquestes vacances, entre nosaltres, els valencians, i aquells que s’autoanomenen espanyols. Per a ells, la gran festa és la Setmana Santa. Les processons, els pasos, l’emoció de les saetes, el sant soterrament i la solemnitat i seriositat de tota la Setmana Santa. La dolorosa, el sant sepulcre, la flagel·lació, les angoixes, els via-crucis i el Natzarè amb la creu al coll.

En canvi, per a nosaltres, sempre han segut les festes de Pasqua. El que nosaltres celebrem, és el diumenge de Pasqua. I el dilluns. I les segones Pasques, les de sant Vicent, al següent diumenge i el següent dilluns (fins que deixà de ser festiu). Els celebren la mort i nosaltres la resurrecció, si es vol veure en to cristià. O el dolor i l’alegria, més en general. Del tot contraposat. Fins i tot en unes festes que es pretenen uniformitzar, cadascú celebra el què vol. La ministra de defensa proposa (il·legalment) deixar les banderes a mitja alçada en senyal de dol mentre nosaltres frisem perquè arribe el dissabte de glòria per anar de festa. A menjar-nos la mona, que no és poca cosa. I abans, quan encara no s’havien perdut els bons costums, el dimarts de Pasqua, per la vesprada, anàvem a menjar-nos el rosegó. Les sobres, cuina d’aprofitament.

Fins en això som pobles diferents.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*