Els símptomes semblen clars. El Govern Valencià ha proposat un programa d’ensenyament trilingüe, en el qual s’acabarà posant el Català el Castellà i l’Anglès en peu d’igualtat, de tal manera que els valencians que acaben d’estudiar d’ací a uns quants anys sabran llegir i escriure en tots tres idiomes. El que es podria discutir en tot cas és saber d’on pensa treure la Conselleria d’Educació el professorat amb coneixements d’anglès com per a donar classe de matemàtiques, o de Física o d’Història a l’ESO o el Batxillerat. Però no. Immediatament, el govern central, el del PP amb seu a Madrid, ha posat el crit al cel i ha amenaçat amb recórrer aquest projecte d’ensenyament als tribunals. I ho fa, perquè l’augment de l’ensenyament en Anglès i en Català anirà… en detriment del Castellà. A ells, que fins ara mateix defensaven, i encara defensen, la necessitat d’augmentar el coneixement d’altres llengües, especialment l’anglès, però també d’altres (fins i tot van arribat a posar lectors de Xinès, abans d’anar al carrer per lladres) els fa por que els futurs valencians no parlen Castellà. I això que han aconseguit fer desaparèixer qualsevol mitjà públic de comunicació de tot el País Valencià en Català. Això ells, que obliguen a que tot s’etiquete al menys en Castellà, a que tot es doble al Castellà, a ells, que mantenen el Instituto Cervantes amb unes despeses astronòmiques malgrat la crisi i les mancances en altres àmbits. A ells, que després de molts anys d’obres inútils, han aconseguit que Castelló estiga (quan acaben les proves) a només dues hores i vint-i-cinc minuts en tren de Madrid, mentre que estarà vuit minuts més lluny de València i a la mateixa distància que fa seixanta anys.
Tot sembla una mica contradictori. Com si en realitat, ens estigueren dient alguna cosa que ells mateixos no es creuen. Perquè són ells els qui van començar demanant més anglès, qui ens van voler fer creure que la modernitat era l’AVE i que amb el Castellà es pot parlar amb més persones que amb l’Anglès (perquè segons ells, el Castellà és la segona llengua més parlada de tot el mon). Però ja fa un temps, es varen publicar dades curioses. Resulta que a l’Amèrica del Sud, la llengua més emprada a internet és l’Anglès, excepte en algun país, on és l’Alemany. D’altra banda, a poc que es busque, es pot comprovar amb facilitat que el Castellà no és una llengua de Ciència (usada per a comunicacions científiques) enlloc.
Pot ser en realitat, tot el que tenen és por. Por del fet que la gent puga triar una llengua diferent a la única que ells parlen. Fins ara, per tal d’aconseguir que tothom parle Castellà els ha funcionat molt bé la prohibició de les altres. Però ara, quan aquesta ja no els funciona, semblen promoure l’amenaça directa i personalitzada. D’ací el que apareguen tants casos de policies o funcionaris diversos maltractant a catalanoparlants només per parlar Català. El problema el tenen en què aquestos casos es publiquen i es multipliquen. Cada vegada, troben més i més resistència a la submissió.
Sembla que, en realitat, tenen un complexe d’inferioritat al voltant de la seua pròpia llengua. Només es pot explicar la seua actitud pensant que estan segurs que, si no és imposat, el Castellà no el parlarà ningú. I ha de ser trist, viure amb aquest convenciment i no saber parlar res més.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!